La jutgessa rebutja de nou petició de Pradas i Argüeso de requerir a Bernabé les seues comunicacions el dia de la dana

   VALÈNCIA, 10 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha rebutjat de nou la petició dels dos investigats en la causa, l'exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el seu ex-número dos, Emilio Argüeso, de requerir a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, que aporte voluntàriament les comunicacions que va mantenir el 29 d'octubre del 2024 quan les riuades van deixar 232 víctimes mortals en la província de Valencia.

    Així ho establix en una interlocutòria, de data d'este dijous, en el qual desestima les dos sol·licituds. Pradas va al·legar, enfront d'una primera denegació, "la necessària existència de paritat d'armes entre acusació i defensa".

    No obstant això, recorda la magistrada, ni la delegada del Govern ni el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, ostenten la condició de parts en el procediment, sinó que són testimonis, per la qual cosa l'aportació dels seus missatges i cridades "no es pot sustentar en un efecte reflectisc respecte de l'actuació dels investigats, per molt que s'haja sol·licitat la seua imputació de manera reiterada, i s'haja confirmat en qualsevol cas la seua denegació per l'Audiència Provincial de Valencia".

    D'altra banda, afig la jutgessa que esta petició no va lligada "a cap prova, testimoni, necessitat de corroboració d'alguna comunicació o circumstància" que la justifique "donat el temps transcorregut des de les declaracions testificals i el gran nombre de proves practicades des de llavors".

CARÀCTER PERSONAL DEL MÒBIL

   La magistrada recorda que ja va ser rebutjada la petició en la mateixa declaració de Bernabé com a testimoni ja que l'aportació de les comunicacions només pot ser voluntària i que la delegada del Govern va exposar el caràcter personal del mòbil en el qual constaven les telefonades. "Una resposta no condicionada a l'exercici del dret de defensa, ni tampoc de naturalesa temporal" que impedix a la jutgessa tornar a reiterar l'oferiment a aquest aportació.

   Així, afig que Miguel Polo va manifestar que havia aportat les seues telefonades en la comissió d'investigació de la dana de Les Corts. "No es va formular la petició d'aportació de la factura en la declaració testifical, ni tampoc sobre les comunicacions", a diferència del que va succeir respecte a Bernabé, "malgrat la llarga durada de la declaració".

   En este cas, apunta la magistrada que atès que Polo va aportar voluntàriament la factura és "factible" la sol·licitud als Corts per a la seua unió a la causa. No obstant això, per economia processal, a la vista de la seua declaració en la qual va fer referència a les seues anomenades el dia de la dana i l'aportació voluntària que va efectuar, i "atès que no se li van demanar les seues trucades en la seua declaració ni en un altre moment, anterior ni posterior", es va acordar que procedia admetre aquest petició de les comunicacions, en tot cas voluntària, demanant-les directament al president de la CHX.

"ABSOLUTAMENT INSUFICIENT"

   La magistrada també rebutja l'argument de la necessitat d'obtenir la informació "que circulava entre les diferents Administracions durant les hores crítiques". "Una referència merament genèrica, més enllà de l'específica al·lusió a dades i advertiments dels quals es disposava en relació amb l'evolució del cabal en el barranc del Poyo, al coneixement de la informació que circulava, és absolutament insuficient a fi de reiterar una petició que es desvincula de situacions concretes, llocs, poblacions, persones amb les quals suposadament hauria contactat" la testimoni Bernabé.

    En esta línia, insistix que el recurs no especifica "la raó de verificar les seues comunicacions, ni les discrepàncies de la declaració de la testimoni amb fets constatats, documents aportats, informes que facen precís tornar novament a realitzar este oferiment".

    "L'argumentació partix d'una premissa errònia, per la seua inconcreción i pel clar desplaçament i elusió de responsabilitats en la vigilància d'alguna cosa tan vital com el control dels barrancs, conegut pels mitjans de comunicació, establit en el Pla Especial davant del Risc d'Inundacions a la Comunitat Valenciana, i subjecte a la responsabilitat d'els qui van ostentar l'adreça del pla, els dos investigats", raona la instructora, que subratlla que Pradas i Argüeso "van tenir la posició de garant des que es va activar el pla, i en les diferents situacions de preemergencia i emergència, quant a la no producció del resultat letal o lesiu".

   Per la seua banda, Argüeso atribuïa a Bernabé "la utilització selectiva del seu registre de trucades per a sostenir afirmacions perjudicials per a persones investigades" i "reforçar la credibilitat del seu propi relat". "Si no es va aportar per la testimoni el llistat de telefonades difícilment es pot afirmar que es van esmentar en la declaració determinades comunicacions i unes altres no, que es van seleccionar algunes telefonades fent esment a elles i a unes altres no", exposa, i agrega que no aporta "cap indici, cap referència a comunicació alguna", de Bernabé "la veracitat de la qual es pose en qüestió".