El TC rebutja el recurs del Defensor del Poble contra la suspensió de vot a la 'llei de nets'

    MADRID, 21 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit per àmplia majoria no admetre a tràmit el recurs que va presentar el Defensor del Poble contra la decisió del Tribunal Suprem de suspendre el vot en les pròximes eleccions generals per als nacionalitzats per la 'llei de nets' que no demostren que són descendents d'exiliats.

   Així ho ha acordat el Ple de la cort de garanties este dimecres, segons han indicat a Europa Press fonts jurídiques, després d'estudiar el recurs d'empara interposada la passada setmana.

   El Defensor del Poble va reclamar al Constitucional que, per "urgència excepcional", decretara "de forma immediata" la mesurada cautelaríssima de declarar nuls les interlocutòries del Suprem que per partida doble, al setembre i a l'octubre, van ratificar la paralització del vot de forma cautelar.

   Segons el seu recurs, també volia que el TC ordenara a la Junta Electoral Central que es mantinguera la vigència i inclusió dels ciutadans espanyols residents en l'estranger i inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) "de la manera anterior a estes resolucions, de manera que puguen, si així ho desitgen, exercitar el seu dret al sufragi actiu en les pròximes eleccions generals".

   L'organisme que presidix Ángel Gabilondo incidia que la celebració d'eleccions el pròxim 29 de novembre "comporta una sèrie de tràmits i actes preclusius molt pròxims en el temps que, en este cas, no podrien complir-se de no adoptar-se la mesura cautelar de manera immediata".

   Al seu entendre, la decisió del Suprem vulnera els drets a la igualtat, a la participació en els assumptes públics i a la tutela judicial efectiva.

   "L'objectiu fonamental d'este recurs és aconseguir el restabliment del dret fonamental al sufragi actiu, al vot, d'un poc més de 160.000 ciutadans espanyols mitjançant l'estimació de l'empara. I, amb això, preservar el dret al sufragi actiu sense limitacions no previstes en la normativa electoral", assenyalava.

   I destacava que "el vincle entre ser espanyol i el vot és indissoluble", afegint que "des d'una perspectiva de drets fonamentals" és "part problemàtica la possibilitat de privar, temporal o definitivament, d'este dret fonamental", perquè "podria perdre's la nacionalitat espanyola (mai l'espanyola d'origen, com disposa la Constitució)", "però la condició de votant no la pot perdre cap espanyol mentre ho siga, doncs ni tan sols el Codi Penal preveu la pena de pèrdua del sufragi actiu (triar) sinó del passiu (ser triat)".