Publicado 10/06/2019 12:47CET

Tokayev guanya les presidencials al Kazakhstan amb prop del 71% de vots, segons els resultats oficials

L'OSCE denuncia violacions dels drets fonamentals i irregularitats durant la votació

MADRID, 10 Jun. (EUROPA PRESS) -

El president en funcions del Kazakhstan, Kassim-Jomart Tokayev, s'ha imposat en les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge amb prop del 71 per cent dels vots, segons els primers resultats oficials anunciats per la comissió electoral.

El vicepresident de la Comissió Electoral Central (CEC) kazakh, Konstantin Petrov, ha detallat que Tokayev ha recaptat el 70,76 per cent dels respatlers, tal com ha arreplegat l'agncia de notícies Kazinform.

Per darrere han quedat Amirzhan Kosanov, amb el 16,02 per cent; Daniya Yespayeva, amb el 5,2 per cent; Toleutai Rajimbekov, amb el 3,2 per cent; Amangeldi Taspijov, amb el 2,07 per cent; Zhambil Ajmetbekov, amb l'1,82 per cent; i Sadibek Tugel, amb el 0,92 per cent.

Així mateix, Petrov ha ressaltat que la participació en els comicis ha sigut del 77,4 per cent. Segons Kazinform, Kosanov, Rajimbekov Taspijov, i Tugel han felicitat ja Tokayev per la seua victria electoral.

PROTESTES DURANT LA JORNADA ELECTORAL

La jornada del diumenge va estar marcada per les protestes, molt poc habituals en el país centreasitic. En concret, el Ministeri de l'Interior va informar de mig miler de detinguts a Nursultán, la capital del país, i a la ciutat més poblada, Almaty.

"En les ciutats de Nursultán i Almaty han aparegut diversos centenars de persones convocades per una organització extremista illegal i prohibida al Kazakhstan, el QDT (Opció Democrtica del Kazakhstan)", va explicar el viceministre de l'Interior, Marat Kozhayev.

"Com ja saben, el líder fugitiu d'aquesta organització ha llanat una campanya massiva de propaganda per a desacreditar al país i boicotejar les eleccions presidencials. Ha convocat accions antisocials, per malgrat les seues invitacions destructives, les eleccions es desenvolupen segons el previst", va assegurar.

En resposta es van posar en marxa mesures de control públic. "És ben sabut que en la nostra legislació qualsevol reunió pacífica, marxa o manifestació ha de realitzar-se conforme a les lleis. Els qui ho incomplisquen seran processats", va dir.

Opció Democrtica del Kazakhstan és una organització reformista i prooccidental liderada per Mujtar Abliazov que, a principis de dcada, va protagonitzar un enfrontament amb Nazarbayev per a denunciar els seus abusos de poder durant els trenta anys que va governar l'antiga república sovitica, abans de dimitir al mar.

VIOLACIONS DELS DRETS FONAMENTALS

Per la seua banda, els observadors electorals de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) han denunciat que durant les eleccions s'han registrat violacions dels drets fonamentals i irregularitats durant la votació.

"Aquestes eleccions representaven un moment important per a la societat del Kazakhstan, ja que era la primera vegada que el primer president, que va tindre un llarg mandat, no es presentava per primera vegada", ha dit el cap de la missió d'observació, George Tsereteli.

"Tot i que va haver-hi set candidats, inclosa una dona per primera vegada, les eleccions han mostrat que és necessria una verdadera consolidació democrtica i reformes significatives a nivell polític, social i legal", ha agregat.

Així, Tsereteli ha sostingut que "el nou president i les autoritats haurien d'aprofitar aquesta oportunitat, enfortir la confiana en les institucions i satisfer les expectatives de la població". "L'OSCE est preparada per a cooperar d'a prop en aquest assumpte amb el Kazakhstan per a avanar", ha assenyalat.

La missió de l'OSCE ha ressaltat que els comicis s'han celebrat "en un context polític dominat pel partit governamental i que limitava les veus crítiques", al mateix temps que ha puntualitzat que les condicions existents "no van garantir un recompte honest".

En aquest sentit, Margret Kiener Nellen, cap de la delegació de l'Assemblea Parlamentria de l'OSCE, ha dit que, si bé els preparatius "van ser administrats de forma eficient", els "arrests massius" de manifestants, inclosos periodistes, "violen les llibertats d'assemblea i expressió, garantides per la Constitució".

PRIMERES ELECCIONS SENSE NAZARBAYEV

Aquests comicis van ser convocats de forma anticipada després de la dimissió de Nursultán Nazarbayev, qui va governar el Kazakhstan durant tres dcades. El favorit era des d'un principi el "dofí" de Nazarbayev, Tokayev, qui va assumir la presidncia interina el 20 de mar.

En el sistema electoral del Kazakhstan no contempla un mínim de participació necessari per a validar els comicis --als quals es presentaven set candidats--, per sí és necessari un 50 per cent de vots per a evitar una segona volta.

L'elecció de Tokayev de cap manera altera el fet que la destinació del país seguir lligat a Nazarbayev, líder vitalici o "Yelbasi" de la nació, president del Consell de Seguretat, president del partit governant, Nur Otan, i membre del Consell Constitucional.

colaboracio