El TSJCV desestima dos recursos contra el decret del Consell que va aprovar la forma bilingüe del topònim de Castelló

   CASTELLÓ, 21 May. (EUROPA PRESS) - -

   La Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat dues sentències en les quals desestima els recursos plantejats per la Plataforma per la Llengua i una regidor i portaveu del grup municipal socialista de Castelló, Patrícia Puerta, contra el decret del Consell de 17 de desembre del 2024 que va aprovar el canvi de denominació del municipi per la seua forma bilingüe.

    Els magistrats han rebutjat tots els motius de nul·litat del decret que enumeraven els recurrents, tant els relatius al procediment i les seues lleres reglamentàries com a una suposada falta de motivació de la decisió o la possible vulneració d'altres lleis i decrets, segons ha informat el TSJCV en un comunicat.

   El TSJCV recorda que els mateixos arguments que exposen ara els magistrats per a avalar la doble toponímia van servir igualment en una sentència de la mateixa secció, emesa el 2022, per a avalar el decret del 2019 que aprovava la denominació de la ciutat en la seua forma exclusiva en valencià.

   En este resolució judicial la Secció Quarta del TSJCV va establir que l'Administració municipal "pot promoure -i el Consell decidir- si optar per la denominació bilingüe o només en l'idioma cooficial que es corresponga amb el territori de predomini lingüístic".

    És a dir, esta sentència declarava "viables jurídicament per al municipi bé la denominació bilingüe o ben sol en l'idioma oficial que es corresponga amb el territori de predomini lingüístic en el qual, per llei autonòmica, se situa el terme municipal".

    La nova toponímia en castellà i valencià va ser aprovada provisionalment pel Ple de l'Ajuntament de Castelló de la Plana el 30 de maig del 2024 i confirmada en última instància pel decret 187/2024 del Consell el 17 de desembre del mateix any.

    Segons el parer de la Secció Quarta, "els acords municipals i el decret del Consell no incorren en arbitrarietat, sinó que suposen manifestació de la discrecionalitat administrativa, per descomptat subjecta a elements reglats que no consten transgredidos". Ambdues sentències, que han sigut notificades hui a les parts, poden ser recorregudes en cassació davant de la Sala Tercera del Tribunal Suprem.