La Unió reclama a Conselleria ajudes urgents per a explotacions citrícolas obligades a arrancar arbres per la clorosis

   VALÈNCIA, 4 May. (EUROPA PRESS) -

   La Unió Llauradora ha sol·licitat a la Conselleria d'Agricultura que habilite una línia d'ajudes específica i urgent per a les explotacions citrícoles afectades per l'obligació de destrucció de cítrics a conseqüència de la confirmació oficial de la presència del virus de la clorosis nervial groga.

    L'organització sol·licita que este règim de compensacions contemple de manera integral la indemnització pel valor de les plantacions destruïdes, la compensació per la pèrdua de renda durant el període improductiu fins a la nova entrada en producció, les ajudes a la replantació (material vegetal i costos associats), així com el cost de les tasques d'arrancada i eliminació dels arbres, en el cas que no siguen assumides directament per l'Administració.

   Així mateix, demanda a la Conselleria que les ajudes es tramiten amb caràcter urgent i mitjançant procediments simplificats, donada la immediatesa de les obligacions imposades als llauradors i l'impacte econòmic directe que comporten aquestes mesures.

   La recent publicació de la resolució de 21 d'abril de la Direcció General de Producció Agrícola i Ramadera de la Conselleria d'Agricultura, per la qual es declara la presència del Potexvirus citriflavivenae (virus de la clorosis nervial groga dels cítrics) i s'estableixen mesures obligatòries d'erradicació i control en la Comunitat Valenciana, suposa un punt d'inflexió per a determinades zones productores, concretament per a les comarques del Baix Vinalopó i del Baix Segura.

   Esta resolució, adoptada sobre la base de la normativa europea i estatal en matèria de sanitat vegetal, establix mesures estrictes per a evitar la propagació del virus, a causa de la seua elevada capacitat de dispersió i a l'absència de tractaments curatius.

   Entre estes mesures, destaca de manera especialment rellevant l'obligació de destrucció total dels arbres en parcel·les declarades infectades, en un termini màxim de quinze dies i baix control de l'Administració.

   Esta obligació, que es deriva del caràcter d'utilitat pública de la lluita contra aquesta plaga i de les previsions de la Llei 43/2002, de sanitat vegetal, implica un sacrifici directe i immediat per part de les persones titulars de les explotacions afectades, que han de fer front tant a la pèrdua dels seus cultius com als costos derivats de l'execució de les mesures imposades.

   Ens trobem davant un escenari en què l'Administració, en aplicació del Reglament (UE) 2016/2031 i de la Llei 43/2002, imposa mesures fitosanitàries obligatòries per a la protecció de l'interés general i del conjunt del sector citrícola.

   No obstant això, aquestes mesures comporten un impacte econòmic molt sever sobre els productors afectats, que es veuen obligats a eliminar el seu capital productiu sense que, a hores d'ara, s'haja articulat cap mecanisme compensatori específic.

   Cal tindre en compte que la destrucció de plantacions citrícoles no sols implica la pèrdua immediata de la producció, sinó també la desaparició d'una inversió acumulada durant anys, així com un període prolongat sense ingressos fins a l'entrada en producció de noves plantacions.

   A més, a la pèrdua cal afegir els costos directes d'arrancada i eliminació d'arbres, així com despeses associades a una eventual replantació.

   Esta situació genera un desequilibri evident entre l'obligació imposada en benefici de l'interés general i la càrrega econòmica assumida individualment pels llauradors afectats.

PLAGA EMERGENT

   La Unió considera que la resolució adoptada és coherent amb la necessitat de contindre una plaga emergent amb potencial impacte sobre el sector, però creu que no pot recaure exclusivament sobre els productors el cost d'una actuació que respon a un interés públic general i d'una infestació de la qual el llaurador no ha tingut cap responsabilitat.

   "Traslladar íntegrament este impacte als citricultors afectats no sols genera una situació de greuge, sinó que pot comprometre la col·laboració necessària del sector en l'aplicació eficaç de les mesures fitosanitàries", assenyala l'organització agrària.

   S'han confirmat fins a la data 22 casos positius en la Comunitat Valenciana. Les principals espècies afectades són llimera, llima i taronger amarg, amb símptomes com engroguiment de nervadures i deformacions en fulles que provoquen caigudes de rendiment.

   La principal superfície citrícola en la Comunitat Valenciana que és el taronger i el mandariner clementina de moment poden ser portadors de la malaltia, però no mostren símptomes. La Unió demana més investigació en la la obtenció de patrons tolerants, primer en llimera, i indica que una vegada més es posa de manifest que la inversió en un centre de referència com l'IVIA no ha de parar de créixer.