Vint-i-cinc anys de l'11-S: l'atemptat que va marcar el començament del segle XXI

   MADRID, 11 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Els atemptats de l'11 de setembre del 2001, executats pel grup terrorista Al-Qaeda contra les Torres Bessones del World Trade Center i el Pentàgon, van constituir l'esdeveniment més determinant del període d'entresiglos: noranta minuts d'atacs devastadors, entre les 08.46 i les 10.03 hores (hora local), contra els principals centres econòmics i militars d'Estats Units. Retransmesos en directe durant hores, els atemptats van permetre al món assistir al trencament de l'aura d'invencibilidad que havia envoltat a Washington, potència hegemònica incontestable des del col·lapse de la Unió Soviètica.

    Fins llavors, ningú s'havia atrevit a atacar territori nord-americà a semblant escala des del bombardeig de l'Armada Imperial de Japó sobre la base de Pearl Harbor, encara que rivalitza en simbolisme, l'11-S va tenir un cost humà molt superior: l'impacte dels tres avions contra les torres i el Pentàgon, així com el sinistre d'un quart avió segrestat a Pennsilvània van deixar 2.977 morts de 103 països als quals caldria afegir 4.600 morts més en els anys següents, segons les estimacions dels Centres de Control de Malalties d'Estats Units el 2021, per malalties físiques o mentals directament relacionades amb els atemptats, o complicacions mèdiques derivades d'ells.

    Tres setmanes després de l'atac terrorista més mortífer de la història va començar la "guerra contra el terrorisme" declarada pel llavors president George W. Bush amb la invasió d'Afganistan, una campanya prematurament concebuda per a decapitar simultàniament a Al-Qaeda i al règim talibà, que va continuar dos anys després amb la invasió de l'Iraq al març del 2003 sota el, finalment, infundat argument de l'eliminació de presumptes "armes de destrucció massiva" en mans del dictador Sadam Husein.

    Entre mèdies van passar 18 mesos en els quals Washington va deixar clar que les seues dues declaracions de principis; protegir a la seua població i preservar la seua supremacia com a potència mundial, contradeien frontalment amb els preceptes del Dret Internacional. Els escàndols de tortures perpetrades per militars nord-americans als presoners de guerra iraquianes de la presó d'Abú Ghraib, que va destapar el 2004 la cadena CBS, i en la presó de Guantànamo van acabar de retirar a Estats Units el crèdit internacional de bona voluntat que s'havia comerciejat després dels atemptats.

    Els anys següents van acabar de revelar la seua incapacitat per a aconseguir els objectius militars i estratègics que s'hi havia marcat. Els errors de càlcul van propiciar el seu fracàs tant a l'hora de derrotar als grups armats islamistes com d'estabilitzar les regions envaïdes, com demostren, respectivament, l'eclosió d'Estat Islámico a la fi de la dècada passada, encara actiu, i el retorn dels talibà al poder el 2021.

   Al llarg d'este temps, aliats i rivals d'Estats Units per igual han sigut objectiu del terrorisme islamista, mentre països sencers han acabat sumits en guerres civils o en conflictes contra Estat Islàmic com a conseqüència de la resposta als atemptats de l'11-S. D'esta forma, els quasi 3.000 morts d'aquell dia han passat a formar part del quasi interminable capítol de víctimes d'una guerra mundial contra el terrorisme internacional que, directa o indirectament, s'ha cobrat la vida de 4,5 milions de persones, segons el Projecte Costos de Guerra de la Universitat nord-americana de Brown.

   Al vessament de sang se sumen innombrables conseqüències culturals, socials, polítiques i militars de l'era que va arrancar després dels atemptats d'Al-Qaeda. Els últims 25 anys han estat marcats per una explosió del sentiment antimusulmán, derivada de la instal·lació en la consciència occidental de l'islam radical com a principal enemic dels seus valors. També pel debilitament de Nacions Unides com a garant de la legalitat internacional i dels principis humanitaris, així com per l'auge de Xina com a superpotència.

   En un món que semblava estrènyer els seus llaços en el clarejar de l'era de la informació, s'ha viscut per contra la consolidació d'un sistema internacional de vigilància i la transformació de la guerra mitjançant una de les seues principals innovacions de l'última cambra de segle: l'avió no tripulat.