UVIÉU, 24 Jul. (EUROPA PRESS) -
La conseyera de Cultura, Política Llingüística y Deporte, Vanessa Gutiérrez, defendió esti vienres les polítiques públiques de protección y normalización del asturianu mientres la inauguración del XXVIII Congresu de la Association pour les Langues et Cultures Européennes Menacées (ALCEM), celebráu na Xunta Xeneral del Principáu.
Na so intervención, Gutiérrez sostuvo que la diversidá llingüística y cultural constitúi ún de los patrimonios más valiosos d'Europa y estimó a la organización la elección d'Asturies como sede del congresu per segunda vegada.
La conseyera afirmó que la supervivencia de les llingües minorizaes rique reconocencia institucional, protección xurídica y polítiques públiques que garanticen la so tresmisión y desenvolvimientu. Nesti sentíu, repasó la evolución del procesu de normalización del asturianu, citando la creación de l'Academia de la Llingua Asturiana, la incorporación de la llingua a la enseñanza, la so presencia na alministración y el desenvolvimientu de distintes polítiques llingüístiques.
Coles mesmes, destacó la importancia de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries como preséu pa la protección d'estes llingües y reivindicó'l papel de les instituciones europees nesti ámbitu.
PRESENCIA EDUCATIVA Y CULTURAL DEL ASTURIANU
Mientres el so discursu, Gutiérrez señaló qu'Asturies consolidó estructures institucionales y amplió la presencia educativa y cultural del asturianu, de la qu'aludió al recién respaldu mayoritariu de la Xunta Xeneral a la oficialidá de la llingua.
La conseyera concluyó dando la bienvenida a los participantes del congresu y espresando'l deséu de que conozan la cultura, el patrimoniu y la llingua propia d'Asturies.
ALCEM RECUERDA EL CONGRESU CELEBRÁU N'ASTURIES EN 1987
Pela so parte, el presidente de la Association pour les Langues et Cultures Européennes Menacées (ALCEM), Roberto González Quevedo, destacó mientres la inauguración la trayectoria de la organización, fundada en 1965, y defendió qu'ún de los pegollos de l'asociación foi la so independencia política, al marxe de los partidismos y sofitada nel trabayu voluntariu de les sos integrantes.
Coles mesmes, recordó que ALCEM yá celebró un congresu n'Asturies en 1987, cuando, según señaló, el procesu de normalización del asturianu atopábase nuna fase inicial. González Quevedo enmarcó esi precedente nel llabor que la institución desenvuelve dende fái más de seis décades en favor de les llingües minorizaes.