AMP.-Més de la meitat dels col·legis de Balears no compleix amb les recomanacions de fruita i verdura en el seu menjador

PALMA DE MALLORCA, 12 Jul. (EUROPA PRESS) -

El 60% dels col·legis de les Balears no compleix amb les recomanacions de fruita en els seus menús de menjador, mentre que el 55% no supera la quantitat mínima de verdura que caldria oferir als alumnes a través d'aquest servei, segons es desprèn d'un estudi fet durant els dos últims cursos pel Govern en 275 centres de les illes per conèixer el nivell de qualitat de la menjada que ofereixen als seus estudiants.

D'aquests centres, servei de menjador dels quals (ja sigui propi o de càtering) atén a un total de 30.000 alumnes (el 25% de la població escolar), més de la meitat (51%) hauria de millorar les programacions dels menús, per la qual cosa la Conselleria de Salut i Consum i la Conselleria d'Educació i Cultura han proposat una sèrie de recomanacions a aquests col·legis pel que fa a les freqüències, combinacions i estructuració dels diferents grups d'aliments presents en la dieta dels nens.

Tot i això, els dos departaments han constatat que el 92% dels menús compleix amb les recomanacions de carn, mentre que el 91% supera les quantitats recomanades de peix, pasta i arròs i el 86% supera les quantitats òptimes de patata. Pel que fa als lactis i als dolços, només el 22% dels centres respecta els mínims en aquest sentit.

Segons ha explicat aquest dilluns el conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, l'objectiu d'aquesta campanya de valoració és fomentar l'alimentació saludable en els menjadors dels centres educatius, així com en les cafeteries dels instituts, en les màquines expenedores i en el berenar que els alumnes realitzen a casa.

Així, el Govern ha analitzat durant aquest últim curs acadèmic els productes que s'ofereixen en 69 cafeteries d'instituts de les Balears, de les quals el 93% subministra aperitius, pastisseria industrial i dolços, mentre que només un 24% ofereix productes lactis en qualsevol de les seves modalitats. D'altra banda, únicament el 64% d'aquests establiments ven fruita fresca i sucs naturals.

Pel que fa a les màquines expenedores instal·lades en 46 centres educatius de les illes, el 79% inclou begudes refrescants, mentre que gairebé totes (99%) subministra ampolles d'aigua. Pel que fa als sucs envasaments, únicament són presents al 59%, mentre que els productes lactis només es distribueixen al 15% d'aquests aparells.

En relació amb els berenars, Thomàs ha destacat que 41 col·legis i instituts de l'arxipèlag (més de 5.000 alumnes) han participat durant l'últim curs en el programa de promoció del berenar saludable a través de l'eina en línia www.berenarsaludable.com. Segons es desprèn d'aquesta iniciativa, el 79% dels estudiants esmorza abans d'anar a classe, si bé només el 33% ho fa d'una manera saludable; mentre el 80% dels alumnes berenar al col·legi, tot i que únicament el 18% ho fa adequadament. A mitja tarda, el percentatge de joves que berenen baixa al 60%, dels quals el 12% ho fa de manera equilibrada.

BENEFICIS DEL PROGRAMA

Davant d'aquestes xifres, el conseller de Salut i Consum ha remarcat que aquestes valoracions constitueixen un instrument "molt útil" ja que demostren que resulta "oportú" portar a terme programes que estimulin una alimentació correcta en els col·legis i instituts de la Comunitat. Segons Thomàs, la promoció d'hàbits saludables contribueix a reduir el risc de patir malalties cardiovasculars, així com els percentatges d'obesitat o sobrepès entre els nens de les illes, que actualment reflecteixen que un de cada cinc alumnes té sobrepès i que un de cada deu té obesitat.

Per la seva banda, el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, ha assegurat que el que la gent menja és "fonamental" ja que, segons la seva opinió, l'alimentació influeix en els resultats "no només acadèmics, sinó també personals" que cada persona obté al llarg de la seva vida.

En aquest sentit, Llinàs ha incidit que el treball "més gran" no ho requereix l'alumne, sinó la necessitat que les institucions es coordinin amb les famílies, que "al final són les que prenen la decisió en moltes coses". Així, ha asseverat que els pares han de ser "copartícips" de la promoció d'hàbits saludables entre els nens, ja que sense la seva col·laboració "moltes coses que fan les administracions quedarien reduïdes".