AMPL.- Balears es troba entre les CA amb millors nivells de qualitat a la feina

PALMA DE MALLORCA 19 Feb. (EUROPA PRESS) -

La comunitat de Balears es situa en primers llocs dins el rànquing de qualitat a la feina, segons una anàlisi fet pel Consell Econòmic i Social (CES) sobre l'any 2006, que, tot i això, posa en relleu alguns punts febles que acusa l'arxipèlag en matèria laboral, com la sinistralitat, els nivells salarials o l'alt percentatge de fixos discontinus.

En roda de premsa, l'autor de l'informe 'Indicadors de qualitat del treball' i catedràtic d'Economia aplicada de la Universitat de Barcelona, Martí Parellada, ha remarcat que per fer l'estudi s'han analitzat 39 indicadors agrupats en vuit dimensions diferents com, entre d'altres, la igualtat de gènere, la cohesió social i mercat de treball o les relacions laborals. Alhora, va detallar que el fet que l'arxipèlag hagi perdut una posició respecte al 2001 no és transcendent ja que únicament demostra una "pèrdua relativa" respecte als indicadors de la resta de Comunitats Autònomes.

Alhora, ha destacat alguns dels punts forts al mercat laboral de les illes com els relacionats amb la igualtat entre homes i dones, que van situar a la Comunitat en la primera posició al 2006, o algunes variables relatives a la cohesió social com la taxa d'atur i d'ocupació juvenil, la de desocupació de la població immigrant o la d'ocupació de les persones grans de 55 anys, dimensió en la qual Balears lidera a la resta de Comunitats Autònomes, tant en 2001 com el 2006.

Les variables incloses com indicadors del nivell de benestar i protecció social de la regió situen un altre cop a Balears en primera posició respecte a les altres zones de la geografia espanyola. Tot i això, pel que fa al percentatge de persones que es troben per sota del límit de la pobresa, Balears va estar en el tercer lloc al 2006 i en 8a posició a l'any 2001.

A l'hora d'analitzar les vuit dimensions s'han tingut en compte diferents escenaris que els ponderin de manera diferent -base, tradicional, intermedi i innovador-. Així, l'arxipèlag únicament ha perdut posicions respecte al 2001 en base, tradicional i innovador. Així, al 2001 Balears ocupava el segon lloc als escenaris base, tradicional i innovador, mentre que ocupava el tercer a l'intermedi. Al 2006, va ocupar el tercer lloc en base, intermedi i innovador; i el quart en tradicional.

Un dels motius d'aquest empitjorament resideix a l'accés i participació al mercat de treball, on l'arxipèlag ha passat d'ocupar la primera posició a la cinquena. A més, va empitjorar de manera notable pel que fa a salaris i productivitat, passant de la sisena a la dècima posició. Aquesta pèrdua de posició es deu tant al descens de la taxa d'ocupació de 30 a 54 anys i a l'important augment de la taxa d'atur de 30 a 54 anys, com el descens de l'augment salarial pactat entre l'any 2001 i el 2006.

Així, preguntat pel descens de posició de Balears i la millora d'altres comunitats, el catedràtic va posar èmfasi en què això no significa que les condicions dels seus mercats laborals hagin prosperat, sinó que únicament ho han fet en major proporció que les illes.

FUTUR DEL MERCAT LABORAL

Parellada va posar en relleu que aquests indicadors representen la "traducció" al mercat de treball de les "característiques de l'economia balear". D'altra banda, ha assenyalat que les illes tindran un "pitjor comportament" en molts d'aquests, com, per exemple, la taxa d'atur, tot i que ha remarcat que "una altra cosa" és que empitjori en relació a la resta de comunitats autònomes.

En aquest sentit, ha apuntat que no "veu raons" per pensar que degeneri la situació relativa de l'arxipèlag ja que, segons ha sostingut, algunes activitats de serveis o turístiques "no necessàriament" estaran tan afectades per la crisi com ho estaran les industrials.

Un altre dels punts forts de les Balears ho constitueixen les relacions laborals ja que, tant en 2001 com el 2006, la comunitat s'ha situat en el segon lloc en relació amb les jornades perdudes en vagues com el nivell de cobertura dels convenis col·lectius.

SINISTRALITAT LABORAL

Un dels pitjors indicadors de Balears és l'alt índex d'incidència dels accidents laborals. Segons l'informe, aquesta variable està condicionada per l'estructura productiva de les illes i, en aquest sentit, ha destacat el major nombre d'incidents que es detecten, per exemple, en el sector de la construcció. Així, tant al 2001 com el 2006, l'arxipèlag és el pitjor comunitat respecte a aquest indicador, mentre que Extremadura és la regió que mostra la millor situació en els dos anys.

Les comunitats de València, Catalunya, Múrcia i Navarra són les que registren un descens més accentuat a l'índex d'incidència. Per contra, Andalusia i El País Basc experimenten un increment notable. Concretament, Balears, tot i que l'índex d'incidència ha disminuït -de 99,2 accidents per 1.000 treballadors al 2001 a 78,8 al 2006-, la seva posició respecte a la resta de comunitats no ha variat i es manté en l'última posició.

Finalment, la consellera de Treball i Formació del Govern, Joana Barceló, va posar èmfasi en la importància de tenir tota la informació possible per millorar en la "presa de decisions".