PALMA DE MALLORCA, 6 May. (EUROPA PRESS) -
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma ha desestimat el recurs d'apel·lació que va presentar el lletrat Gregorio San José en el marc del cas Palma Arena, contra la interlocutòria del jutge José Castro que determinava la presumpta relació existent entre el suposat desviament de fons durant la construcció del velòdrom palmesà i l'increment patrimonial presumptament il·lícit de l'expresident del Govern balear, Jaume Matas, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
El tribunal d'aquesta secció es va pronunciar així en contra de la petició de l'advocat, que durant una vista celebrada el passat 14 d'abril va sol·licitar la nul·litat de les actuacions portades a terme dins d'aquest procediment sobre els béns de Matas, al qüestionar en el seu recurs la competència de Castro per investigar el patrimoni del també exministre i preconitzar la falta d'indicis que part del sobrecost en l'execució del Palma Arena (2003-2007) acabés engrossint el patrimoni de Matas.
En el seu recurs, al qual va tenir accés Europa Press, San José defensava l'"absència absoluta d'indicis suficients de criminalitat" per vincular les dues diligències, pel que demanava la revocació de la interlocutòria dictat pel titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, que ja desestimava la petició de nul·litat de les actuacions en relació amb el tren de vida portat per Matas la passada legislatura, dins del cas Palma Arena.
Segons el parer de l'advocat, la resolució combatuda "peca de d'una sèrie d'incorreccions", perquè considera que és "genèrica, ambigua i incorrecta", i es troba a més "dejuna del més petit motivació".
"No s'explica ni motiva l'exigible relació de connexitat que hagués d'existir entre les dues investigacions", asseverava el defensor de Josefa Lorca, una de les comerciants que va proveir de televisors de luxe l'habitatge que Matas posseeix en el nucli antic de Palma, coneguda com a 'palauet'. De fet, afirmava no trobar "ni un només argument" que justifiqui la crida de la seva patrocinada com imputada dins del cas Palma Arena quan en aquest "s'investiguen supòsits delictes comesos durant la construcció del velòdrom".
A més, emparava la seva petició en el fet que quan les diligències informatives portades a terme per la Fiscalia sobre els béns de Matas -conegudes com a Operació Buckingham- es van incorporar al cas Palma Arena, aquelles "es trobaven paralitzades" al no haver-se "confirmat ni tan sols a nivell indiciari les imputacions abocades en les denúncies anònimes" presentades per l'enriquiment suposadament irregular de l'expresident.
De manera paral·lela, San José adduïa que les persones investigades en un altre cas són diferents així com els delictes analitzats, i assevera que l'objecte de cada cas -la creació d'un consorci per a la construcció del velòdrom i les obres i reformes portades a terme al palauet- "no guardeu connexió temporal ni cronològica".
És per tot això que l'assistent legal de Lorca sol·licitava l'exclusió de les investigacions sobre Matas del procediment sobre la construcció del velòdrom, a través de la nul·litat de tres providències que han estat dictades els dies 9, 11 i 21 de setembre per Castro i relatives a la incorporació de les diligències informatives realitzades durant sis mesos per la Fiscalia al cas Palma Arena.
La Fiscalia, per part seva, defensava, de la mateixa manera que l'acusació particular en nom del Govern, la connexió de les dues investigacions, mentre que Rafael Perera, lletrat de Matas, es va oposar a aquestes manifestacions preconitzant la falta d'indicis que part del sobrecost en l'execució del Palma Arena acabés engrossint el patrimoni de Matas, i va mantenir la inexistència d'una "relació directa" entre les dues investigacions, que "no ha quedat acreditada".
EL PATRIMONI DE MATES, "DESTÍ" DELS FONS DESVIATS
Cap recordar que la interlocutòria de Castro considerava "obligada" la continuïtat de les investigacions del patrimoni de Matas per ser "un de les principals destinacions" dels més de 40 milions d'euros desviats en la construcció del velòdrom -cost del qual es va disparar dels 48 milions inicialment pressupostats a uns 110- i "pel que fa a un origen indiciàriament delictiu del mateix".
Unes sospites que, segons la resolució, "guanyen terreny" a causa que les decisions que van generar el sobrecost han estat preses "unipersonalment, menyspreant els procediments administratius legalment establerts per controlar la despesa pública i la puresa de les adjudicacions".