Andratx.- El Suprem revisa avui les condemnes imposades a l'excap d'Urbanisme i al germà de l'exalcalde

MADRID 12 Nov. (EUROPA PRESS) -

La Sala Segona del Tribunal Suprem revisarà avui la sentència que l'Audiència Provincial de Palma va dictar el passat 19 de novembre del 2008 i per la qual va condemnar a cinc anys de presó l'excap d'Urbanisme d'Andratx (Mallorca), Jaume Massot, i a un any i nou mesos a Carlos Hidalgo, germà de l'exalcalde de la població, Eugenio Hidalgo (PP).

Els membres de la Sala deliberaran a porta tancada per analitzar els recursos de cassació interposats contra la sentència corresponent a la peça 32 de l'anomenat 'cas Andratx', que va condemnar als dos acusats per sengles delictes de prevaricació i falsedat en document oficial. El dictamen del Suprem es concretarà en una sentència de la qual serà ponent el magistrat Enrique Bacigalupo.

En la seva sentència l'Audiència de Palma va condemnar l'exregidor a set anys d'inhabilitació per a l'acompliment d'un càrrec públic i el va absoldre dels delictes de falsedat documental i prevaricació urbanística per la construcció il·legal del restaurant de Carlos Hidalgo en una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) d'Andratx.

En concret, Massot ha estat condemnat a quatre anys de presó i a una multa de deu mesos, a raó d'una quota diària de 40 euros, a més de tenir la inhabilitació especial per a càrrec públic per tres anys per falsedat. A això s'afegeixen altres vuit anys d'inhabilitació per prevaricació urbanística.

Mentrestant, Carlos Hidalgo ha estat condemnat a un any i sis mesos de presó per falsedat en document oficial, una multa de tres mesos (quota diària de 20 euros), i inhabilitació especial per a tota ocupació o càrrec públic per un any. Al mateix temps, es el va condemnar a tres mesos de presó, a substituir per 180 dies de multa (20 euros diaris) i inhabilitació per tres anys i sis mesos per prevaricació urbanística. A l'acusat es el va absoldre d'un delicte contra l'ordenació del territori.

La resolució imposava, alhora, a Massot i Carlos Hidalgo les dues vuitenes parts de les costes i a Eugenio Hidalgo una vuitena part, incloent les de l'acusació particular exercida per l'Ajuntament d'Andratx i declarant d'ofici les cinc vuitenes parts restants.

PENES MENORS A LES SOL·LICITADES PEL FISCAL

D'aquesta manera, la sentència recull penes inferiors a les peticions formulades per la Fiscalia, que havia reclamat set anys de presó sobre Massot (sis per delicte de falsedat i dos per prevaricació), cinc i mitjà per a Carlos Hidalgo (tres per falsedat, sis mesos per prevaricació i dos pel delicte contra l'ordenació del territori) i set sobre Eugenio Hidalgo (cinc per falsedat i dos per prevaricació).

L'Audiència considera provat que Carlos Hidalgo va adquirir el 29 de juliol de 1999 i per un preu de 14 milions de pessetes la finca que comprenia la parcel·la 180 del polígon 12 d'Andratx, que contenia un habitatge passat a 1950 de planta baixa i pis. La zona està classificada com sòl rústic protegit, en virtut de la Llei d'Espais Naturals de les Illes Balears de 1991.

Així, donat el nivell de protecció legal vigent i la seva superfície, era impossible autoritzar legalment, la construcció, ampliació o les obres tendents a possibilitar el canvi d'ús d'habitatge per a l'activitat de restaurant.

Tot i això, malgrat la impossibilitat legal, l'acusat va decidir procedir a efectuar les obres, construccions i reformes necessàries per canviar l'ús, i alhora sobre les parcel·les adjacents, amb idèntic nivell legal de protecció, que també va adquirir Hidalgo, va transformar una zona humida mitjançant l'abocament de grava i terra en pàrquing, jardí i terrasses, procedint al tancament del pàrquing.

CONSCIENT DE LA QUALIFICACIÓ DE SÒL RÚSTIC

També afirma que a Hidalgo li constava fefaentment la qualificació de sòl rústic i la seva categoria de protegit com zona ANEI, del que ja s'havia certificat documentalment a través de Massot el novembre de 1998, gairebé un any abans d'adquirir la parcel·la. Aquesta categoria li va permetre obtenir el terreny a un preu inferior al qual tindria com urbà.

En el seu afany per executar les obres il·legals que projectava, Hidalgo va contractar els serveis de l'arquitecte Francisco Muñoz -mort a l'any 2006-, que era amic i col·laborador de Massot a l'entitat Territori Assessors SL. L'excap d'Urbanisme ha estat convençut així perquè realitzés quants actes administratius calguessin o convenients, tot i que fossin il·legals, per obtenir l'esmentat fi.

Per la seva banda, Eugenio Hidalgo, llavors regidor delegat d'Urbanisme, tenia ple coneixement del que pretenia el seu germà, així com de la qualificació urbanística de la finca a causa de la seva condició primer de regidor i després d'alcalde.

Segons la sentència, en virtut de l'acord existent entre Juan Carlos i Massot, aquest últim, a petició d'aquell, va emetre diverses certificacions en les quals modificant conscientment el seu criteri expressat en anteriors certificacions, participava un canvi en la classificació del terra, amb la consegüent modificació dels seus paràmetres de l'edificació i ús permès de les parcel·les propietat d 'hidalgo. En aquest sentit, a l'emetre les anteriors certificacions, Massot era conscient i plenament coneixedor que els terrenys no eren urbans i que certificava alguna cosa que no era cert.

Cal destacar que actualment, segons se certifica per l'ajuntament d'Andratx, aquests terrenys són rústics protegits com zona ANEI en congruència amb les normes subsidiàries vigents i amb la totalitat de projectes des de 1997, així com amb la situació fàctica i estat físic de les parcel·les propietat de Juan Carlos Hidalgo.

Ja en data de 2 de novembre de 2001, Juan Carlos Hidalgo va formular la sol·licitud de llicència 184/01 per a reforma, ampliació i demolició d'edifici destinat a restaurant i això amb intenció de paralitzar els expedients sancionadors que s'havien produït i legalitzar la totalitat d'obres i usos realitzats. L'esmentat expedient va començar la seva tramitació i es va mantenir com a mitjà d'evitar les conseqüències de les denúncies registrades.

Alhora, la tramitació de l'expedient 184/01 evitava que l'administració ordenés que es derruís allò construït i s'impedís l'ús de restaurant. Per aquesta raó, aquest expedient es va mantenir inconclús i en tramitació com a mesura per mantenir les obres i usos donats a l'immoble. La sol·licitud de final d'obra que va formular Juan Carlos Hidalgo el 24 de maig de 2001 no ha estat atesa i en conseqüència no s'ha atorgat el final d'obres el que no ha impedit l'activitat normal del restaurant des de 2001.