MADRID, 15 Ene. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha confirmat en una sentència la condemna a cinc anys de presó a l'excap d'Urbanisme del municipi Jaume Massot i a un any i nou mesos a Juan Carlos Hidalgo, germà de l'exalcalde d'aquesta població, tal com establia la sentència de l'Audiència Provincial de Palma sobre la peça 32 de l'anomenat cas 'Cas Andratx'.
Tot i això, la sentència emesa per la Sala Segona del Penal ha decidit absoldre a l'exalcalde d'Andratx Eugenio Hidalgo de la condemna emesa el 14 de novembre que l'inhabilitava per un període de set anys a l'acompliment del càrrec públic per un delicte de prevaricació urbanística, en relació amb la construcció d'un restaurant del seu germà en una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).
L'Alt Tribunal estima el recurs de l'exregidor a l'entendre que no s'ha respectat el principi acusatori, tenint en compte que ha estat acusat sobretot per un delicte d'inducció a falsedat documental mentre que ha estat condemnat per prevaricació urbanística, un aspecte que per al Suprem no existeix homogeneïtat entre els articles pels quals ha estat acusat i condemnat.
"El recurrent --Eugenio Hidalgo-- no ha estat acusat de per haver informat d'un projecte d'edificació, ni per haver dictat una resolució en assumpte administratiu, sinó només per haver induït a qui informava en els termes --Massot--", exposa la sentència.
Per tant, l'Alt Tribunal entén que Eugenio Hidalgo no va poder ser interrogat amb sentit acusatori sobre una qüestió que, d'acord amb l'acusació del Fiscal, "no formava part de l'objecte del procés".
Cal recordar que l'exalcalde d'Andratx va ingressar a la presó el passat 28 de desembre després que la Sala del que té de Penal el Tribunal Suprem confirmés la condemna de quatre anys de presó imposada per l'Audiència Provincial el maig del 2008 per la construcció d'un habitatge en una zona d'interès paisatgístic (ARIP) amb una llicència d 'ampliació de nau agrícola.
L'ACTUACIÓ DE MASSOT HA ESTAT CONSTITUTIVA DE DELICTE
Per la seva banda, l'Alt Tribunal desestima el recurs de Massot referit a les raons per les quals havia qualificat el terra on es va aixecar l'esmentada edificació com urbà. En aquest recurs, l'excap d'urbanisme al·ludeix a diferents sentències que segons la seva opinió abonaven el procés de qualificació.
El Suprem considera que l'argumentació "no és sostenible" perquè les sentències al·ludides han estat emeses amb anterioritat a la primera qualificació del terra adquirit per Juan Carlos Hidalgo com rústic protegit, condicionat a la utilització agrària o a l'ús condicionat d'habitatge unifamiliar.
La sentència apunta fins i tot que, en cas d'admetre's la tesi del recurrent, la falsedat hauria pogut constituir una cooperació d'un delicte d'estafa al venedor, "que va alienar --com diu la sentència-- l'immoble per un preu inferior al qual hagués correspost ser qualificat com sòl urbà només tres dies després de l'emissió de l'esmentada certificació".
El Suprem abunda que Massot coneixia que "no cabia la qualificació requerida per a l'atorgament de la llicència" per al citat immoble.
Pel que fa al recurs del germà de l'exalcalde, referent que no va tenir relació amb Massot sinó amb l'arquitecte, el Suprem ho desestima al precisar que el que no hi hagi relació directa entre acusats no implica que no s'hi hagi produït inducció al delicte, ja que també es pot induir en cadena, és a dir, " en què s'indueix a un altre perquè al seu torn faci el mateix un tercer".
A més, desestima una altra argumentació del seu recurs de cassació, al manifestar que l'Audiència Provincial va tenir en compte que va acceptar el caràcter rústic dels terrenys quan va escripturar la compravenda, que existeix constància d'una taxació on es reconeix que el terreny no era urbanitzable i que no va poder explicar per quina raó es va adquirir l'immoble per un preu tan sota.
Finalment, la sentència de l'Alt Tribunal remarca que queda patent que el terra ocupat per l'immoble era "especialment protegit" i que les accions per canviar després la qualificació per a l'atorgament de llicències són constitutives de delicte.