Balears entra en recessió després de situar-se el PIB en -1,5% en el primer trimestre i es preveu un -2,7% a final d'any

El Govern està més endeutat que mai i està recaptant la meitat d'impostos, però només veu factible "generar més dèficit" per sortir de la crisi

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: miércoles, 1 julio 2009 16:56

PALMA DE MALLORCA, 1 Jul. (EUROPA PRESS) -

L'economia balear es troba en recessió, ja que el primer trimestre d'aquest any es va tancar amb un producte interior brut (PIB) del -1,5% i, a més, el Govern preveu tancar l'any amb aquest índex situat al -2,7% respecte als resultats del 2008, una "tempesta perfecta", segons el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, que "ningú preveia" i que, de moment, no té aspectes d'escampar.

Aquests són els aspectes més rellevants del 'Informe de Conjuntura Econòmica de les Illes Balears' que va presentar el membre de l'executiu autonòmic avui al Consolat de Mar, en companyia del director general d'Economia, Andreu Sansó, i que reflecteix una caiguda general de tots els índexs econòmics i una "tendència al decreixement", amb l'excepció de les exportacions i la despesa turístic, que van experimentar lleugers repunts.

Amb tot, Manera ha apuntat que Balears és la Comunitat Autònoma que "millor està aguantant" la situació de crisis, que s'abat, no només sobre les illes, sinó sobre els tres principals països emissors de turisme, El Regne Unit (PIB -4,1%), Alemanya (PIB -6,9%) i Espanya (PIB -3%), tots ells ja en plena recessió, una caiguda que només es veu frenada per la moderació del preu del petroli, tot i que en les últimes setmanes també està creixent i supera els 70 euros el barril de Brent.

I, tot i que la situació dels diferents sectors d'activitat balears és negativa, l'aspecte que el conseller ha considerat més preocupant ha estat l'elevat endeutament autonòmic, ha estat que el Govern té un endeutament que puja a 2.427 milions d'euros, el més alt de la història --que va evolucionar un 110% en la passada legislatura, creant un llast de 300 milions d'euros--, mentre que la recaptació d'impostos ha caigut a la meitat en el que portem d'any, per sota de la mitja espanyola, amb una caiguda de fins al -61% en el cas de l'Impost de Transmissions Patrimonials.

En canvi, Carles Manera, qui ha rebutjat que l'executiu autonòmic "no està fent res" davant de la crisi, com s'apunta des d'alguns sectors, ha considerat que l'únic camí viable per sortir de la present conjuntura econòmica és "generar més dèficit" pressupostari, amb el qual intentar impulsar una reactivació de l'economia. I, sobre aquesta qüestió, ha recordat que aquest any destina 740 milions d'euros a aquesta finalitat. Quantitat de la qual ja ha abonat a empreses 540 milions d'euros, 140 d'ells pel procediment de 'confirmació'.

Una situació que es podria començar a corregir quan s'aprovi el nou model de finançament autonòmic, que "no acaba d'arribar" però va esperar que es materialitzi abans de finals d'aquest mes, perquè servei a la Comunitat dels números vermells que han causat tres causes principals, que el conseller va identificar com "caiguda dels ingressos, crisi econòmica i problemes d'endeutament". Tot això "en molt poc temps, en un escenari d'incertesa internacional i amb un mercat de crèdit sec", ha precisat.

L'ARRIBADA DE BRITÀNICS CAU UN -15%

Per sectors d'activitat, la situació de l'economia balear, el turisme va experimentar un descens en el volum de passatgers arribats a través dels ports i aeroports, amb una mica més de 1,5 milions de visitants acumulats fins a finals de maig i que, per nacionalitats, llança descensos en els tres principals emissors, destacant la caiguda del -15% en les arribades de britànics, mentre que alemanys i espanyols se situen entorn del -7% de reculada en relació amb els resultats del 2008.

Tot i que es van escurçar les pernoctacions, l'estada mitjana ha repuntat a lleugerament, la despesa turístic ha augmentat un 2,7% durant els primers quatre mesos de l'any, davant dels descensos experimentats en altres Autonomies, com el País Valencià (-23,2%), Canàries (-11%), Andalusia (-9,5%) i Catalunya (-4,5%). En canvi, el volum de treballadors ocupats en l'hoteleria ha caigut al nivell més baix des de 2001, amb 34.900 assalariats en la restauració i 35.100 en l'oferta d'allotjament.

La resta d'índexs també van exhibir tendència a la baixa, com és el cas del tràfic de mercaderies, que es va situar en nivells del 2004, o el de l'activitat del Comerç, que va experimentar un descens interanual del -14,2% fins al mes de maig passat, molt condicionat a aspectes com l'elevat endeutament de les famílies de les illes, la debilitat del mercat laboral, l'enduriment de les condicions per accedir al finançament i, en general, la incertesa davant de la conjuntura econòmica actual.

LA CONSTRUCCIÓ AGREUJA LA SEVA CAIGUDA

La Indústria balear també ha registrat una evolució negativa del -2,3% interanual durant el primer trimestre d'aquest any, amb un descens en la facturació elèctrica d'aquest sector del -16,8% i un índex de producció corresponent al mes d'abril del -27,7%. Tot i això, entre gener i març es van incrementar un 17,3% les exportacions acumulades, amb 376.090 articles. Per part seva, la Construcció va veure "agreujada" la seva caiguda, al registrar un nou descens d'activitat del -6,4%, que cap sumar als anteriors.

Tot i que la caiguda de les taxes de creixement es dóna en totes les illes, s'aguditza a Menorca, la caiguda del PIB de la qual ha arribat al -1,9% en el primer trimestre --respecte del -1,5% del conjunt de l'arxipèlag--, el -1,4% de Mallorca i el -1,3% de les Pitiüses. Amb una caiguda de l'11,3% en l'arribada de turistes durant el primer quadrimestre, en el cas de l'illa més gran, on l'atur registrat el maig ha augmentat un 85,2%, el més gran de repunt de les Balears.

En el cas de Menorca, destaca que la caiguda de l'afiliació de la Seguretat Social ha estat "semblant" a la del conjunt de l'arxipèlag. Tot i que, d'altra banda, en els primers mesos de la campanya turística, les pernoctacions hoteleres van créixer un 31,2% i el volum de viatgers ho va fer un 14,7%, tot i que els passatgers per via marítima han baixat un -11,2% en els primers quatre mesos de l'any. A les Pitiüses, les pernoctacions i el nombre de viatgers en hotel baixen un -28,5% i un -34,4%, respectivament.

Contenido patrocinado