Balears ha rebut 1.000 milions d'euros de la UE en els últims 25 anys, el 0,7% d'allò percebut per Espanya

PALMA DE MALLORCA, 4 Feb. (EUROPA PRESS) -

Balears ha rebut un total de 1.000 milions d'euros per part de la Unió Europea en els últims 25 anys, fet que suposa el 0,7% dels 130.000 milions percebuts per Espanya, segons ha destacat el president del Govern, Francesc Antich, qui ha recalcat que la major part d'aquests diners ha estat destinat a l'Aeroport de Palma; a la xarxa de depuradores; l'adquisició de les finques de Ses Ufanes i de les quals componen el Parc Nacional de Llevant de Mallorca.

Així ho ha informat Antich durant l'acte de celebració dels 25 anys d'Espanya a la UE, celebrat al Parlament, on ha remarcat que els 130.000 milions d'euros rebuts per Espanya suposen la quantitat "més gran atorgada des de Brussel·les a un sol país europeu", pel que és la "més important mostra de solidaritat de la història, superior a la del Pla Marshall".

D'aquesta manera, ha destacat que amb aquesta partida, Espanya "es va modernitzar en poc temps i va passar de ser un país en vies de desenvolupament a ser un membre més del club de països rics europeus". A més, ha assenyalat que aquest procés ha estat "un poc més ràpid" a Balears, tenint en compte que sempre ha estat un territori "cosmopolita i obert als veïns d'Europa, gràcies a l'eclosió turística dels anys 60, que des del punt de vista social i de costums ha estat l'autèntic començament de l'ingrés en la comunitat europea".

En aquesta línia, ha indicat que les aportacions econòmiques d'Europa arribaven a l'arxipèlag en forma de divises dels turistes, mentre que, d'altra banda, ha admès que una gran part dels fons europeus que arribaven a les illes a través de la UE, "han baixat considerablement", després de l'entrada d'altres països de l'Est, que tenen "moltes dificultats econòmiques i d'estructura" i, per tant, són els "majors receptors de la solidaritat en la mateixa mesura que en el passat vam ser nosaltres".

D'altra banda, ha apuntat que, després de celebrar els 25 anys de la UE, cal reflexionar sobre el present i, sobretot, sobre el futur, tenint en compte que, segons ha indicat, "es viuen temps complexos i la globalització dels mercats ha anat molt més ràpida que la globalització del control democràtic dels mateixos".

"Això ho estem patint ara, pel que és ben necessari que Europa reforci el seu paper internacional amb una sola veu i criteri, perquè l'actual situació mundial fa que els països siguin massa petits i fràgils i, per tant, són precises polítiques més grans i fortes per fer front les amenaces", ha sostingut Antich.

"VORACITAT" DELS MERCATS

En aquest sentit, ha considerat que la "voracitat" dels mercats "mai es pot imposar sobre l'estat del benestar", tenint en compte que la UE es va construir sobre la base de "crear riquesa i la cohesió social que no podem renunciar". Així, ha asseverat que des de Balears, "defensem l'Europa dels ciutadans i les regions, així com les particularitats dels territoris insulars i els nostres fets diferencials".

Així, el president ha expressat la seva "satisfacció" pel fet que el Govern participi de manera "activa" al comitè de les Regions de Brussel·les, així com en la Euroregió Pirineus Mediterrània i Arxipèlags del Mediterrània. Així, ha recalcat que el Parlament europeu s'està traslladant a la cooperació regional "més enllà de les fronteres".

"Avui Europa ens sembla una cosa ben natural i això és bo, però per als ciutadans de la nova generació que van viure en els anys negres de la dictadura era un mite i l'objectiu a aconseguir amb la il·lusió que algun dia arribaríem, tal com visualitzem el 12 de juny de 1985, amb la firma del tractat d'adhesió a la Comunitat Europea per part de l'expresident del Govern central, Felipe González", ha subratllat.

Per a Antich, aquesta rúbrica significava l'adhesió d'Espanya a la UE des del punt de vista econòmic i polític, però sobretot, "ens donava la majoria d'edat com país" i, després de l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, l'ingrés a Europa suposava la "consolidació definitiva a la democràcia i la impossibilitat de qualsevol involució política".