CAEB acusa els ajuntaments de "voracitat tributària" per incrementar un 162% els impostos en una dècada

PALMA DE MALLORCA, 17 Nov. (EUROPA PRESS) -

La Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB) afirma que els ajuntaments de les Illes Balears practiquen una "voracitat tributària important", després de detectar que la pressió fiscal es va elevar, entre 1997 i 2008, un 162 % de mitjana en el conjunt de les illes, al passar d'uns ingressos mitjans de 492,2 milions d'euros als 1.291,9 milions d'euros que van recaptar l'any passat, més del doble.

Així ho ha manifestat el president d'aquesta patronal adherida a la CEOE, Josep Oliver, durant la presentació que va tenir lloc avui en la seva seu de l'estudi 'La pressió fiscal per tributs locals en les empreses de Les balears', que recull dades d'un total de set municipis de tot l'arxipèlag i posa de manifest que la capital, Palma, "és el més car" en el que a captació de tributs es refereix.

Segons el passat, mentre la pressió dels ajuntaments sobre les empreses ha crescut en l'última dècada a raó d'un 7,7% interanual, en tot el període, l'índex de preus de consum (IPC) ho va fer un 38,84%. Per això, Oliver ha considerat que la situació té "incidència sobre la competitivitat" econòmica de les illes, que cada vegada és menor. I, per combatre'l, va parlar de "relativitzar" i de "redefinir" els tributs municipals en el futur.

L'estudi recull exemples concrets d'empreses dels sectors del turisme i de la construcció. De fet, els presidents de les dues patronals, Sebastià Pastor (Associació de Constructors) i Antoni Horrach (FEHM), han assistit a l'acte i van secundar la valoració que ha fet Josep Oliver d'uns costos que "hem de repercutir" en el preu final, encarint les principals activitats econòmiques de les illes.

Per a CAEB, es tracta d'"un cúmul d'impostos que, a vegades, posen en dubte la viabilitat de les empreses". I, en aquest sentit, ha subratllat que les institucions "no han de pensar que això és un pou sense fons del qual es pot treure aigua sense fons, perquè, si seguim munyint la vaca d'aquesta manera, ens trobarem que arribarà un any que alguna vaca no tindrà llet", va ironitzar el portaveu de la patronal.

A això ha afegit que el nou estudi "demostra aquesta situació", que, de fet, "és coneguda des de fa temps". Pel que va reclamar que, "en lloc de pujar impostos, potser s'han de disminuir", en una referència indirecta al repunt d'un 2% previst per al 2010 a l'IVA (del 16% al 18%). Mentre que va donar la seva "benvinguda" a la congelació fiscal anunciada en les últimes setmanes per al pròxim exercici per l'Ajuntament de Palma i altres de les illes.

25% DE FISCALITAT EN OBRES

Precisant la situació exposada per l'estudi, Pastor ha explicat, a manera d'exemple, que "d'una obra que costi 100.000 euros, un total de 25.000 euros es dediquen a fiscalitat", fet que suposa un 25% del total. I, en la mateixa línia, Horrach ha indicat que un hotel tancat a Palma paga 9,12 euros per habituació al mes en concepte de consum d'aigua, a causa de a la part fixa de la taxa, a la qual es summa la variable quan realitza consum.

A més, va aclarir que, en la fa poc clausurada fira World Travel Market (WTM) de Londres, es va posar de manifest que "la cosa més important a l'hora de competir és el preu", que no es pot reduir a causa de la gran quantitat d'impostos que es paguen per diferents conceptes. Amb un repunt del 125% per als directes en deu anys (6,4% anual) i del 378% per a les indirectes (12,8% anual). Al que encara cap agregar un 200% d'increment per als ingressos en concepte de gestió de taxes (8,8% anual).

Així, prenent com model un "hotel amb categoria de tres estrelles, capacitat de tres-centes places, servei de restaurant (pensió completa o parcial), activitat comercial durant tots els mesos de l'any i amb un consum mensual d'aigua de 1.800 metres cúbics", des de 2000 fins al 2008, el seu pagament per consum d'hídric ha repuntat a un 130,1%, amb 9,12 euros per plaça al mes; un de Ciutadella, el 287,7%; seguit d'Eivissa (58,7%), Llucmajor (53,9%), Calvià (16,3%) i Alcúdia (6,8%).

GAIREBÉ EL 7% DEL PROJECTE

Pel que fa a les empreses de construcció, un altre cop a Palma, és on es paga un Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) més car, així com la Taxa de Llicència Urbanística, amb un percentatge sobre el valor de la construcció del 6,53% i un increment des de 2000 del 18,7%; seguit per Calvià, amb un 5,61% i una evolució del 23,3% en el que portem de dècada. Lluny encara de les experimentades a Llucmajor (35,5%), Manacor (30,9%) i Eivissa (30,3%).

En general, Josep Oliver va recomanar "racionalitzar" el treball dels consistoris i "reduir" les seves despeses, perquè els efectes de l'alta fiscalitat s'estenen als impostos i taxes d'incineració, tractament de residus de demolició, béns immobles, subministrament d'aigua, servei de clavegueram i cànon de sanejament, entre d'altres.