Tres dels més habituals a les illes, còlon-recte, mama i úter, són els únics prevenibles
PALMA DE MALLORCA, 4 Feb. (EUROPA PRESS) -
El càncer, la segona causa de mort a Balears, mata cada any a Mallorca 900 homes i 500 dones víctimes dels diferents tipus de càncer, sobretot afectats pel càncer de còlon-recte, el de mama i el de coll d'úter, que són els únics tres tipus prevenibles.
Segons explicà avui en roda de premsa la presidenta de la Junta de les Balears de l'Associació de Lluita contra el Càncer, Teresa Martorell, i el president de la Comissió Tècnica d'aquesta entitat, Javier Cortés, el dia Internacional de lluita contra la malaltia, cal "reforçar el missatge optimista" que "més de la meitat dels homes i gairebé la meitat de les dones" als qui se'ls diagnostica càncer, aconsegueixen curar-se.
Entre 3.500 i 4.000 nous casos de càncer són diagnosticats cada any a Mallorca, dels quals més de 2.000 afecten homes. La incidència entre les dones es manté estable en el temps, mentre que els casos en homes creixen un 2,5 % cada any. El 0,4% dels casos es detecta en menors de 14 anys. Els més grans de 65 anys concentren el 57,5% de la incidència.
"A un de cada tres homes a l'illa li serà diagnosticat càncer abans dels 75 anys. En les dones, es redueix a una de cada cinc. En canvi, la taxa de mortalitat es duplica en els homes en relació amb les dones, ja que els tipus de càncer que tenen més incidència en homes --pulmó, cap, testicles-- són més mortals", detallà Martorell.
Els tipus més freqüents són el rectal, amb 350 nous casos cada any, el de pulmó (300), mama (275), pròstata (200) i bufeta urinària (180). En termes de mortalitat, el càncer pulmonar causa cada any 275 morts, seguit del rectal (185), mama (110), pròstata (80), estómac (75) i bufeta (65).
En el cas del càncer de còlon-recte, les analítiques periòdiques i les colonoscòpies poden ajudar a detectar-lo aviat i reduir la seva taxa de mortalitat. També les mamografies tenen un impacte significatiu en la disminució del nombre de morts per càncer de mama. El d'úter és prevenible a través de la vacunació contra el virus del papil·loma humà, necessari per al desenvolupament d'aquest tipus de tumor.
VACUNA CONTRA EL PAPIL·LOMA EN 2008
La vacuna contra el papil·loma ha estat recomanada pel Ministeri de Sanitat i Consum entre les nenes de 14 anys. Algunes Comunitats Autònomes ja l'apliquen a la població --la Rioja, Navarra, País Basc i Melilla--, altres han anunciat la seva intenció de seguir aquesta sendera. Cortès va afirmar que, tot i que la Conselleria de Salut i Consum no ho ha comunicat oficialment, a Balears podria posar-se en marxa durant 2008.
Segons va explicar l'especialista, les taxes d'incidència a Balears són "les esperades" en funció de les seves circumstàncies culturals, geogràfiques, racials i d'hàbits, si bé es detecta un "excés" de casos de bufeta, cap i coll. "Encara no hem aclarit les raons del tot. Estem explorant", ha dit.
El doctor es s'ha referit també a "l'autèntica tragèdia" oncològica, el melanoma (càncer de pell), ja que respon a una causa coneguda, que és l'exposició solar "excessiva i sense protecció". "La gent que s'exposi per la seva professió hauria d'adoptar mesures. Moltes persones es posen a ple sol a la platja, no només sense protegir-se, sinó fins i tot amb estimuladors de l'agressió", lamentà.
UN DE CADA TRES TUMORS TÉ RELACIÓ AMB EL TABAC
Sobre la relació entre tabaquisme i càncer, Cortès va apuntar que un de cada tres tumors té relació directa o indirecta amb el tabac. L'hàbit de fumar comença a reduir-se entre els homes, però creix entre les dones, sobretot entre les més joves. En conseqüència, explicà, la incidència dels càncers de pulmó augmenta entre elles i es manté estable entre els homes.
Cortès recordà que el tabac no només provoca càncer broncopulmonar, sinó també de coll, de llavis, d'estómac, de bufeta, d'intestí alt, de boca, d'úter, etcètera. "Es tracta d'un agent demolidor, a més d'un negoci ruïnós per a l'Estat, ja que els costos sanitaris que genera superen els ingressos per impostos", afegí.
Preguntat per la decisió de les Balears de permetre als comerços turístics seguir venent tabac, en contra del que dicta la llei estatal, el doctor assenyalà que "no n'hi ha prou amb tenir la llei, sinó que cal fer-la complir, ser estrictes, fer un seguiment de la seva aplicació i que la gent denunciï quan se la saltin".
"La ciutadania s'està conscienciant. Cal que també ho facin els propietaris de locals. Ha de protegir-se als fumadors passius, involuntaris. Els estudis demostren que ser no fumador i treballar com cambrer de discoteca, equival a fumar-se 12 cigarros diaris", conclogué.
