Carles Moyà, Guillem Fullana, a títol pòstum, i Càritas rebran aquest dilluns les Medalles d'Or de Balears de 2011

PALMA DE MALLORCA 28 Feb. (EUROPA PRESS) -

El tenista Carles Moyà, el cantant, escriptor i actor en llengua catalana mort en 1995 Guillem Fullana i Hada d'Efak i l'organització Càritas rebran aquest dilluns les medalles D'Or de Balears de 2011, que seran lliurades pel president del Govern, Francesc Antich, en un acte institucional commemoratiu del Dia de Balears, que es farà al teatre Principal de Palma, a partir de les 19.30 hores.

A més de les esmentades Medalles d'Or, es lliuraran els Premis Ramon Llull a 20 entitats i personalitats, entre les quals destaca el mallorquí Agustí Villaronga, director de la pel·lícula 'Pa Negre', guanyadora de nou premis Goya en la seva última edició, entre els quals hi ha, els de millor pel·lícula i direcció.

Així, el Govern li lliurarà aquesta distinció per la "qualitat del seu treball i trajectòria professional", després que a l'any 2000 la seva pel·lícula 'El Mar' fos premi Manfred Salzgeber a la innovació en el Festival de Cinema de Berlín i en 2001 guanyés el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya.

L'Executiu recalca que Villaronga gaudeix de "gran prestigi en el cinema europeu, a causa que en les seves pel·lícules "fa incursions arriscades en les emocions i els sentiments de l'ésser humà".

Respecte a les medalles D'Or, a proposta de Presidència, l'Executiu balear va aprovar el passat 18 de febrer concedir la Medalla d'Or a Carles Moyà per la seva "brillant" trajectòria esportiva, després que aquest tenista, nascut el 27 d'agost de 1976 a Palma, guanyés en 1998 el Roland Garros, el que li va catapultar a la primera posició del rànquing del tenis mundial (ATP) en 1999. Alhora, també va formar part de l'equip espanyol de la Copa Davis, amb el qual va guanyar les edicions de 2000 i 2004.

Alhora, el Govern concedirà, a títol pòstum, la Medalla d'Or de la Comunitat a Guillem Fullana, conegut artísticament com Guillem d'Efak, qui va néixer en Río Muni, Guinea Equatorial, en 1929, i va morir a Mallorca en 1995.

Fill d'un funcionari colonial, el guàrdia civil Antonio Fullana, en 3 anys es va establir a Manacor i en 1964 es va traslladar a Barcelona, on va viure fins a 1980, any en el qual es va mudar novament a Mallorca, aquesta vegada a Palma, per treballar com guia turístic.

Durant la seva etapa a Barcelona, ha obert diversos cafès teatre (Cova del Drac i La Cucafera), dedicats a la cançó en català. Així, va formar part del moviment de la Nova Cançó, fins al punt que Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet han gravat després alguna cançó de la seva autoria.

A més, va treballar la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i va actuar a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zuric, i alhora va gravar diversos discos, tant amb cançons seves com d'altres (Veu de Mallorca, Blues, Balada de Jordi Roca, Cançó de Son Coletes, Cançó per a les dones i Dissabte, entre d'altres).

Com escriptor, va cultivar la poesia (El poeta i el mar, 1965; Madona i l'arbre, 1969; El poeta i el canell, 1974; Erosfera, 1982), així com el teatre (J.O.M., 1967; La mort de l'àvia, 1968; Paisatges bonics, 1988) i la narrativa (Les vacances de Jordi, 1968; La ponentada gran 1975).

Entre els premis que ha rebut, destaquen l'Artur Martorell (1965), pel disc El Dimoni Cucarell; Sant Jordi de Oro (1967), per Plou i fa sol; Carles Riba (1969), per Madona i l'arbre; Ciutat de Palma (1973), per la nova versió en dos actes de J.O.M.

Finalment, el Govern ha concedit la Medalla d'Or de Balears a Càritas pel seu "compromís amb la justícia i la solidaritat". En aquesta línia, l'Executiu destaca que Càritas, des de la seva pròpia dimensió eclesial i conscient del mandat apostòlic de la comunicació de béns materials i relacionals entre totes les persones, vehicula una dimensió de servei de l'Església de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera comprometent la mateixa Església en el compliment dels deures d'universalització de la justícia.

Així, ressalta que aquesta organització dóna resposta, a través dels Grups d'Acció Social de les parròquies o dels professionals contractats, a situacions de precarietat o exclusió social que pateixen tant persones com famílies, i alhora promou la inserció integral de les persones més desafavorides a través de tallers d'inserció laboral i programes d'orientació, formació, ocupació i intermediació.

Alhora, l'Executiu destaca que Càritas també ofereix un servei a les persones més grans que es troben en situació de precarietat econòmica, social o relacional, procurant un treball fet des d'una concepció humanista amb atenció física, psíquica, social i espiritual, mentre que, d'altra banda, atén famílies, persones grans i discapacitats amb problemàtica socioeconòmica que presenten problemes d'alimentació, aïllament social i desequilibris en el seu menjador social, instal·lat a Inca.

PREMIS RAMON LLULL

D'altra banda, l'Executiu concedirà els Premis Ramon Llull de Balears, a més de a Agustí Villaronga, a l'arquitecte i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya Josep Francesc Quetglas; a l'economista mallorquí Josep Lluís Sureda; al cap d'Operacions de Protecció Civil, Joan Nicolau; a la Federació Balear d'Espeleologia; a la presidenta d'Alcer, Manuela de la Vega i al farmacèutic, músic i promotor cultural mallorquí Antoni Torrens.

Alhora, s'atorgaran els Premis Ramon Llull a l'Associació de Veïns del Terreny: al sacerdot Antoni Gili (a títol pòstum); al poeta i escriptor José Carlos Llop: a l'activista de la cultura popular Isabel Cerdà (a títol pòstum); a les Joventuts Musicals de Maó, Palma i Ciutadella; a l'empresària Eulàlia Serra; a l'Orfeó Maonés; als Ressonadors; a l'Editorial Mediterrànea Eivissa; a l'esquiadora paraolímpica Úrsula Pueyo i a l'economista i responsable del programa RSE, Isabel Roser.

Durant l'acte d'aquest dilluns, en primer lloc, es lliuraran els Premis Ramon Llull i Isabel Roser pronunciarà unes paraules d'agraïment en nom de tots els guardonats, mentre que, a continuació, es lliurarà la més alta distinció de la Comunitat Autònoma, la Medalla d'Or. En aquest cas, serà Moyà qui pronunciï les paraules d'agraïment i, després, Antich llegirà el discurs institucional de clausura.

La cerimònia conclourà amb les actuacions de la soprano Maria Rosselló, que interpretarà Siau qui sou, i els Ressonadors amb Gerard Quintana.