MADRID, 11 Desembre (EUROPA PRESS)
El Govern de José María Aznar va autoritzar en 2002 que vols nord-americans que traslladessin presoners talibans i d'Al-Qaeda des d'Afganistan al penal de Guantánamo fessin escala a Espanya per raons d'emergència. Tot i això, aquestes parades mai van arribar a executar-se, va revelar ahir el ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, Miguel Ángel Moratinos.
En la seva compareixença a petició pròpia a la Comissió d'Afers Estrangers del Congrés per informar de les investigacions obertes pel Govern després de la publicació de documents en el diari 'El País' que mostren que els EUA va demanar aquesta autorització al Govern d'Aznar, el ministre va anunciar haver trobat nous documents relacionats amb aquest assumpte.
Un d'aquests documents, que el Govern ja ha traslladat a l'audiència nacional, evidència que l'executiu d'Aznar va respondre afirmativament a la petició de Washington. Tot i això, va precisar Moratinos, aquestes escales no van tenir lloc. "No hi va haver escales en territori espanyol de vols amb presoners talibans i d'Al-Qaida, d'acord amb la nova informació que avui tenim", va assegurar.
Aquest document en qüestió, trobat en la secció espanyola del Comitè Permanent Hispà Americà --que depèn dels departaments de Defensa d'Espanya i els EUA i s'encarrega de desenvolupar el conveni bilateral de Defensa-- és una nota d'11 de gener de 2002 amb encapçalament del secretari general de Política de Defensa, Javier Jiménez Ugarte, que respon a la petició dels EUA.
Segons Moratinos, aquest paper diu literalment: "En conversa amb el secretari d'Estat de Política Exterior i amb el director general de Nord-amèrica, així com amb el gabinet de Política Exterior del gabinet del president del Govern s'ha acordat que Exteriors contestaria afirmativament a la petició nord-americana. S'afegiria que la nostra preferència (...) és que s'utilitzi la base de Morón".
Segons aquesta nova informació, va haver un mínim de cinc avions estacionats en la base de Morón des de gener a març de 2002 per "donar servei", en cas d'avaria, a aeronaus provinents de l'Afganistan amb presoners a bord.
Tot i això, aquestes aeronaus, que tenien permís fins a maig, van abandonar Morón dos mesos abans sense haver prestat aquest servei, va afegir el ministre, que va assegurar que l'executiu desconeixia l'existència d'aquests papers fins que es van publicar a la premsa.
El ministre va insistir en què segons la informació de la qual disposa fins avui, pot afirmar que tots els vols militars o els civils de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) que van fer escala a Espanya eren legals.
És més, va arribar a afirmar que l'autorització de gener de 2002 del Govern d'Aznar estava emparada per una resolució de l'ONU sota paraigua de la qual es va iniciar la intervenció a l'Afganistan i que, com aquesta autorització s'ha produït "abans" que s'iniciés el "procés de deteriorament de Guantánamo", ell mancava d'elements jurídics per acusar a l'executiu d'Aznar.
A partir que es constata la violació de la Convenció de Ginebra per part dels EUA, "comença el forat negre de Guantánamo i la responsabilitat d'evitar que hagués escales". Moratinos va indicar que desconeixia si l'executiu d'Aznar va intentar evitar-les, però va assegurar que el Govern actual sí va demanar explicacions a les autoritats nord-americans sobre els vols.
En aquest sentit, va precisar que l'encarregat de negocis de l'Ambaixada estatunidenca va confirmar al Govern que des del març del 2004 no va fer escala a Espanya cap avió de la CIA --Washington va passar d'utilitzar vols militars a civils noliejats per l'agència d'intel·ligència-- amb presoners i va garantir que les úniques parades realitzades en aeroports espanyols van ser "per proveir i per al descans de les tripulacions".
Moratinos va avançar que ha ordenat una nova investigació en el si del seu departament, que anirà a càrrec de la subsecretària, María Jesús Figa, per depurar responsabilitats entre aquells funcionaris que hagin comès "negligència en la custòdia de documents".
En aquest sentit, va avançar que l'actual ambaixador en missió especial per a qüestions de Desarmament, Miguel Aguirre de Cárcer, autor de l'informe molt secret revelat per 'El País' que trasllada al Govern d'Aznar la petició dels Estats Units "haurà de respondre".
EL PP, SATISFET
El portaveu del PP, Gustavo de Arístegui, es va dir "satisfet" per les explicacions del ministre i va assenyalar que el seu grup tenia la convicció moral que no s'havia produït cap vulneració dels drets humans en l'assumpte dels vols dels EUA.
També va recordar que l'exministra d'Exteriors Ana Palacio va criticar en el seu moment el "llimbs jurídic" que constituïa el penal de Guantánamo i que el PP ho considera un "forat negre dels drets humans", com s'ho ha traslladat en públic i en privat a les autoritats dels EUA.
De Arístegui va proposar a Moratinos que implanti en el seu Ministeri un sistema de control de documents sensibles, similars als que fan servir els serveis secrets, per evitar noves desaparicions i filtracions a la premsa d'aquest tipus de material.
IU ACUSA A DEFENSA
Després de la primera intervenció del ministre, IU va acusar el Ministeri de Defensa d'haver amagat "voluntàriament" la informació relativa als vols nord-americans i va demanar al Govern que revisi el conveni amb els EUA en matèria de Defensa perquè les autoritats espanyoles puguin revisar la "càrrega" i els "passatgers" de les aeronaus nord-americanes que facin escala a Espanya.
El seu diputat, Gaspar Llamazares, va reclamar al Govern que lliuri al fiscal i al Parlament "tota la informació que disposa" sobre aquest assumpte, que creu una comissió interministerial d'investigació que "vagi més enllà" de la desaparició dels documents i que "present cessis" dels responsables dels documents que mostren l'autorització de l'executiu d'Aznar.
En aquest sentit, va lamentar que Exteriors desconegui si els documents van desaparèixer o es van sostreure però sàpiga en canvi a qui va a culpar, "al funcionari". "Però aquí qui firma no és un funcionari, són responsables amb un càrrec polític", va subratllar.
El diputat de CiU Jordi Xuclà va considerar que la ministra de Defensa, Carme Chacón, hauria d'haver aportat avui també explicacions sobre aquest assumpte perquè alguns dels documents filtrats tenien com destí al secretari general de Política de Defensa, de manera que la seva desaparició també implica a aquest departament.
Xuclà va carregar contra la ministra per haver comparegut aquesta mateixa tarda al Congrés i haver despatxat l'assumpte amb unes declaracions que no va considerar "en línia" amb la intervenció del ministre.
El representant del PNB, Emilio Olabarría, va defensar que es depurin responsabilitats amb els funcionaris públics encarregats de custodiar els documents desapareguts, mentre que el representant del BNG Francisco Xexús Jorquera ha reconegut no entendre com uns documents que transcendeixen a la premsa el Govern no els coneix.
El diputat d'UPN Carlos Salvador va demanar per part seva al ministre que en compareixences com aquesta, traslladi als diputats amb anterioritat els documents rellevants que vagi a presentar amb la finalitat que els parlamentaris tinguin temps per estudiar-los a fons.
La portaveu del PSOE, Elena Valenciano, va demanar el PP que ja que s'ha quedat satisfet amb les explicacions de Moratinos, retiri les acusacions formulades per Gerardo Galeote acusant el ministre d'haver filtrat els documents i les 19 preguntes parlamentàries presentades avui pel mateix tema.
Per la seva banda, Chacón diu que el Govern no autoritzaria "mai" vols il·legals.
