El Consell i el Govern acorden destinar 2,3 milions d'inversions estatutàries a la millora de zones degradades

PALMA DE MALLORCA 9 Feb. (EUROPA PRESS) -

El Consell de Mallorca i el Govern signaran pròximament un conveni per destinar una partida de 2,3 milions d'euros a la intervenció paisatgística i millora de zones degradades de l'illa, com són l'entorn del Monestir de La Real i de Son Reus, Cala Millor, l'antiga central tèrmica d'Alcúdia, el corredor de Santa Maria a Consell i la restauració dels trams viaris de s'Hostalot, s'Esgleieta i la xarxa de miradors del Pla de Mallorca.

La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, ha informat d'aquest acord en una roda de premsa en la qual ha fet un balanç de les actuacions desenvolupades pel Consell en matèria urbanística i de territori durant aquesta legislatura. La presidenta de la institució ha estat acompanyada per la consellera de Territori, Maria Lluïsa Dubón.

Armengol ha assenyalat que la modificació definitiva del Pla Territorial de Mallorca (PTM) va permetre l'eliminació de 19 Àrees de Reconversió Territorial (ART), així com la creació d'una àrees d'intervenció paisatgística, que tenien com finalitat la recuperació de zones degradades de l'illa.

En aquest sentit, ha anunciat que han arribat a un acord amb el Govern per destinar 2,3 milions d'euros de les inversions estatutàries del 2010 a la intervenció d'aquestes zones.

La presidenta ha destacat la modificació definitiva del PTM com un dels grans èxits del Consell, que ha marcat "un abans i un després" en la política territorial de l'illa i que s'ha portat a terme des de "el diàleg, el consens, la transparència" per establir les bases d'un desenvolupament més "sostenible" a Mallorca.

Cal recordar que la modificació del PTM va permetre, a més de l'eliminació de 19 ART i la creació de les àrees d'intervenció paisatgística, la desclassificació d'es Guix (Escorca) on estava previst construir habitatges plurifamiliars i unifamiliars per a uns mil habitants.

També ha posat en valor la política d'acords assolissin amb els ajuntaments amb una sèrie de subvencions perquè s'adaptessin al PTM i la creació de l'oficina d'informació territorial.

A més, la Comissió Insular d'Urbanisme ha contribuït a millorar la redacció de normes municipals amb planejaments antics i confusos que dificultaven les tramitacions. En aquest sentit, Dubón ha agregat que la legislació en matèria urbanística i ambiental és tan complexa que dificulta als municipis la tramitació de projectes.

Així, ha apuntat que durant aquesta legislatura han aconseguit "desencallar" assumptes que portaven anys "coberts", com pot ser per exemple l'enderroc dels xalets de Llucalcari.

CONTENCIÓ DEL CREIXEMENT "DESMESURAT"

Alhora, Armengol ha remarcat el treball fet pel Consell en matèria de contenció del creixement urbanístic "desmesurat", especialment important en sòl rústic. La presidenta ha subratllat l'eliminació de camps de golf i edificacions en aquest tipus de terra.

En aquesta línia, ha ressaltat com un altre dels avenços del Consell la creació de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca, encarregada de controlar, inspeccionar i sancionar les possibles irregularitats en sòl rústic.

A més, ha remarcat l'impuls que el Consell ha donat a l'enaltiment del valor del paisatge de l'illa i, en particular, a la candidatura de la Sierra de Tramuntana per ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Ha remarcat l'aconsegueixo que la serra sigui la protagonista de la candidatura espanyola.