Els joves de Balears haurien de guanyar més de 4.000 euros per poder comprar un habitatge

PALMA DE MALLORCA, 27 Mar. (EUROPA PRESS) -

Els joves de les Illes Balears haurien de guanyar més de 4.000 euros per poder comprar un habitatge de primera mà, molt per sobre dels 3.500 euros de la mitjana espanyola, segons estimacions realitzades per l'Observatori de l'Habitatge del Consell de la Joventut (Objovi), que es basa en la ràtio del 30% dels ingressos que ha de suposar, com a màxim, el pagament mensual per la residència, indiferentment de si és adquirida o llogada.

Així ho va donar a conèixer avui, en la reunió amb els mitjans de comunicació que va mantenir el president d'aquesta entitat a les illes, Rafel Sedano, juntament amb vocal de participació estatal, Javier Igareda, i el sociòleg responsable de l'Objovi, Joffre López, els quals van exposar els resultats del seguiment que realitza l'observatori corresponents al tercer trimestre del 2008, que assenyalen, a més, un repunt de l'atur en aquest col·lectiu, que abraça fins a 34 anys.

Concretament, entre juliol i setembre de l'any passat, es va disparar la desocupació juvenil un 158%, amb 20.000 aturats més en aquesta franja d'edat, tot i que es tracta d'una època de l'any en la qual l'ocupació supera tradicionalment les seves cotes més altes a Balears. De fet, al voltant del 62 per cent dels residents a les illes dins aquesta franja d'edat es trobaven en situació de desocupació en aquell període; mentre que la tendència no ha fet més que acréixer-se des d'aleshores.

Tot i que cada vegada és més difícil accedir a l'habitatge, per l'increment de la desocupació i per l'enduriment de les condicions de les entitats bancàries per concedir crèdits, el Consell de la Joventut va constatar que els homes joves que ja ho van fer destinen el 108% del seu salari a pagar la primera quota de la hipoteca i les dones el 116%; les següents mensualitats, durant els 30 o més anys fixats per a la devolució del préstec, suposen un impacte del 87,6% de la nòmina mitjana.

Els tres representants del Consell de la Joventut van coincidir en considerar que es tracta d'un "problema molt greu", ja que, en proporció, els ingressos dels joves haurien d'ascendir als 4.000 euros per poder assumir els pagaments balderament, una nòmina "impossible" per a la pràctica totalitat d'aquesta població. I, a més, tampoc millora la situació en el cas del lloguer, que suposa una mitjana de 630 euros al mes per a tot l'Estat.

Per localitats, aquest percentatge s'eleva fins al 115% a Palma i, a Ciutadella, al 130%, molt allunyats de la mitjana nacional del 87% i només superats pel País Basc; una Comunitat Autònoma que, d'altra banda, té polítiques d'habitatge públic molt més desenvolupades que Balears, ha recordat Sedano. I, a tot això, encara ha afegit que a les illes, que és la Comunitat en la qual s'emancipen abans els residents, hi ha uns 70.000 llars joves sense ingressos econòmic extern.

MÉS HPO I MÉS AJUDES

El Consell de la Joventut va voler també fer propostes i, en aquest sentit, ha plantejat que el Govern sigui "propietari" dels habitatges que impulsi i que marqui el seu preu, en lloc de cedir-les a empreses privades. I, sobre aquesta qüestió, ha recordat que, al nord d'Europa, els Estats arriben a tenir en propietat fins al 40% de les residències, respecte del 3% de la mitjana espanyola, en què s'integra la Comunitat balear.

"Sí el Govern té un parc d'habitatges propi, pot controlar més el seu preu final al mercat", va aclarir Rafel Sedano, qui ha apuntat que actualment es donen casos de residències més barates en l'oferta privada que en la pública. I, d'altra banda, tot i que "va felicitar" al Govern espanyol per les ajudes de 210 euros al mes per a joves, ha assenyalat que "haurien de ser proporcionals", perquè no tenen la mateixa repercussió sobre les rendes que es cobren en les diferents autonomies.