Els jutjats de Balears necessiten 19 jutges més i l'Audiència altres tres a causa de l'augment de la càrrega de treball

Europa Press

PALMA DE MALLORCA, 15 Abr. (EUROPA PRESS) -

El president del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), Antonio Terrasa, calcula que els jutjats de Primera Instància de Palma i Eivissa, el d'Executòries, els de Social i els de Mercantil de la capital balear necessiten ser reforçats amb 19 places de jutge mentre que l'Audiència Provincial requereix de la presència d'altres tres magistrats, el que comportaria la creació d'una tercera Secció Penal (la sisena de l'òrgan judicial), i alhora ha incidit en la necessitat d'impulsar una altra plaça en la sala social del TSJIB.

Així ho ha posat de manifest durant la presentació de la Memòria de la màxima instància judicial de les illes corresponent al 2010, que revela que durant l'any passat es van incrementar en un 4,1% els assumptes resolts (219.564) respecte al 2009, tot i que les causes que es trobaven pendents al començament de l'exercici ascendien a 83.528 (un 5,3% més), els assumptes registrats es van elevar un 2,2% (fins a 227.325) i els que van quedar pendents al final de l'any van créixer un 8,9% (fins a 90.985).

En aquest context, el president del TSJIB ha incidit en la necessitat de donar resposta a la càrrega de treball que suporten els diferents òrgans judicials de l'arxipèlag, en especial a causa de l'increment i complexitat dels casos de presumpta corrupció política. En qualsevol cas, s'ha referit al Jutjat penal nombre 8 -d'Executòries- com la instància que presenta "la situació més complexa i preocupant" i també en relació amb els d'altres Comunitats Autònomes.

Així les coses, Terrasa ha assenyalat que aquest dijous va mantenir una reunió amb responsables d'inspecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a fi de perfilar mesures "a impulsar en un futur a Balears", en relació amb un possible increment de mitjans materials i humans, un major nombre de jutjats i l'impuls de l 'Oficina Judicial.

D'altra banda, ha precisat que malgrat l'increment de prop del 20% de la planta judicial entre 2004 i 2010 (19 de 128 jutges) i que la proporció entre població i nombre de jutges (11,03 per 100.000 habitants) es manté per sobre de la mitjana (10,03), la taxa de litigiositat a les illes continua augmentant, amb 205,5 assumptes per 1.000 habitants.

MOTIUS DE L'AUGMENT DE LA LITIGIOSITAT

Un fet que ha atribuït al flux de població flotant inherent al sector turístic, el fenomen més recent de la immigració i la multiinsularitat (donant peu a la creació d'òrgans de competència territorial coincident amb la Comunitat Autònoma o amb la província que només la desenvolupa sobre alguna de les illes).

En relació amb els diferents ordres jurisdiccionals, el del civil ha estat el que va patir un major augment d'assumptes registrats (un 3,7% més), respecte del +1,9% en penal, el +1,6% en social i el -1,9% en contenciósadministratiu. Precisament, ha estat aquest últim el que va veure incrementada la seva xifra de causes resoltes (17,3% més), mentre que respecte als casos pendents a finals d'any, els jutjats penals van registrar el major augment (34,6%).

ABÚS DE LA VIA PENAL

Mentrestant, després de ser després de preguntar-li per un possible abús de la via penal per donar solució a determinades causes, el president del TSJIB ha justificat aquesta major càrrega de treball de la jurisdicció penal degut a que aquesta un "ampli ventall" de casos, al que s'ha referit com "causes bagatel·la" que van des de faltes fins a "el crim més horrible". "Si disminuís la competència penal en aquests assumptes, la situació canviaria de manera substancial", ha apuntat Terrasa.

CRÍTIQUES POLÍTIQUES ALS JUTGES

Finalment, respecte a les crítiques abocades fa poc pel PP sobre que els jutges "actuen sota les ordres del Govern espanyol", ha manifestat que els magistrats "poden tenir un perfil més conservador o més progressista, el que és inevitable", tot i que ha asseverat que això "no equival que en el que la Llei els permet major llibertat, tendeixin a resoldre en un sentit un un altre". "No es pot dir que acaten ordres d'un partit o un altre", ha sentenciat.