Els treballadors i pensionistes balears declaren entre 3.400 i 5.000 euros anuals més que els empresaris, segons Gestha

PALMA DE MALLORCA 13 Ago. (EUROPA PRESS) -

Els treballadors i pensionistes de les Illes Balears declaren a la Hisenda Pública unes rendes anuals de 3.358 euros més que els empresaris professionals, i al voltant de 5.137 euros més, si es compara amb els ingressos dels autònoms, segons l'Informe de la Lluita Contra el Frau Fiscal en l'Agència Tributària, elaborat pels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA) a partir de les dades de l'IRPF de l'any 2007.

L'estudi -que evidència clares diferències entre les rendes declarades per treballadors i empresaris- mostra que l'import mitjà declarat per rendiments del treball assalariat ha estat de 17.669 euros a Balears el 2007, mentre que el dels empresaris individuals que declaren els seus rendiments d'activitats econòmiques en estimació directa ha estat de 14.311 euros.

L'informe de Gestha posa de manifest que el rendiment declarat per les activitats econòmiques dels [microempresaris de les Illes en mòduls ha estat encara menor que el dels petits i mitjans empresaris i professionals, situant-se en 11.426 euros.

Tot i això, l'informe mostra que si bé el diferencial entre el declarat pels assalariats de les Balears i els seus ocupadors ha crescut sense interrupció en el període 2000-2006, durant l'any 2007 es van escurçar les distàncies només gràcies a les rebaixes fiscals aplicades a les rendes del treball, ja que els empresaris balears a penes van incrementar els seus ingressos declarats. El 2006, els assalariats de les Illes van arribar a declarar 4.843 euros més que els professionals i els petits i mitjans empresaris, i 6.550 euros més que els microempresaris en mòduls.

Per comunitats autònomes, les dades de Gestha mostren que les majors diferències entre les rendes declarades per assalariats i els professionals i empresaris en estimació directa es localitzen a Madrid (7.794 euros), Astúries (6.968), Galícia (5.994) Catalunya (5.103) i Cantàbria (5.012). Per contra, les regions on aquestes diferències són menys accentuades han estat la Rioja (951 euros), Aragó (1.696) i Múrcia (1.878).

Si es comparen els ingressos nets declarats per treballadors i microempresaris, el més gran diferencial s'aprecia també a la Comunitat de Madrid (13.148 euros), seguida de Catalunya (8.950) i Astúries (6.845). A l'extrem contrari, se situen Extremadura (2.411), Múrcia (3.456) i Galícia (4.292), amb els menors diferències.

Finalment, l'estudi de Gestha crida l'atenció del frau en algunes Comunitats Autònomes en les que els petits i mitjans empresaris i professionals en estimació directa declaren menys ingressos fins i tot que els microempresaris en mòduls, com Galícia (1.702), Extremadura (666), Castella-la Manxa (507) i Astúries (123).

ELS FRAUS MÉS HABITUALS

Alguns professionals liberals, en ocasions, defrauden al Fisc al no emetre factures pels seus honoraris complets, desgravant-se despeses personals com si fossin despeses professionals.

El règim de mòduls és el caldo de cultiu ideal per generar factures falses per a grans empreses o per a altres empresaris que tributen en estimació directa d'IRPF o règim general d'IVA, ja que el microempresari emissor de la factura no ingressarà més a Hisenda, mentre que el receptor "comptabilitza" una despesa i una quota deduïble en IVA.

Alhora, algunes empreses distribuïdores venen sense factura als comerciants minoristes que tributen en recàrrec d'equivalència de l'IVA perquè a aquests minoristes els resulta indiferent la factura al no poder deduir-se les seves compres com despeses.