PALMA DE MALLORCA, 4 Mar. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern, Carles Manera, va reclamar que el nou finançament que pacta amb el Govern espanyol tingui en compte el fort increment poblacional, que lidera Balears respecte a la resta de les Comunitats Autònomes, tot i que en termes absoluts només suposa un 2,4% de la població de l'Estat, amb un milió d'habitants.
Tot i això, Manera va refusar avançar una xifra concreta sobre la dotació econòmic que caldrà destinar a Balears en el futur, perquè "no ens convé" oferir pistes al Govern espanyol sobre els objectius sobre aquesta qüestió de la Comunitat Autònoma, que es considera el pitjor finançada per càpita, tot i que va liderar el creixement demogràfic espanyol durant els últims anys, segons ha indicat el conseller. En només una dècada, Balears ha incrementat el seu cens un 30%. Cap altra comunitat ha registrat un augment semblant.
Precisament, l'alt càrrec autonòmic ha fet aquestes afirmacions durant la presentació de l'estudi de conjuntura econòmica, en què també es va donar a conèixer el monogràfic 'La suficiència dinàmica del model de finançament autonòmic a Espanya 2002-2006', elaborat pels experts Catalina Barceló, María Marqués i Joan Rosselló, que se centra en el dèficit acumulat en aquest període.
En les seves conclusions, el document assenyala que les regions més perjudicades pel model de finançament establert en el període 2002-2006 es veuen afectades pel fet que el seu càlcul de necessitats "s'allunya de la realitat"; així com perquè les regles de modulació --que eviten un creixement excessiu d'aquestes necessitats-- "han afectat de manera particular a unes poques regions", pel que ve a recomanar que s'eliminin.
A més, el monogràfic també conclou que "no s'ha adaptat" el model a l'evolució del producte interior brut (PIB) de cada Comunitat, que "no s'ha reajustat la posició relativa de finançament per càpita de les regions" i que, en canvi, les Autonomies que van veure minvades les seves posicions relatives no van reduir les seves aportacions al Fons de Suficiència. Tot això ve a sumar a la "ineficiència demostrada" pel model per adaptar-se als canvis de població.
D'AQUÍ ALS LÍMITS
A manera orientatiu, Carles Manera va manifestar que "estaria bé" que l'aporti de l'Estat al finançament autonòmic se situï d'aquí als límits fixats per la plataforma cívica 'Per un finançament justa', impulsada pel Cercle d'Economia de les Balears, que suggereix com a mínim 300 milions d'euros anuals i un màxim de 600 milions d'euros.
D'altra banda, el titular d'Economia ha assenyalat que el nou sistema "no serà la panacea" ni es passarà a "lligar els gossos amb llonganissa", referint-se a les expectatives generades davant de la possibilitat de millorar la dotació econòmica de la Comunitat Autònoma; sinó que "resoldrà" i "corregirà molts problemes" que es donen a les illes, de manera que caldrà continuar controlant la despesa de manera "meticulosa" una vegada que s'ampliï, ha precisat.
