PALMA DE MALLORCA 3 Feb. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Benestar Social i president de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Jaume Garau, ha negat que s'estigui fent "un malbaratament" amb els recursos d'aquesta entitat, dependent del Consell de Mallorca, i ha assegurat que la incorporació d'un sistema d'alarmes "per ones" a la residència Bonanova respon a la necessitat de millorar la seguretat dels usuaris i de renovar el material obsolet.
El grup popular del Consell ha presentat durant el ple d'aquest dijous una interpel·lació per demanar explicacions sobre la gestió del IMAS. El portaveu dels 'populars', Fernando Rubio, ha defensat aquesta iniciativa després de les queixes rebudes per part de sindicats i treballadors sobre la instal·lació del nou sistema d'alarmes, la renovació de material "vàlid" a la residència Bonanova i el tancament de places residencials, entre d'altres qüestions.
Respecte al nou sistema d'alarmes per ones, Garau ha explicat que, des de 2001, la normativa obliga a instal·lar en les habitacions dels centres residencials sistemes d'alarma perquè els usuaris puguin avisar al personal en cas de necessitat. Així, ha assenyalat que les habitacions de la Bonanova disposaven d'uns dispositius d'alarma instal·lats per cable.
Tot i això, aquests dispositius havien quedat obsolets i començaven a errar, de manera que ja era necessària la seva renovació. Garau ha indicat que la reposició d'aquests dispositius per cable tenia un cost d'uns 500.000 euros, mentre que el pressupost d'altres més innovadors que funcionen "per ones" es reduïa a uns 200.000 euros i tenien més prestacions.
Per aquesta raó, van convocar una oferta pública i es va contractar a una empresa catalana que va instal·lar el sistema per ones per un total de 190.000 euros. Garau ha remarcat que aquest sistema consta, a més de les alarmes que es col·loquen en les habitacions, d'unes polseres que es col·loquen als usuaris i amb les quals poden avisar al personal de la residència.
Aquestes polseres estan programades també perquè quan la persona que la porta sobrepassa un determinat perímetre salti una alarma per evitar que les persones amb demència senil puguin abandonar el centre i perdre's.
Alhora, també inclou 50 targetes electròniques que han de portar els treballadors de la residència perquè, en el cas que un usuari precisi d'assistència, es pugui localitzar a la persona que estigui més a prop per acudir a auxiliar-lo.
Aquestes targetes han provocat les queixes dels treballadors i de sindicats, que han arribat a titllar la residència de "Big Brother" perquè consideren que la finalitat d'aquests dispositius és tenir controlat al personal.
Garau ha insistit que la incorporació d'aquest material té una finalitat positiva, si bé també ha reconegut la possibilitat que es pugui fer "un mal ús" del mateix. En qualsevol cas, ha subratllat que la intenció del IMAS no és de cap manera controlar als seus treballadors, sinó que els usuaris estiguin "satisfets".
El IMAS ha adquirit un total de 400 polseres i ara mateix ja s'utilitzen unes 140. Tot i això, a la residència Bonanova hi ha unes 350 persones "molt dependents", pel que consideren que s'utilitzaran més.
Garau ha matisat que les polseres han tingut un cost 32.000 euros, fet que suposa tan sols el 16% dels 190.000 que ha costat tot el sistema d'alarmes.
MOBILIARI OBSOLET
Rubio també ha demanat explicacions a Garau per la suposada substitució de mobiliari en bones condicions de la residència Bonanova per un altre "no homologat". Sobre aquesta qüestió, el conseller de Benestar Social ha dit que els últims anys se n'ha anat retirant una gran part del material "obsolet" i que ara s'han tret alguns mobles més, si bé ha puntualitzat que eren coses "petites".
D'altra banda, el portaveu del PP ha informat de la queixa d'una treballadora social de la residència Bonanova a la qual suposadament se li ha designat com a tasca la cura d'uns gats que ronden per la rodalia del centre.
Sobre aquest assumpte, Rubio ha afirmat que s'han instal·lat a la residència "llits" de fusta perquè els gats puguin dormir allà, i alhora se'ls alimenta i se'ls desparasita. Garau ha dit al respecte que desconeix aquest assumpte, tot i que ha afirmat que als més grans els agraden els gats i no volen que se'n vagin.