Castro qualifica la construcció d'aquesta infraestructura com un "projecte personal de Matas" que "calia acabar a qualsevol cost"
PALMA DE MALLORCA, 30 Mar. (EUROPA PRESS) -
El titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, ha apuntat avui a una "farsa orquestrada" per l'expresident del Govern balear, Jaume Matas, per ocultar que era qui prenia personalment les decisions relatives a la construcció del velòdrom Palma Arena i que van suposar el presumpte desviament de més de 41 milions d'euros entre 2005 i 2007, part dels quals van poder acabar engrossint el seu patrimoni, segons les investigacions.
Així ho exposa el magistrat en un contundent sentència de més de 140 pàgines que va dictar avui i en què justifica, al costat d'altres nombrosos fets suposadament delictius, la seva decisió de decretar presó provisional defugible sota fiança de tres milions d'euros per a l'exministre de Medi Ambient, així com la retirada del seu passaport -que ja va ordenar divendres passat per evitar el seu fugida-, la prohibició d'abandonar el territori nacional i l'obligació de comparèixer cada quinze dies 'apud acta' davant del jutjat.
En la seva resolució, a la qual va tenir accés Europa Press, el jutge instructor del cas Palma Arena assevera que "a efectes d'ostentar un control directe sobre el projecte i donar una cobertura formal a les seves decisions", va encarregar la seva llavors directora general de gabinet, Dulce Linares, i a l'exdirector general d'Esports, José luis 'Pepote' Ballester, "portar les actuacions necessàries per tal fi sota la seva supervisió i control directe", i ordenant als seus subordinats en el projecte que fessin el que tots dos indiquessin.
Alhora, va encarregar la gestió del velòdrom a la Fundació Illesport amb l'objectiu d'"eludir els controls ordinaris tècnics, d'intervenció i fiscalització del Govern". Totes les actes de les reunions d'aquest òrgan, afegeix el jutge, "són falses" i Matas era qui ordenava confeccionar-les amb el contingut que "facilitava prèviament i les signava després de la seva confecció".
Així, entre les mesures que ha aprovat el patronat de la Fundació, presidit per Matas, malgrat que "mai" ha fet cap reunió, ha estat la contractació "directa sense expedient ni procediment administratiu" de l'arquitecte inicial del Palma Arena, Ralph Schürmann; l'endeutament del Govern en nou milions per executar la infraestructura, i la petició d'una aportació econòmica a l'executiu balear per 46,4 milions.
És en aquest context que Castro considera que l'encausat "ha estat incapaç en la seva declaració d'explicar quina persona va prendre decisions tan transcendents i moltes d'elles il·legals", el que segons la seva opinió "ratifica els forts indicis que el responsable ha estat el mateix Matas".
En aquesta mateixa línia, el jutge observa indicis de prevaricació a l'"imposar" la col·laboració dels arquitectes Luis i Jaime García-Ruíz amb Schürmann i contractar-los després de la destitució d'aquests, malgrat que la comissió executiva d'Illesport -que va adoptar la decisió- no tenia competències per a això. Tots dos van acabar percebent, segons la sentència, un total de 8,5 milions d'euros en concepte de consultoria i assistència per a l'execució de la infraestructura.
Mentrestant, considera un "element decoratiu" la junta rectora del consorci que ha estat creat per a la construcció, ja que Ballester i l'ex gerent del velòdrom, Jorge Moisés, eren "els únics que prenien decisions".
D'altra banda, la resolució judicial, notificació de la qual ha estat ajornada a avui per la complexitat dels fets i la motivació de les mesures cautelars, detalla les diferents licitacions presumptament irregulars que es van portar a terme durant la construcció així com els modificats que es van realitzar "sense contracte ni cap expedient". "L'ordre era acabar com sigui, a qualsevol cost. El fi justifica als mitjans", va etzibar el magistrat en la sentència.
EL PALMA ARENA, UN "PROJECTE PERSONAL DE MATES"
Castro va fins i tot més enllà i qualifica el Palma Arena com un "projecte personal de Matas", d'acord a les manifestacions exposades pels seus més immediats col·laboradors. Una iniciativa que "dirigia de manera efectiva a través de Ballester, amb el qual es reunia freqüentment per tractar-lo, i excloent directament a la responsable màxima d'Esports, Rosa Puig".
En concret, sobre l'imputat pesen els presumptes delictes de malversació de cabals públics -fins a en set ocasions-, falsedat documental, prevaricació administrativa, frau a l'administració, blanqueig de capitals, un delicte electoral i un altre contra la Hisenda pública, castigats amb fins a 68 anys de presó malgrat que la pena màxima que compliria l'expresident seria de 24, d'acord amb les graduacions de condemna establertes en el Codi Penal.
Cal assenyalar sobre aquesta qüestió que la Llei estableix uns límits màxims de compliment, de manera que no necessàriament a qui condemnen a una determinada pena complirà els anys impostos, sinó els límits màxims fixats per la llei. D'acord amb aquesta normativa, existeix un límit que és el del triple de la més gran de les penes dictades, de manera que el delicte més greu que en aquest cas se li imputa a Matas seria de vuit anys -malversació-, el que quedaria traduït en un total de 24.
