L'advocada mallorquina diu que la nova Llei ha d'aportar una "major seguretat jurídica" a les dones que avorten

Actualizado: jueves, 4 septiembre 2008 17:23

María Durán forma part del grup d'experts designats per debatre canvis en l'actual normativa

MADRID, 4 de setembre (EUROPA PRESS)-

L'advocada i jurista mallorquina especialitzada en violència de gènere, María Durán, ha assegurat avui que la seva posició sobre el debat pel canvi de la Llei d'Interrupció Voluntària d'Embaràs és "aprofitar el bo" de l'actual normativa i "afegir-hi una Llei de terminis" que aporti una "major seguretat jurídica a les dones que avorten, al costat d'un major reconeixement dels drets sexuals i reproductius de la dona".

Així es va pronunciar als mitjans de comunicació Durán --qui actualment ocupa el càrrec de directora general de Responsabilitat Social Corporativa del Govern balear-- i que ha estat designada pel ministeri d'Igualtat com una dels integrants de l'encarregat de debatre la possibilitat de reformar l'actual normativa que regula l'avortament.

La jurista va precisar, moments abans de començar la primera reunió del grup d'experts que es va celebrar a la seu del departament dirigit per Bibiana Aído, que arran dels casos apareguts en l'últim any en els mitjans de comunicació s'ha evidenciat "la necessitat de revisar i introduir els terminis a aquesta possibilitat d'avortar durant un període determinat".

Durán va afegir que els experts seleccionats pel Ministeri s'encarregaran de l'estudi del possible canvi, amb l'objectiu de dotar de major seguretat jurídica a les dones que decideixen interrompre el seu embaràs i de reforçar la seguretat a la intimitat que recull la Constitució per a aquests casos.

Per aquesta raó, s'estudiarà en un primer moment la constitucionalitat de la possibilitat d'introduir d'un termini d'entre 16 o 18 setmanes en la qual es pugui avortar per la decisió de la dona. També va dir que segons la seva opinió, l'Alt Tribunal en diferents sentències "ja ha posat de relleu que la sexualitat de les dones és una qüestió personalíssima". "Caldrà insistir en la garantia del dret a la intimitat de totes les dones que hagin avortat", ha afegit .

Finalment, l'actual directora general del Govern balear va assegurar sentir-se honrada per haver estat seleccionada per integrar aquest grup d'experts --decisió que li va ser comunicada per la secretària general de Polítiques d'Igualtat, Isabel Martínez-- i va precisar que la seva trajectòria personal "com a jurista durant 22 anys i activista en la defensa dels drets de les dones, potser sigui una de les raons per la qual ha estat convidada a pertànyer en aquest grup".

ANALITZAR ELS ASPECTES JURÍDICS

Durán va recordar que el moviment feminista va estar molt satisfet quan en Congrés dels Diputats va aprovar la Llei que regula l'avortament, però que "sempre ha mantingut la reivindicació, sobretot a partir de 1996 quan es van donar les primeres sentències en les quals es qüestionava l'informe psicològic que acompanyava la situació en la qual havia causa per avortar, d'introduir canvis. El que hem de fer és aprofitar la bo d'aquesta normativa i afegir-li aquesta Llei de Terminis".

Finalment, la reconeguda jurista va precisar que l'actual Llei d'Interrupció Voluntària d'Embaràs té una singularitats jurídiques pròpies que requereixen la seva revisió sobretot en el cas de la seva comparació amb les disposicions generals que marca el Dret Penal.

"El Dret Penal fa que qui denuncia tingui la càrrega de la prova, l'obligació de provar. Tot i això, en el cas de l'avortament estem en el que es flama causes de justificació, i qui té l'obligació de provar que està en un dels tres supòsits és justament la persona denunciada. Aquesta singularitat haurà de modificar-la perquè es compleixin els supòsits generals del dret penal, perquè hi hagi una major seguretat jurídica", ha afegit.