L'economia balear tancarà l'any amb un creixement negatiu del -0,8%, segons el CRE

PALMA DE MALLORCA 4 Nov. (EUROPA PRESS) -

El Centre de Recerca Econòmica (CRE) ha augurat aquest dijous que l'economia balear tancarà l'any amb un decreixement d'entre el -0,8 i el -0,9%, tot i que durant el tercer trimestre del 2010 s'ha atenuat el ritme del descens fins a un -0,4%.

El director del CRE, Antoni Riera, ha fet aquesta estimació després que aquesta setmana el Govern considerés que el 2010 finalitzaria amb un decreixement del -0,5%. A més, ha remarcat que, malgrat que durant el tercer trimestre la xifra encara sigui negativa (-0,4%), la comunitat ha aconseguit "recuperar un punt percentual" en només tres mesos, "quan abans tardàvem nou mesos".

Tot i això, ha lamentat que la comunitat encara no sigui capaç de sortir de la "franja vermella" de l'economia a causa de que determinats sectors -com la indústria o la construcció- han "actuat de contrapès", així com que la contribució del turisme no és suficient, ja que "no n'hi ha prou un balanç només basat en la quantitat".

En aquest sentit, ha advocat per aplicar una estratègia turística diferent a les illes que aconsegueixi fer davant d'"una competència cada vegada més qualificada i competidora". Riera ha assenyalat que actualment no es "garanteix la continuïtat del turisme com motor de creixement regional", pel que ha advertit que la política turística de la comunitat "no pot ser només de promoció".

El director del CRE, qui ha eludit fer previsions de l'economia del pròxim any, ha considerat que "difícilment", si no s'arreglen les causes que provoquen l'escassa activitat econòmica, haurà capacitat de generar ocupació, "amb independència de la taxa de creixement", coincidint amb l'expressat aquest dimarts pel conseller d 'Economia i Hisenda, Carles Manera, qui va veure "difícil" que es creés ocupació el 2011.

QUANTITAT PER SOBRE DE QUALITAT

A més, Riera ha incidit a l'augment de l'arribada de turistes internacionals durant els mesos de juliol, agost i setembre durant una campanya "que ha primat la quantitat per sobre de la qualitat" i en què s'han rebaixat els preus, una estratègia que ha derivat en un increment d'alguns indicadors com, entre d'altres, l'estada mitjana, el nombre de viatgers o les pernoctacions.

Alhora, ha indicat que aquest increment de turistes es va deure a l'augment de paquets turístics, per la qual cosa sense ¡touroperadors no hauria xifres tan positives, ha opinat.

Tot això, ha explicat, ha permès avançar en un procés orientat a intercanviar acceleració per creixement "com a única via per arribar a la recuperació".

Tot i això, Riera ha posat èmfasi en algunes dades negatius com la taxa de desocupació, el fet que la inversió hi hagi reculat un -3,8%, que el nombre d'empreses dissoltes s'hi hagi incrementat, que hi hagi disminuït la contractació indefinida o que s'hi hagi reduït l'import destinat a nous projectes.

Segons el director del CRE, cal parlar d'una transformació de l'economia i, en aquest sentit, ha reiterat la necessitat de "controlar la vessant qualitativa" del turisme de la comunitat, sumant valor al producte ofert, invertint a la planta hotelera o fent més accions a més de les de promoció, ha exemplificat.

MERCAT LABORAL COM A CONSEQÜÈNCIA

Alhora, ha detallat que tant el mercat laboral pot ser considerat tant el subjecte de la política anti-recessió com una conseqüència de l'escassa activitat econòmica. Riera s'ha mostrat partidari de la segona posició, pel que ha explicat que s'han de fer polítiques econòmiques que no tinguin com subjecte el mercat laboral sinó l'economia.

"Difícilment, si no arreglam les causes, no es generarà ocupació". "Cal créixer de manera contínua perquè el mercat laboral generi ocupació de manera contínua", ha afegit. "Balears pot seguir resistint una conjuntura només sobre quantitat? Sí, però cada any que passa els rèdits del turisme són menors".

Segons el director del CRE, la competència d'altres destinacions turístiques és cada vegada més moderna i barata, pel que lluitar contra aquestes és complicat i cal fer una oferta més sostenible, menys estacional i amb més valor afegit. Tot i això, ha advertit que per fer-ho es deu "transformar i es necessita inversió".

Riera opina que, d'aquesta manera, es crearien les condicions perquè el "joc continuï" -ha indicat al comparar la situació de Balears amb una partida d'escacs- perquè els altres destins "fan la seva partida". "Els diners estan" per la qual cosa només es deu "posar en circulació i establir les regles del joc". A més, ha assenyalat que una altra "assignatura pendent" de la comunitat és integrar els fluixos migratoris.

Segons l'Informe elaborat pel CRE de Sa Nostra i la Universitat dels Illes Balears (UIB), Eivissa i Formentera són les illes més beneficiades del gir que ha experimentat la conjuntura econòmica durant l'estiu. De fet, gairebé tots els seus indicadors relacionats amb el consum han millorat, i alhora s'ha observat una millora en l'oferta terciària que ha repercutit de manera favorable a l'escenari laboral, tal com es va poder comprovar aquest dijous amb les dades de l'atur d'octubre.

LES PITIÜSES, MILLOR SITUADES

També les Pitiüses han estat les més beneficiades en l'arribada de turistes internacionals durant l'estiu, de manera que Eivissa i Formentera van tenir més d'una cinquena part dels visitants estrangers de Balears durant el mes d'agost, el que s'explica pel bon comportament dels procedents d'Itàlia, així com per la recuperació del mercat francès.

"El mercat laboral balear ha tancat el balanç de l'estiu amb símptomes evidents que el pitjor de la crisi s'ha deixat enrere", assenyala l'Informe, que, després d'apel·lar a la prudència, remarca que hi ha "indicis incipients" que les principals constants laborals registrades durant els primers compassos de l'exercici han tingut continuïtat en la temporada alta.