MADRID 1 Oct. (EUROPA PRESS) -
José Ramón Mateos, exdiputat del PSOE al Congrés per les Balears, va demanar avui als seus companys de partit a la cambra baixa que presentin esmenes per augmentar el fons previst per a la indemnització dels homosexuals que van ser empresonats per la seva condició sexual durant el franquisme.
"A veure si els companys del Congrés fan les esmenes apropiades que suposin augmentar les esmentades quantitats, almenys els animo a això", va exposar Mateos en el seu bloc, referint-se a la partida compresa en els pressupostos generals de l'Estat per a l'any que ve.
Concretament, l'Estat pagarà als homosexuals que van ser empresonats durant l'època del franquisme per la seva condició sexual, amb xifres que varien entre els 2.000 euros per a aquells que van romandre entre dos i sis mesos a la presó i els 6.010 euros per als que van estar tres o més anys.
Així, als homosexuals que van ser empresonats entre sis mesos i tres anys, el Govern concedirà una indemnització de 4.000 euros. Aquestes persones van ser enviades a la presó en aplicació de la Llei de 1953 que va modificar la Llei de Vagues i Maleantes de 1933 o de la Llei sobre Perillositat i Rehabilitació Social de 1974.
La normativa estableix que en el cas que aquestes persones hagin mort, el beneficiari serà el cònjuge no separat legalment o, en el seu cas, la persona que hagués conviscut amb el beneficiari amb anàloga relació d'afectivitat a la del cònjuge durant, com a mínim, els dos anys anteriors al moment de la mort, llevat que haguessin tingut descendència en comú, on bastarà la mera convivència.
Les sol·licituds per rebre aquests diners seran estudiades per una Comissió que estarà presidida per la Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques i integrada per representants dels Ministeris de Justícia, Interior i Economia i Hisenda, que serà l'encarregat d'abonar l'import.
Juntament amb la sol·licitud, els interessats hauran de lliurar un document que acrediti la decisió judicial o resolució administrativa que els va enviar a la presó, així com un certificat que testifiqui el període de temps que van romandre a la presó. Tot i això, la Comissió podrà no requerir els esmentats documents si considera que queden prou acreditats els fets en l'expedient.
A més, els familiars de les persones mortes "en defensa i reivindicació de les llibertats i drets democràtics" durant el període comprès entre l'1 de gener de 1968 i 31 de desembre de 1977, rebran 135.000 euros, "en atenció a les circumstàncies excepcionals que van concórrer en la seva mort".