PALMA DE MALLORCA, 31 Mar. (EUROPA PRESS) -
El Govern ha subratllat avui que la política lingüística de l'executiu "no imposa res" ni estableix terminis per al coneixement de la llengua catalana ja que es limita a ser un "full de ruta" que marca el "camí pel qual cal transitar" en aquesta matèria.
Així ho ha indicat el conseller de presidència, Albert Moragues, referint-se a la interpel·lació presentada pel PP, qui a més ha remarcat que els populars haurien de deixar a una banda els "discursos electoralistes" ja que, ha recordat, quan es va establir que el coneixement de la llengua catalana fos un requisit i no un mèrit ha estat sota un Govern del PP.
Per la seva banda, el parlamentari del PSOE, Ernest Ribalaiga, va posar èmfasi que els populars ja posseeixen una "estratègia dibuixada" referint-se a la política lingüística, de la mateixa manera que ha indicat que ja tenen detallat la "moció que presentaran d'aquí a tres dies".
La interpel·lació 'popular, que ha estat defensada per José Simón Gornés, es va centrar en la presència del català en diferents àmbits com l'educació, la sanitat o IB3. Així, va lamentar que no li contestés la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, sinó Moragues, perquè considera aquest últim que la política lingüística és alguna cosa "transversal" al Govern.
Per tot això, el popular ha indicat que sol·licitarien la compareixença de Galmés perquè "expliqui la seva versió d'aquesta història".
PLA LINGÜÍSTIC "INTERVENCIONISTA"
El parlamentari del PP ha remarcat la seva "oposició radical" al Pla a l'entendre que és "intervencionista". Així, ha assenyalat que en l'ensenyament es pretén regular aspectes privats, mentre que en la sanitat s'estan "prioritzant temes lingüístics per sobre dels sanitaris".
El Popular ha subratllat que la llengua catalana no ha de ser un "instrument" per aconseguir un "objectiu polític". Així, va lamentar que únicament una mesura de totes les que presenta el pla estableix la difusió de les varietats dialectals de l'idioma, que és precisament, "el nostre patrimoni més valuós", ha opinat.
Mentrestant, el conseller de presidència ha remarcat que "ningú pot entendre" "l'amor" que senten cap a una llengua com símptomes "d'odi" cap a una altra. Així, ha assenyalat que no desitgen "imposar ni menysprear" una altra llengua tot i que, de la mateixa manera, confien que no "augmenti el conformisme" cap al català.
Alhora, va alertar que el PP deu "sortir com més aviat millor del síndrome gallec" ja que l'estratègia que segueix el partit serà a la llarga, segons ha considerat, "un assassinat a la llengua".
En aquest sentit, ha indicat que l'ús del català a Balears està patint un "reculada" per l'arribada de la població immigrant. Així, ha sostingut que aquesta llengua va viure un passat "esplèndid", tot i que posseeix un present "complicat" i "cap futur si no ens impliquem des de l'Administració".
EL PP NO ÉS "CONSCIENT DE LA REALITAT LINGÜÍSTICA"
Per la seva banda, el parlamentari del Bloc, Antoni Alorda, va contestar als populars els qui, segons ha considerat, no són "conscients de la realitat lingüística" de les Balears i ha apuntat que "tots junts" han de defensar la llengua catalana "no perquè sigui la millor, sinó perquè és la nostra".
Alhora, pel que fa al decret que regularà l'ús del català a l'àmbit sanitari, Alorda va manifestar que no és possible que les persones que estan "al servei dels ciutadans" no entenguin aquesta llengua ja que, d'aquesta manera, s'impossibilita a la població que s'expressi en català.
Mentrestant, el PSOE ha remarcat que el castellà no "està en perill" de manera que no cal fer de la llengua una "eina més de confrontació política". Per part del Grup Mixt, Esperança Marí, va incidir que espera que el Pla de Normalització Lingüística es concreti i es posi en marxa "com més aviat".
Finalment, el popular ha assenyalat que l'executiu autonòmic ha obert una "caixa de trons" amb la política lingüística i va anunciar que continuaran "denunciant els abusos" que efectuï en aquesta matèria el Govern.
