Prop de la meitat dels metges col·legiats de les Balears té menys de 45 anys, segons les dades de l'OMC

MADRID 9 Jul. (EUROPA PRESS) -

El 43,9 % dels metges col·legiats a Balears, concretament 1.989 facultatius, tenen una edat no superior a 44 anys, una proporció per sobre de la mitjana nacional, segons les dades de l'Organització Mèdica Col·legial corresponents a l'any 2007.

Segons les dades de l'informe 'Demografia Mèdica, les illes comptaven en aquesta data amb 4.526 metges col·legiats, dels quals el 27,9 % del total eren en una franja d'edat d'entre 35 i 45 anys -la proporció més alta del país- i el 16 % era menor de 35 anys.

Mentrestant, 33,6 % es movia en una forquilla entre els 45-54 anys respecte del 15,5 % que comptava amb una edat entre els 55 i 64 anys. Al seu torn, el 2,7 % dels facultatius tenien entre 65 i 69 anys i un 4,2 % era més gran de 70 anys.

D'altra banda, Balears presenta una taxa de 3,7 metges assistencials per cada 1.000 habitants de les illes amb menys de 65 anys --d'acord amb dades del 2006--, el que la situa com la setena regió amb menor proporció del conjunt del país, segons les dades de l'Organització Mèdica Col·legial referits a 2006.

Segons l'informe, Balears presenta un total de 3.725 metges assistencials registrats en aquest període a l'arxipèlag, dels quals 1.468 estarien dedicats a l'assistència pública, és a dir, el 39,4 % del total, el que li porta a ser la segona comunitat amb menor proporció del país, només superada per Catalunya.

Amb això, l'arxipèlag presenta una taxa d'1,4 metges menors de 65 anys en l'assistència pública per cada 1.000 habitants, fet que suposa la segona proporció més reduïda del país, només per darrere un altre cop de Catalunya.

A nivell general, l'OMC ha denunciat que dels més de 200.000 metges col·legiats que hi ha actualment a Espanya només el 54 % treballen en el Sistema Nacional de Salut (SNS), insistint per aquesta raó en la necessitat de "distribuir millor als professionals sanitaris" en lloc de formar a més facultatius o "portar-los d'altres països" per solucionar la falta de professionals que hi ha en algunes comunitats autònomes.

Per contra, Castella-la Manxa és la que més facultatius té dedicats a l'assistència pública (73,2%), seguida d'Extremadura (66,1%), Ceuta-Melilla (65,5%), Castella i Lleó (62,8%), Múrcia (61,2%) i Galícia (59,4%).