Thomàs assegura que cap metge es veurà "condicionat pel català" per poder treballar a Balears

PALMA DE MALLORCA, 23 Mar. (EUROPA PRESS) -

El conseller de Salut i Consum, Vicenç Thomàs, ha assegurat avui que cap metge ni infermera es veuran "condicionats pel català" per poder treballar a Balears, referint-se al Decret que preveu posar en marxa el Govern a l'àmbit de la sanitat, ja que "d'entrada" no s'exigirà a aquests professionals que acreditin el nivell B d'aquesta llengua ni que posseeixin "cap tipus de titulació" sobre aquesta qüestió.

Durant la inauguració de la residència Son Güells, a Palma, el conseller ha recordat així que el decret, que sol·licitarà el nivell B de català -respecte del C exigit als funcionaris de l'Administració pública-, conté excepcions per a les persones sense coneixements d'aquesta llengua, als qui se'ls ofereixen dos anys perquè aprenguin l 'idioma. "Ningú impedirà que vinguin a les illes i qui digui el contrari, estarà faltant a la veritat", ha afirmat.

"Balears sempre ha estat una terra d'acollida i ho seguirà sent", va incidir el titular de Salut, qui ha subratllat que la llengua a l'arxipèlag "mai ha estat un element de disputa ni de controvèrsia, com tampoc s'està usant ara contra ningú", en resposta a les declaracions efectuades per la defensora dels usuaris de la sanitat pública de les Balears, María José Rodríguez, que va augurar que el decret pot crear dificultats per aconseguir "bons especialistes".

Sobre aquesta qüestió, Thomàs ha afirmat que les úniques reclamacions que s'han rebut a l'àmbit de la sanitat fan referència als pacients que s'han volgut expressar en català i "s'han trobat amb problemes". "La nostra percepció és que algú està interessat que la llengua sigui un element de confrontació política, però nosaltres no estem d'acord amb aquest plantejament", ha emfatitzat.

MANIFESTACIÓ "DES DE L'ÀMBIT POLÍTIC"

Respecte a la manifestació convocada pel Sindicat mèdic i el Sindicat d'Infermeria de les Balears per al pròxim 1 d'abril contra l'exigència de coneixements del català a l'àmbit sanitari públic, el conseller ha apuntat que aquestes entitats "es valen del seu dret a manifestar-se", malgrat que es tracta, ha dit, d'un dret que s'exerceix "des de l'àmbit polític i no sindical".

Finalment, va manifestar, en resposta a les crítiques llançades des del PP, que no coneix cap cas d'especialistes que se n'hagin anat de les Balears pel català, ja que "treballem perquè tinguin les condicions laborals adequades a fi que es quedin", i alhora ha recordat que unes 350 persones realitzen el programa MIR (Metge Intern Resident) a les illes "i no els posem problemes".