Agro.- Brussel·les vol que la reforma de la PAC impedeixi seguir donant ajudes a "aeroports" i "agricultors de sofà"

REUTERS

BRUSSEL·LES, 12 8EUROPA PRESS)

El comissari d'Agricultura, Dacian Ciolos, ha proposat aquest dimecres definir de manera clara la figura de "l'agricultor actiu" amb l'objectiu que deixin de percebre fons agrícoles els qui no tenen en el sector una activitat principal i evitar que segueixin rebent ajudes, per exemple, "aeroports i camps de golf", perquè "la PAC no té la vocació de pagar a agricultors de sofà".

"Dubto seriosament que els aeroports o camps de golf necessitin una ajuda a la renda agrícola", ha afirmat el comissari en una compareixença a la comissió agrícola del Parlament Europeu. Són les primeres declaracions del comissari després de presentar aquest dimecres una reforma de la política agrària comuna (PAC) que haurà de negociar la UE en el pròxim any i mig per a l'entrada en vigor el 2014.

Les principals novetats del document aprovat pel Col·legi de Comissaris se centren en mesures per afavorir un repartiment "més just" entre sectors i regions per equilibrar la despesa agrícola europea i també per donar suport als esforços mediambientals amb fons addicionals per als agricultors més 'verds'.

Ciolos és partidari de fixar un pagament directe de base per hectàrea igual per a tots, i demana a Espanya i la resta d'antics estats membre que ajustin progressivament d'aquí al 2019 l'assignació de les ajudes directes als seus agricultors.

Per definir clarament la figura d'"agricultor actiu", Brussel·les planteja que les ajudes directes "han de representar un mínim d'un 5% dels ingressos no agrícoles del demandant", segons ha explicat el comissari als eurodiputats. Un altre requisit serà "instituir una obligació de treball mínim en la superfície agrícola, perquè la PAC "no té la vocació de pagar als agricultors de sofà". Els productors que rebin com a màxim 5.000 euros l'any en ajudes directes en quedaran exempts.

A més, Ciolos aposta per fixar un sostre màxim al pagament únic perquè no excedeixi els 300.000 euros anuals i evitar que siguin els grans terratinents els que més es beneficien dels suports comunitaris. I defensa una retallada progressiva de les ajudes per trams d'entre 150.000 i 300.000 euros per reduir-les entre un 20 i un 70%, segons el tram.

Aquest límit, però, no afectaria el projecte de reservar el 30% de les ajudes per premiar les bones pràctiques mediambientals i preveu excepcions per computar el cost salarial de les explotacions abans d'aplicar la reducció, amb l'objectiu de no castigar amb aquest canvi la creació de llocs de treball en el sector.

Sobre les bones pràctiques mediambientals, Ciolos ha explicat als eurodiputats que es tracta en part d'una manera de lluitar contra "les acusacions permanents de contaminació" que recauen sobre els agricultors europeus i ha assegurat que es tracta d'accions "senzilles" com el guaret ecològic, les pastures permanents o la rotació de cultius.

"Les mesures no posaran els agricultors ni les administracions enfront d'una sobrecàrrega desproporcionada", ha recalcat el comissari en la seva compareixença parlamentària, i s'ha referit a les fortes crítiques del sector que temen costos addicionals que en dificultaran la competitivitat i sostenibilitat econòmica.

Les prioritats que justifiquen els canvis, segons ha enumerat Ciolos, se centren a posar la competitivitat dels agricultors en el servei de la seguretat alimentària, crear les bases per a una competitivitat a llarg termini en el pla econòmic però també mediambiental, garantir el desenvolupament "harmoniós" del sector en tot el territori de la UE i "simplificar" la PAC.