Un any des de la tragèdia de Llevant

   PALMA DE MALLORCA, 8 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Mallorca recordar aquest dimecres les greus inundacions que va sofrir el Llevant de l'Illa el 9 d'octubre de 2018, en el primer aniversari de la tragdia, que va deixar 13 víctimes mortals, a més d'importants danys materials xifrats en milions d'euros.

   Les inundacions van ser causades per una tempesta amb intenses pluges que va tenir lloc la tarda del 9 d'octubre de 2018. Aquest fenomen va abastar uns 232 km2 dels municipis mallorquins de Sant Lloren, Art, Son Servera, Manacor i Capdepera, amb una població afectada d'unes 35.000 persones. La localitat més perjudicada va ser Sant Lloren des Cardassar, un municipi d'uns 8.000 habitants. La recerca de víctimes va durar dies i es van mobilitzar milers de voluntaris civils.

   El Govern va aprovar ajudes per als afectats per les quals ja ha abonat 37,8 milions d'euros del crdit de 45 milions que va sollicitar. Així mateix, el Consell va executar obres per més de 23,4 milions i est pendent de rebre de l'Estat el 50 per cent del cost.

EL CABAL ES VA MULTIPLICAR PER SET EN 15 MINUTS

   La tempesta va comenar aproximadament a les 15.00 hores del 9 d'octubre. Entre les 19.00 i les 20.00 hores es va superar el límit de vessament -la quantitat mxima de pluja que el terreny és capa de filtrar-, i l'episodi torrencial va acabar cap a les 00.00 hores.

   Segons l'informe que va elaborar la Direcció general d'Emergncies, durant la tarda del 9 d'octubre de 2018, el cabal del torrent va passar de 70 metres cúbics per segon fins als 513 m3/s en 15 minuts, i l'aigua va aconseguir una velocitat de 50 km/h.

   La tempesta també va deixar importants danys materials, que el Govern va estimar llavors en 91 milions d'euros: entre altres, quatre carreteres tallades, vuit ponts amb danys estructurals greus, edificacions, vehicles, infraestructures de telecomunicacions, aigua potable, xarxa elctrica i canalitzacions d'aigua.

VÍCTIMES MORTALS

   La 'torrentada' va deixar 13 víctimes mortals, un d'ells un menor. Entre els morts hi havia vens de les localitats afectades i també turistes estrangers.

   Cinc víctimes van ser trobades en la primera nit; la primera d'elles va ser confirmada per la Gurdia Civil el 9 d'octubre a les 22.42 hores, trobada a la seva casa a Sant Lloren.

   L'última víctima localitzada va ser un nen de cinc anys, el cos del qual va ser trobat el 17 d'octubre després de dies de cerca. El menor viatjava amb la seva mare i amb la seva germana a bord d'un cotxe quan van ser aconseguits per la riuada el dimarts. La dona va aconseguir treure a la nena del vehicle, per després el cotxe va ser arrossegat pel corrent. El cos de la mare va ser trobat a l'interior del cotxe.

OPERATIU D'EMERGNCIA

   Es van produir més de 300 rescats i van ser localitzades 74 persones desaparegudes. Es va organitzar un ampli operatiu d'emergncia amb participació de diverses institucions -112, Gurdia Civil, Bombers, Protecció Civil, Policia Local, Creu Roja i molts altres-, les tasques de la qual, en les primeres hores, es van centrar principalment en la recerca de desapareguts, i, davant l'amenaa d'un nou episodi de pluges uns dies més tard, en la neteja del torrent de Sant Lloren i Canyamel.

   Cal tenir en compte que la tempesta havia causat interrupcions en el subministrament elctric i d'aigua i a les xarxes de comunicacions, la qual cosa va dificultar els treballs dels serveis d'emergncia.

   En els dies posteriors a la tragdia, unes 2.000 persones es van inscriure com a voluntries per ajudar en les tasques de neteja, en les quals van collaborar organismes com la Unitat Militar d'Emergncies (UME), entre altres. En els treballs de neteja de residus, fang i objectes arrossegats per l'aigua es van recollir prop de 5.000 tones de material.

AJUDES PÚBLIQUES

   El Govern va aprovar un paquet d'ajudes econmiques per cobrir danys en habitatges, una ajuda mensual per a lloguer mentre es desenvolupaven les obres, subvencions a comunitats de propietaris, ajudes per prdua de vehicles, ajudes a empreses i explotacions agrícoles i indemnitzacions per defunció.

   Per materialitzar aquestes ajudes, el Govern va sollicitar un crdit de 45 milions d'euros, dels quals ja ha pagat 37,8 milions. En ajudes a particulars, empreses i ajuntaments s'han pagat 13,6 milions, la major part per a ajudes d'habitatge. A actuacions de reparació de danys i infraestructures públiques s'han destinat 24,2 milions.

   El Govern ha tramitat ja el 95 per cent dels expedients (1.891 de 1.981) i, en els expedients favorables, els pagaments estan molt avanats. Dels 446 expedients favorables en ajudes a habitatges, fins divendres passat ja se'n havien pagat 440; de la línia per a empreses, s'han pagat 148 de 150; i de vehicles, 305 de 307.

   D'altra banda, l'Estat es va comprometre a cobrir fins al 50 per cent dels projectes de reparació d'infraestructures municipals i de les carreteres del Consell de Mallorca, per les quantitats encara no han arribat. Precisament, el Consell va comunicar aquesta setmana que ja ha sollicitat formalment al Govern d'Espanya les ajudes, les obres de les quals d'emergncia van tenir un cost total de més de 23,4 milions d'euros, dels quals la subvenció estatal cobrir un 50 per cent.

   Segons va informar la institució insular, el Consell ha sollicitat 11,7 milions d'euros; a Sant Lloren des Cardassar li corresponen 6.802.384 euros; a Art, 692.029 euros; a Manacor 673.365; a Capdepera, 450.362; i a Son Servera, 161.232. Els imports finals als quals accediran podran variar en funció de la tramitació, per, en tot cas, no esgotaran la partida de 21 milions d'euros que l'Estat va habilitar per a aquest concepte.

   Segons la Delegació del Govern, les ajudes que ha sollicitat el Consell ja s'han rems al Ministeri i s'espera que en un termini d'un mes s'hagin enviat la totalitat de sollicituds dels municipis. La previsió és que es pugui cobrar una primera part abans de final d'any, i una altra a principis de 2020.

   L'Estat també va aprovar una srie de beneficis fiscals i mesures laborals per ajudar empreses i particulars damnificats.

L'AVÍS VERMELL D'AEMET

   La llavors consellera d'Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, va comparixer davant el Parlament per donar explicacions sobre l'actuació del Govern davant les inundacions. Cladera va afirmar que l'avís de l'Agncia Estatal de Meteorologia (Aemet) declarant el nivell vermell de risc el 9 d'octubre "va arribar tard" -en concret, una hora després que el Govern activés el Pla Inunbal 2-.

   La tarda del 9 d'octubre l'operatiu del 112 comptava amb cinc operadors i un cap de sala i lA Unitat Operativa d'Emergncies tenia de gurdia un cap i dos tcnics, el personal necessari per donar resposta a una situació d'alerta groga com la qual estava llavors vigent des de feia dos dies, segons va detallar la llavors consellera.

   Aemet va obrir una investigació interna amb la qual va concloure que els protocols d'actuació "es van complir" i que "va existir una coordinació adequada entre les diferents unitats implicades".

ELS REIS, A SANT LLOREN

   El dia posterior a la 'torrentada' es van desplaar al lloc dels fets el president del Govern, Pedro Sánchez, i altres líders polítics, com el president del PP nacional, Pablo Casado.

   Els Reis d'Espanya, Felipe VI i Letizia, van assistir al funeral celebrat a Manacor -al que van acudir més de 1.000 persones- i també van visitar el municipi el 12 d'octubre, on van parlar amb voluntaris civils i efectius de la UME.