Augmenten en més de 6.000 els assumptes pendents de resoldre als jutjats de les Balears a causa de la crisi econòmica

El TSJIB alerta de la situació del jutjat d'executòries i recalca la necessitat de noves dependències de primera instància, el social i el mercantil

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: jueves, 1 octubre 2009 18:28

PALMA DE MALLORCA, 1 Oct. (EUROPA PRESS) -

Els assumptes pendents als jutjats del civil, penal, contenciós administratiu i social de les Balears s'han incrementat en 6.079 durant el primer semestre d'aquest any, al passar dels 72.957 que es trobaven sense resoldre a final dels sis primers mesos del 2008 als 79.036 pendents en 2009, a causa de "l'important" increment de casos registrats com a conseqüència de l'actual crisi econòmica.

Així ho posen de manifest les dades proporcionades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) relatius al 2008 i recollits pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), que especifiquen que les instàncies pertanyents a la jurisdicció civil acumulaven al final de semestre d'aquest any 38.357 assumptes sense resoldre, de la penal, 31.868, de la contenciós administrativa, 3.818, i de la social, 4.993.

Pel que fa a la totalitat de causes ingressades, l'estudi revela que un total de 111.420 als jutjats d'aquests quatre àmbits, així com 97.203 assumptes que eren pendents al començament del semestre i 108.875 resolts, el que reflecteix, segons el TSJIB, l'augment de la capacitat i l'esforç resolutori de les dependències judicials de les illes.

En el que es refereix a l'evolució de les situacions concursals, l'informe reflecteix que s'han registrat 140 assumptes relatius a concursos de creditors -antigues fallides i suspensions de pagaments- als jutjats del mercantil, mentre que destaca un increment del 287,3% entre 2007 i 2008 -de 63 assumptes a 244-. És per aquesta raó que aquestes instàncies han estat reforçades per respondre a l'augment de la seva càrrega de treball a causa de a les crisis.

Pel que fa als jutjats socials, el nombre d'assumptes registrats en el primer semestre d'aquest any ha estat de 1.379, amb un augment del 66,2% entre 2007 i 2008 -de 1.073 casos a 1.783-, de manera que el pròxim 1 de novembre està previst que arrencada el reforç d'aquestes instàncies a Palma.

Finalment, les dades revelen que la planta judicial ha registrat un increment lleugerament superior al 10% en el nombre de jutges -16 de 120- entre 2004 i 2008. Alhora, la proporció entre població i nombre de jutges per 100.000 habitants (11,1) correspon al quart millor lloc entre les Comunitats Autònomes, mentre que se situa per sobre de la mitjana nacional -9,8-.

"INSUFICIÈNCIA" EN TOTS ELS PARTITS JUDICIALS

La màxima instància judicial de les illes va aprofitar l'exposició d'aquestes dades per posar èmfasi en la "insuficiència generalitzada" dels edificis de tots els partits judicials, i va posar de manifest, en concret, "l'especial" situació del jutjat penal d'executòries de Palma, "extraordinàriament sobrecarregat" i en què s'han mantingut mesures de reforç, amb dos jutges i dos secretaris, a més d'un "significatiu" augment del personal tramitador.

En aquest sentit, el TSJIB ha afirmat que la gestió d'aquest jutjat presenta "anomalies severes" a causa que la seva localització fora de la seu de l'òrgan "comporta dificultats d'operativitat molt preocupants", el que fa necessària la creació d'un altre jutjat d'aquest tipus o, alternativament, la seva conversió en servei comú d'executòries.

Mentrestant, el Tribunal Superior va recalcar la importància que les seccions penals de l'Audiència Provincial creixin com a conseqüència de l'increment de la seva càrrega i la multiplicació exponencial dels recursos d'apel·lació dels recursos d'apel·lació, i "l'important" contingent" dels judicis que se celebren. Al mateix temps, ressalta que a Palma es requereixen nous jutjats de primera instància, del social i del mercantil.

Per la seva banda, a Eivissa la càrrega actual demanda la creació d'un nou jutjat de primera instància, segons prossegueix el TSJIB, que subratlla alhora que la sala social d'aquesta instància hauria de tenir un tercer magistrat per poder funcionar autònomament com tribunal.

Contenido patrocinado