PALMA DE MALLORCA, 21 Oct. (EUROPA PRESS) -
Balears té un total de 55 masses d'aigua en superfície en bon estat, 14 menys que les que comptabilitzava en l'última revisió del Pla Hidrolgic -és a dir, respecte a les dades de 2006 a 2008-, un empitjorament que la Conselleria de Medi ambient i Territori atribueix principalment a la pressió humana, entre altres factors.
Així ho han explicat aquest dilluns el conseller de Medi ambient i Territori, Miquel Mir, i la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, en una roda de premsa en la qual han informat de l'inici de la revisió ordinria del Pla Hidrolgic autonmic per al període 2021-2027.
En concret, des d'aquest dimarts sortiran a exposició pública, durant sis mesos, els documents inicials del nou Pla, la qual cosa inclou el programa de calendari, estudi general de la demarcació i fórmules de consulta.
Les dades revisades per al nou Pla han perms detectar un empitjorament de l'estat ecolgic de les masses d'aigües superficials -si bé des de la Conselleria han puntualitzat que en alguns casos la variació es pot deure a un canvi de metodologia. Les considerades en bon estat han passat de 69 a 55 (en el període 2015-2017 respecte a les anteriors dades de 2006-2008) i representen el 32,1 per cent. En categories en pitjor estat es comptabilitzen 44 masses. Amb tot, hi ha 72 masses que no han pogut ser avaluades.
D'altra banda, s'ha detectat una lleugera millora en les masses d'aigua subterrnia, amb 41 en bon estat, mentre que en l'etapa anterior (dades de 2006 a 2008) n'hi havia 37.
LA PRESSIÓ HUMANA, PRINCIPAL CAUSA
La principal causa de l'empitjorament de l'estat ecolgic de les masses d'aigua és, segons la Conselleria, l'augment de la pressió humana. En general, les masses en mal estat estan relacionades amb sobreexplotació.
En particular, s'han detectat pressions significatives causades per qüestions com la salinització, la depuració d'aigües, el transport o l'agricultura, el principal impacte de la qual sobre l'aigua és la presncia de nutrients -com a nitrats i sals- en l'aigua. En les aigües subterrnies, l'impacte més important és la intrusió marina.
L'ÚS D'AIGUA DESSALADA S'INCREMENTA UN 35 PER CENT
Les dades actualitzades constaten que l'aigua servida s'ha incrementat un 6,5 per cent. En canvi, l'ús d'aigua subterrnia ha disminut un 9 per cent, i l'ús d'aigua dessalada s'ha incrementat un 35 per cent.
Pel que fa a l'apartat econmic, des de l'última revisió del Pla Hidrolgic hi ha una petita millora del 4 per cent en la recuperació de costos, a causa que s'amplia el temps de vida útil de les infraestructures hidruliques i per l'augment de l'ús d'aigua dessalada.
Com ha explicat Garau, en el procés de revisió del Pla es preveuen processos de participació pública que inclouen la convocatria de les Juntes insulars d'aigües i el Consell Balear de l'aigua, així com tallers i jornades.
El Pla Hidrolgic de Balears ha de revisar-se cada sis anys. Actualment est en vigor el Pla de 2015-2021, que es va revisar de forma anticipada la passada legislatura per evitar una sanció de les autoritats europees, com ha recordat el conseller, Miquel Mir.
LA "PRESSIÓ SOSTINGUDA" HA GENERAT "PROBLEMES DE CONTAMINACIÓ"
Durant la roda de premsa, Mir ha advocat per "repensar" determinats planejaments urbanístics per poder abordar el "problema de disponibilitat" de l'aigua. El conseller ha explicat que la "pressió sostinguda en el temps ha generat problemes de contaminació i prdua de qualitat de masses" vinculada a "l'extracció massiva" d'aquest recurs.
També ha apuntat que els abocaments d'aigües en ciutats com Palma o Eivissa "en bona part" responen a un problema de crrega quan se sumen aigües pluvials a les residuals. En aquest context, el conseller ha insistit en la necessitat de "revertir dinmiques acumulades des de fa molts anys" i impulsar "un treball sinrgic" entre diferents administracions.
La documentació inicial del Pla Hidrolgic es publicar a la web de la Direcció general de Recursos Hídrics i al Portal de l'Aigua de la Comunitat Autnoma.
