PALMA DE MALLORCA/MADRID, 13 Feb. (EUROPA PRESS) -
Balears va registrar en 2017 un total de 11.737 altes hospitalries per cada 100.000 habitants, convertint-se en la tercera comunitat autnoma amb més altes hospitalries per cada 100.000 habitants després de Catalunya i d'Aragó, segons reflecteix l'enquesta de Morbiditat Hospitalria 2017 publicada aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Així, en 2017 les Illes van registrar un total de 135.909 altes hospitalries, de les quals el 63,6 per cent es van donar en hospitals públics i el 36,4 per cent en la xarxa privada d'hospitals. Aquest percentatge situa Balears com la segona comunitat amb un major percentatge d'altes hospitalries en la xarxa privada ,darrere de Catalunya (50 per cent) i per davant de Canries (35,2 per cent).
A més, l'enquesta reflecteix que l'any 2017 van morir als hospitals espanyols 187.586 persones, un 3,6 per cent més que en 2016.
Les principals causes de mortalitat, tal com es desprn del treball, van ser els tumors (22,7%), seguits de les malalties de l'aparell circulatori (20,4%) i les malalties de l'aparell respiratori (20%).
Ara bé, respecte a les altes hospitalries, l'any 2017 es van produir 4.862.352 altes hospitalries, un 0,4 per cent més que en 2016, sent el cinqu increment anual consecutiu en el nombre d'altes, sent el motiu més habitual d'alta dels pacients la curació o la millora (91,7% del total). Un 3,9 per cent va correspondre a defuncions i la resta a trasllats a altres centres o altres causes.
Per sexe, les altes hospitalries van augmentar un 1,0 per cent en el cas dels homes i van descendir un 0,2 per cent en el de les dones. Més de la meitat de les altes van correspondre a dones (52,3%), encara que si s'exclouen les produdes per embars, part i puerperi, aquest percentatge se situaria en el 47,4 per cent. Per grups d'edat el major nombre d'altes va correspondre a l'interval de 65 a 84 anys (33,3% del total) seguit del grup de 45 a 64 anys (23,4%),
Les altes van augmentar un 0,2 per cent als hospitals de dependncia pública i un 0,7 per cent en els de dependncia privada, situant-se el 72,5 per cent de les altes en hospitals públics. Així mateix, el 62,3 per cent de les altes hospitalries de l'any 2017 van ingressar amb carcter urgent.
Pel que fa a la taxa de morbiditat, en 2017 es van produir 10.449 altes per cada 100.000 habitants, la qual cosa va suposar un increment del 0,2 per cent respecte a l'any anterior. En aquest punt, l'informe ha posat de manifest que la taxa de morbiditat masculina va augmentar un 0,9 per cent i es va situar en 10.160 altes per cada 100.000 homes, mentre que la de les dones, va descendir un 0,4 per cent, fins a 10.728 per cada 100.000 dones. No obstant aix, si s'exclouen les altes per episodis de l'embars, part i puerperi, la taxa femenina va créixer un 0,8 per cent i es va situar en 8.835 altes per cada 100.000 dones.
Per edat, la taxa de morbiditat va augmentar a partir dels cinc anys, amb l'excepció de les dones de 45 a 64 anys, la taxa dels quals es va reduir respecte al grup de 25 a 44 anys.
PRINCIPALS DIAGNSTICS DE LES ALTES HOSPITALRIES
Les malalties de l'aparell circulatori (12,6%) van ser el diagnstic principal de les altes produdes en 2017, seguides de les malalties de l'aparell digestiu (12,4%) i les malalties de l'aparell respiratori (12,2%). A totes elles li segueixen els tumors; episodis d'embars, part i puerperi; o lesions, enverinaments i altres conseqüncies de causa extrema.
Les principals causes d'hospitalització als hospitals públics van ser les malalties circulatries (14,0% del total) i les respiratries (13,0%). Per part seva, en els privats van ser les malalties de l'aparell digestiu (12,8%) i les de l'aparell múscul-esqueltic i del teixit connectiu (12,7%).
Per grups de malalties, les majors taxes de morbiditat en homes van correspondre a les malalties de l'aparell circulatori (1.521 per 100.000 homes) i a les de l'aparell digestiu (1.469). Les de dones es van donar en els episodis de l'embars, part i puerperi (1.893 per 100.000 dones) i en les malalties de l'aparell digestiu (1.137).
L'edat mitjana de les persones donades d'alta en 2017 va ser de 56,6 anys, la qual cosa va suposar un increment del 0,9 per cent respecte a l'any anterior. L'edat mitjana dels homes va ser de 57,9 anys i la de les dones de 55,3 anys. Si s'excloguessin les altes per episodis d'embars, part i puerperi, l'edat mitjana en les dones seria de 60,2 anys.
Per grups de diagnstics, les malalties circulatries van tenir la mitjana d'edat més avanada, tant en els homes (69,3 anys d'edat mitjana) com en les dones (75,3 anys). A continuació es van situar els tumors en el cas dels homes (66,3 anys) i les lesions, enverinaments i altres conseqüncies de causes externes en el de les dones (65,5 anys).
Les estades totals (és a dir, el nombre total de dies que van romandre ingressats els pacients donats d'alta en 2017) van ascendir a 36,3 milions, un 7,5 per cent més que en 2016, i el 71,7 per cent del total van correspondre a la xarxa pública.
L'elevat percentatge d'estades hospitalries per trastorns mentals i de comportament enfront de l'escs nombre d'altes amb aquest diagnstic (2,5%) es deu al major període d'internament hospitalari en els malalts amb aquesta patologia. Per part seva, els episodis d'embars, part i puerperi, van ser el cinqu grup de malalties amb més altes en 2017, i el nov en estades totals hospitalries.
L'estada mitjana per alta hospitalria va ser de 7,47 dies (7,39 dies als hospitals públics i 7,70 dies als hospitals privats). I, per grups de malalties més freqüents, les estades mitjanes més prolongades van correspondre als trastorns mentals i de comportament (36,29 dies), les malalties de l'aparell circulatori (8,76 dies) i les lesions traumtiques, enverinaments i altres causes externes (8,42 dies).
ALTES HOSPITALRIES PER COMUNITATS I CIUTATS AUTNOMES
Les comunitats amb les majors taxes d'altes hospitalries per 100.000 habitants l'any 2017 van ser Catalunya (12.176), Aragó (11.867), Balears (11.737), Astúries (11.667), País Basc (11.322), La Rioja (11.100), Castella i Lleó (11.037), Madrid (11.021), Galícia (10.981), Navarra (10.820) i Extremadura (10.660).
Per part seva, la ciutat autnoma de Ceuta (7.588), Andalusia (8.306) i Castella-la Manxa (8.574), Canries (8.793), Melilla (9.058), Cantbria (9.902), Comunitat Valenciana (10.365) i Múrcia (10.369), van presentar les taxes més baixes.
