MADRID, 27 Jun. (EUROPA PRESS) -
La conflictivitat laboral a Balears entre gener i abril ha generat un total de 2.416 hores de treball perdudes i provocat dues vagues a les illes, segons un informe de la CEOE, que revela que a nivell nacional les vagues en empreses s'han disparat un 27,2% en els quatre primers mesos de l'any.
En general, de gener a abril, es van comptabilitzar 514 vagues, un increment del 27,2% respecte el mateix període de l'exercici precedent, en les que es van veure implicats 466.874 treballadors, un 479% més que en els quatre primers mesos del 2010.
Només en el mes d'abril es van registrar 170 vagues, un 75,3% més, que van afectar directament a 18.307 treballadors (+11,4%) i que van suposar la pèrdua de 885.098 hores de treball, un 32,4% menys que l'abril del 2010.
Tot i això, tot i que s'ha disparat el nombre de conflictes laborals en empreses, les hores de treball perdudes per vaga van arribar a 6,5 milions en els quatre primers mesos de l'any, fet que suposa un 18,4% menys que en el mateix període de l'exercici anterior.
De les 514 vagues registrades, 134 vagues es van registrar per conflictivitat estrictament laboral -descomptant les vagues de funcionaris i extralaborals-, amb 8.335 treballadors implicats i 608.857 hores perdudes, un 46,1% menys.
Alhora, 170 vagues van afectar empreses o serveis de caràcter públic, que van originar la pèrdua de 224.657 hores de treball, un 25,4% de les hores no treballades per vagues l'abril, i van afectar 6.138 treballadors.
Per províncies, la conflictivitat laboral d'abril va incidir especialment a la província de Madrid, amb 13 vagues, seguida de Barcelona, amb 12, i Biscaia i Saragossa, amb 9.
Atenent als treballadors que van participar en les vagues, destaca Madrid, amb 4.446; Barcelona, amb 1.270, i Saragossa, amb 475. Des de la perspectiva de les hores no treballades per vagues, destaquen Madrid, amb 184.536, i Barcelona, amb 121.672.
Els sectors o branques d'activitat econòmica més afectats per les vagues l'abril, tenint en compte el nombre d'hores perdudes, han estat metall, transports i comunicacions; indústries químiques; hostaleria; activitats sanitàries; alimentació, begudes i tabac, així com 'altres serveis'.