El Consell Escolar critica la falta d'inversions en educació i demana que es dupliquin fins al 6 % del PIB

PALMA DE MALLORCA, 15 Feb. (EUROPA PRESS) -

El Consell Escolar de les Balears, organisme que promou la participació dels sectors afectats en l'educació no universitària de les illes, ha critica la falta de finançament de les administracions públiques en aquest àmbit, que suposa el 3 % del producte interior brut (PIB), pel que ha reclamat que aquesta xifra es dupliqui fins a com a mínim el 6 % tenint en compte les característiques insulars de les Balears i el seu increment poblacional.

Durant la presentació de l'Informe del Sistema Educatiu de les Balears 2008/2009, el president del CEIB, Pere Carrió, ha recalcat en aquest sentit la necessitat que les illes "estenguin a una millora de les inversions que no haurien d'estar per sota del 6 %", xifra que a nivell nacional tampoc es produeix, ja que la mitjana estatal se situa al 4,6 %. En aquesta línia, ha justificat aquesta necessitat en el percentatge de població més gran de 16 anys sense estudis superiors així com l'augment d'estrangers en edat d'escolarització obligatòria.

Entre les mesures proposades per Carrió, es troba l'elaboració d'un esborrany de Pacte Social per a l'Educació a les illes que prevegi les línies bàsiques per a l'impuls d'una Llei d'Educació per a Balears, que garanteixi la millora del sistema educatiu, defineixi la llengua catalana com "eix vertebrador" del sistema i que vagi acompanyada d 'un pressupost "suficient" per poder desplegar-la.

Una normativa que, ha asseverat, hauria de ser elaborada amb la participació efectiva de tots els sectors de la comunitat educativa i aprovada amb el consens dels agents educatius, socials i polítics de totes les illes. Mentrestant, ha apuntat que el fet insular requereix d'una estructura de gestió descentralitzada que, "en el nostre marc normatiu, permeti a les delegacions territorials gestionar alguns serveis, programes i actuacions educatives en el seu àmbit respectiu".

D'altra banda, des del CEIB recalquen que continua pendent una política "efectiva" per fer davant de la problemàtica de l'abandonament d'estudis abans dels 24 anys i portar a la pràctica mesures correctores dirigides a recuperar matrícula tant a l'ESO com en batxiller. Mentrestant, també demanen que s'elabori un pla estratègic per a la millora del rendiment escolar, posar en marxa un pla escolar consensuat amb els sectors d'aquest àmbit i dotar de major autonomia els centres educatius.

SUPERAR EL DECRET DE MÍNIMS

En relació amb el català, Carrió ha considerat necessari superar el decret de mínims amb una nova legislació que incrementi la presència i ús del català en els centres, establint mesures que garanteixin la continuïtat de l'ensenyament d'aquesta llengua en educació infantil i primària, i implantant programes que treballin en català les cultures d'origen de les persones immigrades a fi d'afavorir la seva integració.

Precisament, durant l'exposició de les nombroses dades donats a conèixer mitjançant aquest informe, el president de l'entitat educativa ha assenyalat que l'alumnat estranger va continuar augmentant entre 2008 i 2009, un 11,3 % més que l'anterior exercici (2.542 estudiants més, que representen el 15,6 % de l'alumnat matriculat a l'arxipèlag.

Pel que fa a la mitjana d'alumnes per professor, ha estat de 10,7, el que es tradueix en 9,8 en l'ensenyament públic i 13,1 en la privada, el que va suposar un increment de 0,2 punts percentuals respecte al curs anterior, per sota de l'11,2 % de mitjana nacional. En aquest sentit, les illes van ocupar el novè lloc, per darrere de les Canàries (12,3), Andalusia (12,4), Madrid (12), Múrcia (11,6), Catalunya (11,5), la Rioja (11,2), Extremadura (10,8) i Aragó (10,7).