'El Contracte Sant de l'any 1405 i l'Universal Consignació', Document del mes de l'Arxiu del Regne de Mallorca

   PALMA DE MALLORCA, 11 Feb. (EUROPA PRESS) -

   'El Contracte Sant de l'any 1405 i la Universal Consignació' seran el Document del mes de l'Arxiu del Regne de Mallorca, que es presentar aquest dijous a les 18.00 hores en el saló d'actes del centre pel seu director, Ricard Urgell Hernández.

   Segons ha informat la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, l'activitat és gratuta i d'accés lliure, encara que requereix inscripció prvia.

EL CONTRACTE SANT DE 1405 I LA UNIVERSAL CONSIGNACIÓ

   L'any 1405 les finances de la Universitat de la Ciutat i del Regne de Mallorca van entrar en una situació de fallida, per no poder afrontar el pagament dels interessos del deute públic amb els ingressos provinents del conjunt d'impostos indirectes que gravitaven sobre el conjunt de la població illenca.

   El deute públic del Regne, en forma de censataris consignats sobre aquests impostos, es trobava a principi del segle XV majoritriament en poder de creditors catalans, mentre que els censataris mallorquins posseen un percentatge del 25 per cent. Els creditors, tant els catalans com els mallorquins, pertanyien a la petita noblesa cavallers i donzelles, a la burgesia ciutadana, als mercaders, a institucions religioses o a membres del clergat secular.

   Per donar una sortida a la situació, van anar precisament els creditors mallorquins els que van proposar en la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca la signatura d'un contracte pel qual ells es farien crrec del cobrament de tots els impostos consignats mitjanant un 'clavario'. Est, al seu torn, pagaria als creditors censataris les seves pensions anuals, així com l'amortització dels títols de deute.

   El contracte, signat el 27 de maig de 1405, va rebre l'apellatiu de Sant perqu es pensava que els creditors portarien una bona administració dels capitals públics i que el deute s'arribaria a extingir. Gens més lluny de la realitat, l'Universal Consignació creada en 1405 no va ser sinó una continuació del problema i una eina de corrupció, així com també un instrument en la lluita política pel control del municipi.

   La Universal Consignació va ser de les poques institucions que van sobreviure al Decret de Nova Planta i la seva vida no es va extingir fins ben entrat el segle XIX.