PALMA DE MALLORCA 13 Sep. (EUROPA PRESS) -
El president de l'Associació de Promotors de les Balears, Gabriel Oliver, ha vaticinat que de mantenir-se el ritme de venda d'habitatges d'obra nova Balears tancarà l'any amb un balanç de 4.000 immobles nous venuts, fet que suposa 1.000 habitatges més de les previstes.
En declaracions a Europa Press, Oliver ha valorat positivament la dada fet públic avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que assenyala que el mes de juliol passat es van vendre a les illes 1.000 habitatges, un 8,5% més que en el mateix mes del 2009, de les quals 547 han estat d'obra nova. El mes passat es van tancar un total de 480 operacions de compravenda d'habitatges d'obra nova.
Aquest increment en la venda immobiliària "millora les expectatives" que els promotors tenien al començament de l'any, quan calculaven tancar l'any amb 3.000 habitatges menys per vendre. Tot i això, en els primers set mesos de l'any ja s'han venut 2.500, per la qual cosa la previsió és que a final de desembre s'hagin venut durant tot l'any 4.000 habitatges de nova construcció.
Oliver va aclarir que serà molt difícil recuperar les xifres arribades en el moment àlgid de vendes, entorn de 8.000 immobles, com ha passat el 2006. Tot i això, al que sí aspira el sector és a poder tenir uns resultats "més estables", que oscil·lin entre 5.000 i 6.000 habitatges. "Si el 2010 venem 4.000, el pròxim any les expectatives seran encara millors", puntualitza.
En aquest sentit, Oliver recorda que actualment s'estan venent cases ja construïdes i que la crisi va paralitzar completament la seva sortida del mercat. Per tant, les expectatives de reduir l'estoc també han millorat, i a aquestes altures de l'any els promotors preveuen tancar l'any amb un estoc de 4.000 habitatges (la previsió al començament de l'exercici era de 4.800).
El president dels promotors recorda que fins a mitjan 2011 el sector no estarà preparat per iniciar noves promocions. Tot i que, puntualitza, per a això cal que es compleixin dos factors. El primer, que les entitats bancàries obrin l'aixeta i proporcionin finançament, tant a les empreses com els compradors potencials.
El segon factor és que les administracions "facin els deures" i s'apressin a adaptar-se als plantejaments urbanístics. Recorda que a Mallorca només tres ajuntaments (Artà, Alcúdia i Calvià) s'han adaptat al Pla Territorial. La resta encara no ho ha fet, el que complica i alenteix l'obtenció de llicències i gairebé limita la construcció en "sòl urbà consolidat", quan els PTI de les illes preveuen millores i canvis en aquest sentit, que, si els ajuntaments no adopten, el sector difícilment podrà posar en pràctica, postil·la Oliver.