El Govern preveu en l'avantprojecte de Llei d'Educació arribar a un 5% del PIB en vuit anys

Publicado 27/11/2019 14:17:40CET
El conseller d'Educació i Universitat, Martí March, en la roda de premsa de presentació de l'avantprojecte de Llei d'Educació de Balears
El conseller d'Educació i Universitat, Martí March, en la roda de premsa de presentació de l'avantprojecte de Llei d'Educació de Balears - EUROPA PRESS

March considera que la proposta d'increment del PIB "és realista i no és utòpica, ni demagògica"

PALMA DE MALLORCA, 27 Nov. (EUROPA PRESS) -

El Govern preveu a l'avantprojecte de Llei d'Educació de Balears, que ha presentat aquest dimarts el conseller d'Educació i Universitat, Martí March, incrementar els recursos destinats al sistema educatiu i arribar a un 5 per cent del Producte Interior Brut (PIB) en un termini de 8 anys --actualment està en un 3,4 per cent-- a partir de l'aprovació de la normativa, que representaria uns 400 milions d'euros més, segons càlculs de la Conselleria.

En roda de premsa el conseller ha afirmat que la proposta "és realista i no és utòpica ni demagògica", si bé ha reconegut que "és evident també que cal canviar el model de finançament de la Comunitat perquè sinó serà complicat", ja que aquest model actual "no és adequat a les demandes socials i educatives".

PRIMERA LLEI D'EDUCACIÓ A BALEARS QUE CERCA EL "MÀXIM CONSENS"

March ha explicat que l'avantprojecte de llei cerca ser un marc general de regulació del sistema educatiu que tingui com a objectiu "institucionalitzar-lo". En aquest sentit, ha recordat que "ja fa més de 20 anys que es va fer el traspàs de les competències en aquesta matèria", per la qual cosa "hi ha una situació de maduresa per poder fer-ho", ha matisat.

Així mateix, el conseller ha explicat que la creació d'aquesta part del document elaborat per la plataforma 'Illes per un pacte', que agrupa unes 40 entitats socials amb incidència al sector educatiu, i que el Govern va assumir com a propi en 2016. També incorpora les aportacions que va fer al document el Consell Escolar de les Illes (CEIB).

March ha afegit que aquest text --de 156 articles-- ha de tenir el "màxim consens educatiu, polític i social possible" que permeti "donar estabilitat al sistema". "Espero que no sigui una llei de cap partit", ha dit.

En aquest sentit, ha explicat que "ara és temps de diàleg" amb la comunitat educativa mitjançant diferents meses, després es debatrà amb els Consells i, finalment, es portarà al Parlament perquè els grups puguin presentar esmenes, si ho requereixen.

En termes de calendari, el conseller ha dit que l'avantprojecte serà "punt de partida" i que comptarà amb un any i mitjà de procés abans de la seva aprovació. És previsible que a l'octubre de 2020 s'aprovi a Consell de Govern per després portar-se a la Càmera i que, finalment, quedi aprovada definitivament al maig-juny de 2021.

Així mateix, ha determinat que la Llei balear "encaixarà perfectament" amb el projecte de Llei educatiu del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, que incidirà en la LOMCE i que, previsiblement, s'aprovarà abans que l'autonòmica.

POTENCIAR AUTONOMIA DELS CENTRES I AVALUAR EL SISTEMA

Entre les mesures que contempla la normativa, March ha explicat que la Llei recull tres nivells d'autonomia dels centres educatius, la pedagògica l'organitzativa i de gestió. "Els disposaran dins dels límits de competències pròpies per al desenvolupament curricular i l'elaboració i implementació d'un projecte", ha dit.

D'altra banda, ha avançat que el sistema educatiu serà avaluat i es valorarà l'impacte i el funcionament de les diferents línies pedagògiques impulsades als centres. "La llei preveu diferents tipus d'avaluació tant del rendiment acadèmic de l'alumnat com dels centres, la pràctica docent, l'exercici de la funció directiva com dels programes i serveis", ha afegit.

Pel que fa a el model lingüístic, està basat en el tractament de l'aprenentatge de les llengües oficials, l'adquisició de competències per a les llengües estrangeres i "consolida l'ús de la llengua pròpia de les Illes com a llengua normalment utilitzada com vehicular".

"La llei no contempla percentatges d'ús de cada llengua, la qual cosa permet una societat plurilingüe", ha dit March preguntat pel català, puntualitzant que "el decret de mínims ha d'actualitzar-se perquè no és etern, si bé no es deroga en aquest avantprojecte de llei".

En relació a la direcció de centres, la normativa dedica un capítol a la direcció i els òrgans de govern dels centres i estableix mesures per dotar a les adreces de la capacitat per dur a terme una "gestió eficaç dels recursos i exercir un lideratge pedagògic distribuït".

El text, a més, també contempla "més vies de participació" en la comunitat educativa i, per això, s'estableixen sis taules específiques, la sectorial d'educació, la de diàleg permanent amb els directors i associacions de pares, la de l'ensenyament privat concertat, la taula de dialogo permanent amb les famílies de l'alumnat, la dels docents i la de l'alumnat.

Contador