El Govern preveu en l'avantprojecte de Llei d'Educació arribar a un 5% del PIB en vuit anys

PALMA DE MALLORCA, 27 Nov. (EUROPA PRESS) -

El Govern preveu a l'avantprojecte de Llei d'Educació de Balears, que ha presentat aquest dimarts el conseller d'Educació i Universitat, Martí March, incrementar els recursos destinats al sistema educatiu i arribar a un 5 per cent del Producte Interior Brut (PIB) en un termini de 8 anys --actualment est en un 3,4 per cent-- a partir de l'aprovació de la normativa, que representaria uns 400 milions d'euros més, segons clculs de la Conselleria.

En roda de premsa el conseller ha afirmat que la proposta "és realista i no és utpica ni demaggica", si bé ha reconegut que "és evident també que cal canviar el model de finanament de la Comunitat perqu sinó ser complicat", ja que aquest model actual "no és adequat a les demandes socials i educatives".

PRIMERA LLEI D'EDUCACIÓ A BALEARS QUE CERCA EL "MXIM CONSENS"

March ha explicat que l'avantprojecte de llei cerca ser un marc general de regulació del sistema educatiu que tingui com a objectiu "institucionalitzar-lo". En aquest sentit, ha recordat que "ja fa més de 20 anys que es va fer el trasps de les competncies en aquesta matria", per la qual cosa "hi ha una situació de maduresa per poder fer-ho", ha matisat.

Així mateix, el conseller ha explicat que la creació d'aquesta part del document elaborat per la plataforma 'Illes per un pacte', que agrupa unes 40 entitats socials amb incidncia al sector educatiu, i que el Govern va assumir com a propi en 2016. També incorpora les aportacions que va fer al document el Consell Escolar de les Illes (CEIB).

March ha afegit que aquest text --de 156 articles-- ha de tenir el "mxim consens educatiu, polític i social possible" que permeti "donar estabilitat al sistema". "Espero que no sigui una llei de cap partit", ha dit.

En aquest sentit, ha explicat que "ara és temps de dileg" amb la comunitat educativa mitjanant diferents meses, després es debatr amb els Consells i, finalment, es portar al Parlament perqu els grups puguin presentar esmenes, si ho requereixen.

En termes de calendari, el conseller ha dit que l'avantprojecte ser "punt de partida" i que comptar amb un any i mitj de procés abans de la seva aprovació. És previsible que a l'octubre de 2020 s'aprovi a Consell de Govern per després portar-se a la Cmera i que, finalment, quedi aprovada definitivament al maig-juny de 2021.

Així mateix, ha determinat que la Llei balear "encaixar perfectament" amb el projecte de Llei educatiu del president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, que incidir en la LOMCE i que, previsiblement, s'aprovar abans que l'autonmica.

POTENCIAR AUTONOMIA DELS CENTRES I AVALUAR EL SISTEMA

Entre les mesures que contempla la normativa, March ha explicat que la Llei recull tres nivells d'autonomia dels centres educatius, la pedaggica l'organitzativa i de gestió. "Els disposaran dins dels límits de competncies prpies per al desenvolupament curricular i l'elaboració i implementació d'un projecte", ha dit.

D'altra banda, ha avanat que el sistema educatiu ser avaluat i es valorar l'impacte i el funcionament de les diferents línies pedaggiques impulsades als centres. "La llei preveu diferents tipus d'avaluació tant del rendiment acadmic de l'alumnat com dels centres, la prctica docent, l'exercici de la funció directiva com dels programes i serveis", ha afegit.

Pel que fa a el model lingüístic, est basat en el tractament de l'aprenentatge de les llengües oficials, l'adquisició de competncies per a les llengües estrangeres i "consolida l'ús de la llengua prpia de les Illes com a llengua normalment utilitzada com vehicular".

"La llei no contempla percentatges d'ús de cada llengua, la qual cosa permet una societat plurilingüe", ha dit March preguntat pel catal, puntualitzant que "el decret de mínims ha d'actualitzar-se perqu no és etern, si bé no es deroga en aquest avantprojecte de llei".

En relació a la direcció de centres, la normativa dedica un capítol a la direcció i els rgans de govern dels centres i estableix mesures per dotar a les adreces de la capacitat per dur a terme una "gestió efica dels recursos i exercir un lideratge pedaggic distribut".

El text, a més, també contempla "més vies de participació" en la comunitat educativa i, per aix, s'estableixen sis taules específiques, la sectorial d'educació, la de dileg permanent amb els directors i associacions de pares, la de l'ensenyament privat concertat, la taula de dialogo permanent amb les famílies de l'alumnat, la dels docents i la de l'alumnat.