L'illa del Toro, el punt de mostreig amb major biomassa dels 36 punts estudiats en les reserves marines de Balears

   PALMA DE MALLORCA, 7 May. (EUROPA PRESS) -

   L'illa del Toro, en el municipi de Calvi, s'ha convertit en el lloc de mostreig amb major biomassa d'entre els 36 punts estudiats en les reserves marines de Balears.

   Segons ha informat la Conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca en un comunicat, l'última campanya de seguiment dels peixos d'hbitats rocosos litorals ha registrat un valor de 34,8 kg/250 m2.

   Dins de la mateixa Reserva Marina del Toro, el lloc de Rafalbeig (9,3 kg/250 m2) també se situa en els llocs capdavanters amb major biomassa, amb un valor prcticament idntic al de s'Espardell, la reserva integral dins de la Reserva Marina dels Freus d'Eivissa i Formentera.

   La biomassa total del conjunt d'espcies vulnerables ha augmentat de manera continuada en la reserva del Toro. El valor mitj aconseguida en el 2018 (16,2 kg/250 m2) quadruplica el de 2005.

   Un altre bon indicador de l'efecte reserva, com és la distribució de la biomassa entre espcies, ha mostrat una evolució molt clara en El Toro.

   Com ja es va observar en el 2016, s'ha passat d'una comunitat íctica dominada per esprids a una on espcies longeves i d'elevat nivell trfic suposen la major part de la biomassa.

   Aquesta tendncia ha continuat en el 2018, i ha passat d'una contribució conjunta l'escorball i l'anfós del 50 per cent en el 2016 al 65 per cent en el 2018.

   Aquesta tendncia és parallela a la de la densitat, constant també amb l'augment de les talles per sense deixar d'haver-hi reclutament.

   El cas de l'escorball és semblat. En el Toro mostra una recuperació ininterrompuda al llarg de tota la srie, amb factors d'increment interanuals de la biomassa molt elevats a causa dels baixos valors inicials de densitat i biomassa del 2005.

   La Reserva Marina de l'illa del Toro va ser creada l'any 2004. Des de llavors s'han dut a terme campanyes de seguiment dels peixos d'hbitats rocosos litorals en els anys 2005, 2007, 2009, 2016 i 2018.

   Aquesta srie temporal, que abasta 14 anys des de la seva creació, correspon als mostrejos de l'anomenat estrat superficial, entre 0 i 15 metres de profunditat.

   El mtode de mostreig utilitzat per a aquest seguiment és un mtode no destructiu que s'utilitza en la majoria d'rees marines a protegides (AMP) mediterrnies.