Més de 750 persones assisteixen a la I Jornada de Conducta Sucida durant la Infncia i Adolescncia

PALMA DE MALLORCA, 21 Mar. (EUROPA PRESS) -

Més de 750 persones han assistit aquest dijous a la I Jornada de Conducta Sucida durant la Infncia i Adolescncia 'Parlem del sucidi. Qu es pot fer?', organitzada per les consellerias de Salut, Serveis Socials i Cooperació i Educació i Universitat.

Segons ha informat la Conselleria de Salut en un comunicat, també participen l'Oficina de Salut Mental, l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials i el Collegi Oficial de Psicologia de Balears.

L'objectiu principal de la trobada ha estat analitzar de forma conjunta com prevenir el sucidi i com oferir l'adequada atenció a les persones en situació de risc i als seus familiars.

Es tracta de la primera vegada que s'organitza una trobada d'aquestes característiques amb totes les entitats i institucions implicades a Balears.

L'acte d'inauguració ha comptat amb la presncia de la consellera de Salut, Patricia Gómez, i la consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago.

DADES

El 2017, a Balears, 42 persones menors de 19 anys van cometre una temptativa greu de sucidi que va requerir hospitalització i tres han perdut la vida en aquest últim any.

"Aquestes dades demostren la magnitud d'un problema molt greu del que tota la societat és responsable i que requereix un treball transversal per part de l'Administració pública amb implicació de tota la comunitat", ha assenyalat Gómez.

Segons les dades de l'Organització Mundial de la Salut, cada any se suciden prop d'un milió de persones al món, la qual cosa suposa 3.000 morts al dia i una mort cada 40 segons.

A Espanya és la primera causa de mort externa entre les persones de 15 a 29 anys i a Balears la segona fins als 18 anys.

Així mateix, entre els menors d'edat, els casos d'ideació sucida s'han multiplicat per sis i els de autolesió, per 14, i per cada sucidi hi ha 20 casos de temptativa.

D'altra banda, quan es produeix una mort per sucidi es calcula que queden marcades per a tota la vida un total de sis persones de l'entorn familiar més proper. La xifra augmenta si s'aborda el succés des de l'mbit escolar: mestres i companys de classe.

"UNA CONDUCTA EVITABLE"

Per la seva banda, Santiago ha apuntat que "no es pot seguir silenciant el sucidi; social i professionalment cal abordar aquesta conducta per prevenir-la, ja que és una conducta evitable".

"Diversos estudis assenyalen que el grup més nombrós el representen adolescents que revesteixen conductes no adaptatives de llarg recorregut, i, per tant, identificables", ha afegit.

En nom de la Conselleria d'Educació i Universitat, Jaume Ribas, director general d'Innovació i Comunitat Educativa, ha esmentat la necessitat de treballar la prevenció d'aquestes conductes des dels centres educatius.

"Creiem que l'alumnat passa moltes hores als centres educatius, en contacte amb els companys i el professorat i aix permet detectar indicis que afavoreixin actuar de forma preventiva", ha destacat.

Cal esmentar que la Conselleria de Salut va impulsar la creació de l'Oficina de Salut Mental i de l'Observatori del Sucidi del Servei de Salut de Balears, que s'inclouen dins del Pla Estratgic de Salut Mental 2016-2022.

La responsable de l'Observatori del Sucidi, Nicole Haver-hi, ha explicat que un dels objectius és analitzar les necessitats de la societat i dissenyar i desenvolupar un programa que dugui a terme les necessries accions per aconseguir que es treballi en prevenció i que les persones que manifestin que desitgen sucidar-se o que hagin coms un acte sucida rebin una atenció proactiva, resolutiva, adequada i eficient.

Aquesta atenció, ha afegit, requereix la participació i coordinació de tots els professionals implicats: sanitaris, d'educació i de serveis socials.

En aquest sentit, cal recordar que l'Observatori ha impulsat l'elaboració d'un pla de prevenció, actuació i maneig de la conducta sucida de Balears, en el qual participen experts en la matria i representants de tots els sectors.