Munar veu necessari compatibilitzar progrés amb la "tradicional" vida dels mallorquins

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antonia Munar, va ressaltar avui la necessitat de "fer compatible" el creixement de la població i econòmic que està registrant l'illa els últims anys amb el "manteniment de la manera tradicional de viure" de la societat insular, en referència sobretot a l'arribada de nombrosos immigrants.

En el seu discurs durant el debat de política general, Munar va agrair el suport "responsable" del seu soci de govern (PP) en aquests dos anys de legislatura, encara que va llançar diversos gestos de complicitat contra algunes de les actuacions empreses pels 'populars' des del Govern, amb especial èmfasi en les polítiques lingüístiques.

En aquest sentit, la primera crítica es va dirigir a l'estratègia d'elevat endeutament impulsada per l'Executiu autonòmic. "No volem que la gestió de l'actual Govern de Mallorca hipotequi a qualsevol altre que ens pugui succeir", va indicar Munar, després de celebrar que el Consell ha reduït un nou % l'endeutament en 2006 respecte a l 'any anterior.

L'altre retret indirecte al Govern es va dirigir a defensar al projecte de Ràdio i Televisió de Mallorca impulsat pel seu equip de govern. "Una empresa per consolidar la nostra llengua i la nostra forma de ser. De compromís amb Mallorca, amb el que som, amb programes fets aquí, amb gent d'aquí i per a la gent d'aquí. Amb la nostra llengua, evidentment", va assenyalar.

"Perquè gastar diners en un mig públic només té sentit si persegueix enfortir la nostra identitat i ajudar a la normalització lingüística com a instrument col·laborador a la gran tasca que els nous mallorquins coneguin i estimin la nostra realitat com poble", va afegir.

En el seu discurs, Munar va realitzar una defensa ferm de la llengua pròpia de l'illa. "Tenir dues llengües oficials implica que tots els mallorquins, absolutament tots, deuen conèixer-les i fomentar qualsevol dubte sobre això és una irresponsabilitat", va indicar la presidenta insular, que va subratllar que "només els fanàtics de la globalització i els nostàlgics d 'altres temps poden pretendre que la nostra llengua no serveixi per a res o que s'està morint".

La presidenta va expressar el seu desig que 2006 sigui l'any en el qual s'aconsegueixi comptar amb un Estatut d'Autonomia que permeti avançar cap a l'autogovern amb les competències i amb una gestió directa dels impostos. "És per això tan important que en el nou text s'estableixi un finançament justa i solidària", va recalcar.

Així mateix, va ressaltar la necessitat d'impulsar un model econòmic "a la mallorquina" en el que es recullin les iniciatives dels empresaris, però sense que es produeixi una desigualtat econòmica entre els ciutadans de l'illa deixant-hoy tot en mans de l'impuls privat.

En la seva intervenció, va fer una defensa ferm del Pla Territorial de Mallorca amb el qual "sabrem que es pot o no fer" durant els pròxims quinze anys. En aquest sentit, va destacar que, des de l'aprovació inicial del text, l'increment de la protecció del territori insular s'ha reflectit en una progressiva reducció de les solicituts per edificar habitatges en sòl rústic, passant de les 750 peticions de 2001 a les menys de tres-centes en 2005.

SINDICATURA DE COMPTES.

Munar es va congratular que el Consell hagi estat la primera institució a elaborar el Pla Estratègic de Subvencions amb la finalitat de dotar de transparència i seguretat la concessió d'aquest tipus d'ajudes "tan necessaris" per a ajuntaments, entitats i particulars.

També va celebrar que el Consell hagi "superat amb èxit" el primer informe emès per la Sindicatura de Comptes, que ha servit "no només per supervisar el correcte funcionament de la institució, sinó per establir un procediment adequat per atendre les sol·licituds i els requeriments de documentació i d'informació relatius als futurs informes de fiscalització".

INMIGRACIO.

Munar es va congratular també que, en matèria d'immigració, les declaracions que va realitzar fa tres anys s'hagin complert. "Les veus de sempre, només interessades a treure rèdits electorals instantanis em van dir de tot menys guapa. La realitat és que ens trobem amb molta de la problemàtica anunciada que s'ha fet patent", va dir.

En aquest sentit, es va referir a la necessitat de, sense qüestionar els drets dels immigrants, fer compatible el creixement de la població amb el manteniment de "la nostra manera de viure". "Estimar aquesta terra, conèixer els seus costums i tradicions, assumir la seva història i defensar la seva llengua pròpia és una actitud que no està lligada al lloc de naixement", va comentar. "És convenient impulsar polítiques d'intercanvi, d'obertura, de coneixement, sense imposicions antipàtiques i amb comprensió per les dues parts", va afegir.

S'INSTITUT.

La presidenta va celebrar l'"encert" de creació de S'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca. Així, va destacar que els serveis socials municipals estan millor finançats amb un vint % d'increment disposant de 328 euros per usuari, front els 252 euros de 2003.

Així mateix, va ressaltar que aquests serveis estan cada vegada més descentralitzats i pròxims al ciutadà, amb noves seus a Inca i reforç a Manacor, i augment del cost de personal de 360.000 euros. En el cas dels discapacitats, va celebrar que s'hagi eliminat la llista d'espera al centre de dia i centre ocupacional amb 228 places més.

En patrimoni, va destacar l'esforç del Consell per millorar la seva situació. De 1994 a 2003, només es van declarar 37 Béns d'Interès Cultural (BIC), una xifra que contrasta amb els 332 BIC's que es porten tramitats des de 2003 per l'actual Govern, deu vegades més només en dos anys, va recalcar Munar.