El nombre de zones costaneres 'mortes' augmenta un 5% anual, segons la tesi doctoral de Raquel Vaquer

PALMA DE MALLORCA, 27 Jun. (EUROPA PRESS) -

El nombre de zones costaneres 'mortes', és a dir, aquelles que perden gran part dels recursos vius per la caiguda en la concentració d'oxigen en les aigües marines (fenomen conegut com a hipòxia), ha augmentat un 5% anual a causa dels efectes de l'acció humana, segons informa la tesi doctoral defensada en la UIB per la investigadora Raquel Vaquer.

En un comunicat, el centre docent universitari ha explicat que el treball de Vaquer 'Changes in coastal marine dissolved oxygen due to anthropogenic disturbances and consequences for marine life' avisa de les conseqüències "catastròfiques" de la falta d'oxigen per a la biodiversitat marina i de l'"agreujament" d'aquestes conseqüències amb l'escalfament global.

Per la seva banda, Vaquer ha explicat en el seu tesi que l'augment de nutrients en les costes (fenomen conegut com a eutrofització) i l'escalfament global són les dues "pressions" que afecten els sistemes costaners amb més incidència.

Cap dir, a més, que la tesi defensada en la UIB analitza les conseqüències d'aquestes "pressions" en el metabolisme de les comunitats marines i en les dinàmiques d'oxigen.

Segons l'estudi de Vaquer, gairebé la meitat dels organismes marins es veuen "seriosament afectats" per la reducció d'oxigen en aigües que es troben per sobre dels 2 mil·ligrams d'oxigen per litre (2 mg O2/l)

En aquest sentit, cal remarcar que durant la dècada de 1980, la comunitat científica va fixar com zones hipòxiques aquelles que registraven nivells inferiors als 2 mg 02/l.

Així, la doctora proposa en el seu tesi "augmentar" fins a 3,5 mg 02/l el llindar actual a partir del qual es considera una zona hipòxica, amb l'objectiu de "protegir de manera efectiva la biodiversitat marina".

Alhora, la tesi demostra que si se segueix el ritme actual d'escalfament i d'emissions a l'atmosfera, es preveu que a finals del segle XXI el temps de supervivència dels organisme marins exposats a hipòxia es redueixi en un 36% i que la quantitat d'oxigen necessari per sobreviure augmenti un 25%.