El Parc de s'Albufera preveu l'ampliació en un 20 per cent de la seva superfície protegida

   PALMA DE MALLORCA, 4 Abr. (EUROPA PRESS) -

   El Parc de S'Albufera ampliar en un 20 per cent la seva superfície protegida, segons el projecte de Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) que, aquest dimecres, ha iniciat el trmit d'exposició pública.

   Segons ha informat la Conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca, l'esborrany del projecte PORN preveu una ampliació del Parc de 417 hectrees, que, sumades a les actuals, comportaran un total de 2.059 hectrees.

   A més, incorpora, per primera vegada a Balears, una Zona Perifrica de Protecció (ZEP), així com corredors ecolgics que quedaran regulats pel PORN no obstant aix, en cap cas, aquests formaran part del Parc Natural.

   El conseller de Medi ambient, Vicen Vidal, ha destacat, durant la presentació del projecte que si es vol conservar s'Albufera s'ha de dotar d'instruments de gestió "per poder palliar els impactes que es produeixen en el seu exterior".

S'ALBUFERA, PRIMER PARC NATURAL DE BALEARS

   S'Albufera de Mallorca és la zona humida més extensa de les illes Balears i, el 1988, es va convertir en el primer Parc Natural de l'arxiplag. Fins a l'any següent no es va aprovar la Llei que regula els PORN i és per aix que s'Albufera mai n'ha tingut cap, han explicat des de la Conselleria.

   No obstant aix, i malgrat ser l'espai protegit amb més experincia de gestió de Balears, el pas dels anys i la pressió externa fan cada vegada més necessria la redacció i aprovació d'aquest document d'ordenació.

   El PORN intenta respondre als grans desafiaments que limita s'Albufera. El principal, segons coincideixen tots els estudis que s'han realitzat, és la salinització creixent. És per aix que el PORN preveu l'ampliació del Parc Natural, incorporant mplies superfícies contigües de zona humida, en gran part parcelles abandonades. D'aquesta manera, els límits del Parc Natural coincidiran amb la zona humida real.

   També s'incorporen la zona de Son Bosc, un objectiu que s'ha perseguit des de gairebé la mateixa declaració del Parc Natural, i la Platja des Comú, una mesura fonamental per restaurar el sistema platja-duna, un ecosistema frgil, degradat i excepcional.

   Fins ara, només s'havia protegit el sistema dunar. Tota la zona ampliada quedar sota la figura d'ús compatible. Així doncs, els objectius de conservació ambiental seran compatibles amb el manteniment dels usos agraris, forestals, ramaders i cinegtics, així com certes infraestructures i usos recreatius. La platja tindr la catalogació d'ús limitat admetent l'ús públic, sempre que sigui compatible amb la conservació de l'espai natural.

GESTIÓ DE RECURSOS HÍDRICS

   La gestió hídrica i la protecció de la qualitat i el volum de les aigües que arriben a s'Albufera són un dels objectius principals del PORN.

   Per aquest motiu, els tcnics de la Conselleria han optat per la delimitació de la ZEP i dels corredors ecolgics que, malgrat no formar part del Parc Natural, quedaran regulats pel PORN.

   Els dos conjunts d'elements pretenen oferir un coixí de protecció a la zona humida i al sistema dunar en qüestions d'activitats humanes i de conservació del paisatge.

   Així mateix, donaran opció a gestionar part de les aportacions hídriques més properes a l'espai natural originades als torrents que alimenten la zona humida i les squies dels marjales.

REES ZEP I CORREDORS ECOLGICS

   L'esborrany de PORN de s'Albufera considera ZEP les zones de veles a les marjales de Muro i de sa Pobla amb un cert ús agrari; les principals síquies a les marjales esmentades que alimenten la zona humida; una franja de sistema dunar que envolta les Casetes des de Capellans, i les basses de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) de Muro-Santa Margalida.

   Aquestes zones tenen com a funció fonamental la constitució d'un espai de protecció de l'espai natural protegit, així com la conservació i control d'ambients rurals propers.

   És per aix que els principals usos a fomentar a les ZEP seran la protecció i manteniment de síquies i ullals que alimenten la zona humida, la protecció de petites conques que arriben a la zona humida, entre uns altres.

   Per la seva banda, els corredors ecolgics són els espais necessaris per aconseguir la connectivitat ecolgica del territori, en particular entre els espais protegits per la Xarxa Naturalesa 2000 i aquells amb una rellevncia singular per a la biodiversitat. Tenen un carcter prioritari els cursos fluvials.

   Així, l'esborrany del PORN considera corredors ecolgics la srie d'estanys, zones humides i les connexions entre aquestes i també amb el mar, connectats amb s'Albufera, amb inters ecolgic independentment del grau de degradació o artificialización que tenen.

   Així mateix, es consideren corredors ecolgics el llit i les voreres dels trams finals dels principals torrents que arriben a la zona humida. Aquestes zones tenen com funció fonamental la protecció d'una srie de zones humides properes amb cert grau de degradació per que formen part dels desplaaments habituals de certes espcies de fauna, especialment ocells i peixos.

   Finalment, la Conselleria ha destacat que si bé queda patent en l'esborrany de PORN que totes les activitats tradicionals relacionades amb agricultura, ramaderia i caa quedaran permeses a les zones ampliades i en les ZEP, aquestes permetran una millora pel que fa a la gestió de l'aigua que ha d'alimentar la zona protegida des de l'exterior, la qual cosa és, a dia d'avui, segons la Conselleria, un dels principals dficits que té el Parc.