El Parlament aprova la nova Llei del Govern que regula l'Executiu balear i incorpora les normes del bon govern

PALMA DE MALLORCA, 15 Ene. (EUROPA PRESS) -

El Parlament ha aprovat aquest dimarts la Llei del Govern que regula el rgim jurídic aplicable al president, al Govern i als seus membres, així com l'exercici de la iniciativa legislativa, i incorpora les normes del bon govern.

Segons ha explicat la portaveu del Govern i consellera de Presidncia, Pilar Costa, al ple d'aquest dimarts, aquest projecte de llei integra en un sol text tota la regulació de l'Executiu balear i incorpora les normes del bon govern, per la qual cosa implica la derogació de la Llei 4/2001, de 14 de mar, del Govern i parcialment la Llei 4/2011, de 31 de mar, de la bona administració i del bon govern.

Així mateix, aquest projecte es va aprovar a la sessió del Consell de Govern del 6 de juliol de 2018 i durant la seva tramitació parlamentria ha rebut un total de 97 esmenes, de les quals s'han incorporat 53, presentades per tots els partits polítics amb representació parlamentria.

D'aquesta manera, Costa ha explicat que aquest text consta de 71 articles dividits amb un títol preliminar, que estableix l'objecte de la norma i cinc títols específics, que incorporen novetats al funcionament del Consell de Govern i possibilita l'assistncia telemtica a les reunions del mateix i de la Comissió de Secretaris.

D'altra banda, la consellera ha explicat que també es regula el cessament del Govern i el procés de transició d'un Govern a l'altre, ja que l'article 24 estableix per primera vegada que el Govern cessant, mentre estigui en funcions, quedar sotms al control parlamentari en els mateixos termes que el Govern quan es troba en funcions.

D'aquesta manera, és la primera vegada que una llei inclou aquest precepte que, d'altra banda, est avalat per la sentncia recent del Tribunal Constitucional del 14 de novembre que dóna la raó a les Corts Generals quan avalen el control parlamentari de l'Executiu autonmic quan estigui en funcions.

A continuació, ha detallat que el Consell de Govern, a l'última sessió abans de la convocatria d'eleccions, haur d'aprovar una memria que ha d'incloure tant la informació econmica com la informació de projectes en execució de l'equip cessant.

"ELIMINAR PRIVILEGIS"

Una altra de les novetats és l'eliminació de "qualsevol esment al fur processal dels membres de l'Executiu", per la qual cosa aquesta norma ja "neix adaptada a la futura modificació de l'Estatut d'autonomia per eliminar aquest privilegi".

Per la seva banda, Nel Martí, de MÉS per Menorca, ha celebrat que moltes de les esmenes aprovades han estat presentades per la seva formació, alguna cosa que ha valorat "molt positivament", i ha assegurat que "es tracta d'un projecte necessari perqu calia adaptar-se a les noves normes de l'Estat i de les autonomies".

Josep Meli, d'El PI, ha defensat que el Govern en funcions "no tingui capacitat per aprovar reglaments o disposicions de carcter general" i, per aix, ha lamentat que aquesta norma assenyali que aix es podr fer "en casos d'urgncia o necessitat", ja que, segons ha explicat, "aquests supsits són molt amplis".

Antónia Perelló, del Grup Parlamentari Popular, ha recolzat les declaracions de Meli, ja que, al seu judici, el Govern en funcions podr aprovar reglaments en situacions excepcionals com si no estigués en funcions", la qual cosa resulta "poc compatible amb una figura transitria".

El portaveu de Cs en el Parlament, Xavier Pericay, ha retret a la presidenta del Govern, Francina Armengol, que al seu discurs d'investidura es comprometés a crear una nova llei de transparncia i ha instat els membres de la Cmera balear a mirar el que aquesta llei "amaga".

Alberto Jarabo, de Podem, ha apuntat que aquesta adaptació de la Llei del Govern era "necessria" com a part d'"un camí per aconseguir una major atenció, confiana i dileg entre la població i els representants de l'administració pública".

Biel Barceló, de MÉS per Mallorca, també ha insistit en la necessitat d'"actualitzar aquesta llei" i ha agrat "l'ajuda rebuda per diferents serveis jurídics", mentre que Vicen Thoms, del PSIB, s'ha mantingut en aquesta línia recordant algunes de les qüestions explicades anteriorment per Costa.