El Parlament rebutja el negacionisme de la repressió franquista amb el vot en contra de PP i Vox

PALMA DE MALLORCA 5 Nov. (EUROPA PRESS) -

El Parlament s'ha reafirmat aquest dimarts en la condemna a les prctiques repressives del franquisme i ha reprovat el negacionisme de la repressió franquista i els discursos xenfobs, racistes i propers al feixisme amb els vots a favor de PSIB, Unides Podem, MÉS, Cs i El PI i els vots en contra de PP i Vox.

La iniciativa, que inclou quatre punts, un d'ells amb cinc apartats, considera que la repressió en el franquisme va suposar "una sistemtica i gravíssima violació" dels drets humans i fa públic "el reconeixement a les víctimes del franquisme".

Mitjanant aquesta proposició no de llei (PNL) presentada per PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca, el Parlament també insta al Govern d'Espanya a iniciar les disposicions legals oportunes per declarar nulles de ple dret les sentncies franquistes, així com declarar illegals els tribunals franquistes que les van dictar.

També demana que s'impulsi l'actualització de la reforma de la Llei 52/2007 de Memria Histrica, tenint en compte les recomanacions dels mecanismes internacionals de promoció i protecció dels drets humans; que es promogui el restabliment de la dignitat de les víctimes del franquisme mitjanant el reconeixement públic del seu nom i honor, actes commemoratius, homenatges públics i la sollicitud de perdó.

A més, mitjanant la proposició, el Parlament demana que s'institucionalitzin amb carcter anual dates d'homenatge i reconeixement d'Estat a les víctimes de la dictadura franquista i l'exili.

Finalment, també s'insta al fet que aquests acords es traslladin a la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització de Balears i al Ministeri de Justícia.

Aquesta iniciativa ha estat defensada en el ple de la Cambra autonmica pels diputats Mercedes Garrido (PSIB), Pablo Jiménez (Unides Podem) i Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca).

Garrido ha justificat l'oportunitat de la seva iniciativa doncs el 24 d'octubre es va exhumar al dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. Ensenyat també ha reivindicat la necessitat de la proposta dient que "la transició no va ser tan modlica com alguns pregonen": "Més que una transició va ser una restauració".

Jiménez ha manifestat també que "és important esborrar d'aquest país l'herncia franquista", tal com s'ha realitzat a "Alemanya l'herncia nazi". "Solament es pot defensar la democrcia amb la condemna del franquisme", ha reivindicat.

En un sentit similar al d'Ensenyat, la diputada de MÉS per Menorca, Patrícia Font, ha dit que "el franquisme no va morir amb la transició, solament va canviar de roba".

Des de Vox, el diputat Sergio Rodríguez, ha presentat la seva esmena -que plantejava la substitució de l'articulat de la PNL i la derogació de la Llei de Memria Histrica- i ha lamentat que PSIB, MÉS i Unides Podem "segueixin obstinats en la seva croada d'odi, rancor i revengisme". A més, ha criticat la llei de memria que, segons ha dit, "és una llei mordassa que fins i tot impedir que historiadors tinguin un debat sobre un moment determinat de la histria d'Espanya".

La diputada de Cs, Patricia Guasp, ha dit que encara que est d'acord amb el contingut de la PNL és "oportunista" doncs es va registrar l'endem passat de la convocatria d'eleccions.

Així, ha qüestionat que la iniciativa ajudi a millorar els serveis públics o aporti estabilitat, tal com els va criticar la presidenta del Govern, Francina Armengol, sobre una de les seves iniciatives recentment. "És xerrameca per després no prediquen amb l'exemple", ha manifestat.

El diputat del PP Juan Manuel Lafuente ha censurat que la iniciativa reconegui "solament a una part de les víctimes", el que ha qualificat de "injust" i ha retret que amb aquesta quedarien anullats tots els judicis del franquisme, "sense distinció", incloent els que no tenien "carcter ideolgic".

"No és just utilitzar a les víctimes per guanyar un grapat de vots", ha reivindicat el diputat 'popular', que també ha dit que "amb tot el respecte a les víctimes" no poden acceptar la proposta doncs "es carrega el consens al que es va arribar en 2018" amb la llei autonmica (la Llei 2/2018 de 13 d'abril) sobre reconeixement a les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista.

ACCEPTADES ESMENES DE CS I EL PI

En la seva intervenció, la socialista Mercedes Garrido ha manifestat que en un exercici de consens recolzen les esmenes presentades tant per Cs com pel PI i ambdues s'han acceptat.

En concret, l'esmena de Cs demana que el Parlament es reafirmi en el contingut de la Llei 2/2018 que en el seu article quatre especifica de forma detallada qui és considerat víctima.

Amb l'esmena del PI, defensada per Lina Pons, es reformula un dels punts de la PNL i es passa a declarar la illegalitat dels tribunals i dels procediments instruts en relació amb la Guerra Civil i la dictadura franquista fins el 1978, per "ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigncies del dret a un judici just".

A més, estableix que a conseqüncia d'aquesta illegalitat, es declara la nullitat de ple dret de totes les sentncies i resolucions de les causes instrudes de carcter penal, civil i administratiu, dictades per raons polítiques, tribunals populars i pel rgim franquista, incloent les sentncies dels consells de guerra, tribunals de responsabilitats polítiques, Tribunal Especial de Repressió de la Maoneria i el Comunisme i el Tribunal d'Ordre Públic, així com expedients de depuració del magisteri.