La població de Balears se situa en 1.112.712 habitants, dels quals gairebé el 22% són residents estrangers

Les illes continuen en una dinàmica de creixement demogràfic amb una pujada del 0,6%

MADRID, 4 Abr. (EUROPA PRESS) - -

La població de Balears se situa en 1.112.712 habitants a començament de 2011, dels quals el 21,9% són residents estrangers --242.256 persones--, segons l'avanç del Padró actualitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) amb dades provisionals a 1 de gener del present any.

Balears, per tant, és la comunitat autònoma amb major proporció de residents estrangers respecte al total de la població tot i que només s'ha produït un augment del 0,1% d'habitants forans respecte al 2010, amb una lleu pujada de 322 empadronats.

D'altra banda, el nombre d'habitants a l'arxipèlag balear va créixer un 0,6% amb de 6.663 nous residents respecte a l'any passat, només superada en volum d'increment proporcional per les comunitats de Navarra i Castella-la Manxa --que van créixer un 0,7%-- i sense comptar a les ciutats autònomes de Ceuta-Melilla, que han estat les regions amb major augment de població.

A nivell nacional, la població empadronada a Espanya ha augmentat un 0,3% a l'últim any fins a 47.150.819 ciutadans, dels quals 5,7 milions, el 12,2% del total, tenen nacionalitat estrangera.

Les dades ofertes per l'INE revelen que mentre la població espanyola augmentava en 146.855 persones (0,4% més) entre l'1 de gener del 2010 i la mateixa data de 2011, la població estrangera empadronada a Espanya es contreia un 0,3%, mateix percentatge en el qual havia crescut un any abans, amb 17.067 inscrits menys.

Tot i això, els ciutadans procedents de la Unió Europea van veure incrementada la seva població en 42.319 persones (fins a un total de 2,3 milions), mentre que els no comunitaris es van reduir en 59.386, amb de 3,33 milions d'inscrits en els padrons municipals.

Tenint en compte als europeus, els més nombrosos són els romanesos (864.278), comunitat que ha expertimentat el major increment d'aquest any, amb un creixement del 4% i 33.043 empadronats més. Les segueixen els del Regne Unit (390.880) i els alemanys (195.842).

Entre els estrangers no comunitaris, destaquen els ciutadans marroquins (769.920 habitants després d'un increment de 15.840 persones), els equatorians (359.076, tot i que han perdut 40.510 inscrits) i els colombians (271.773 i 20.868 ciutadans menys). Entre les nacionalitats amb major nombre d'empadronats, els majors increments relatius han estat els de ciutadans del Pakistan (22,8%) i de la Xina (5%).

CEUTA-MELILLA, LES QUE GUANYEN MÉS POBLACIÓ

Per comunitats autònomes, les que han registrat un major creixement de població en termes absoluts entre l'1 de gener del 2010 i la mateixa data de 2011 són Andalusia (44.515), Catalunya (22.870) i Comunitat de Madrid (22.830 persones). Per contra, redueixen població Castella i Lleó, amb 3.773 persones menys, Galícia, que perd 3.137; Principat d'Astúries, que redueix 2.993 persones, i Aragó, amb 1.963 habitants menys.

En termes relatius, els majors increments de població es produeixen en les ciutats autònomes de Melilla (3,2%) i Ceuta (2,0%), així com a Castella-la Manxa i Comunitat Foral de Navarra (totes dues amb un 0,7%), i la major reducció de població es dóna al principat d'Astúries (un 0,3 % menys).

Les comunitats autònomes amb major proporció d'estrangers són Balears (21,8%), Comunitat Valenciana (17,2%) i Comunitat de Madrid i Regió de Múrcia (totes dues amb 16,4%). Per contra, les que tenen menor proporció d'estrangers són Extremadura (3,7%), Galícia (3,9%) i Principat d'Astúries (4,7%).

A més, mentre les regions on s'ha incrementat més el nombre d'estrangers són Andalusia (23.120), País Basc (5.182) i Extremadura (2.104), en termes relatius el major creixement s'ha produït a Ceuta (18,5%), Melilla (13,1%) i Extremadura (5,3%).