3i4 publica la correspondència que "il·lumina" la relación entre Joan Fuster i Jordi Arquer

3I4

    VALÈNCIA, 9 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Edicions Tres i Quatre publica les cartes que Joan Fuster (Sueca, 1922 - 1992) i Jordi Arquer (Barcelona, 1907 - Perpinyà, 1981) es van enviar al llarg dels anys seixanta i setanta.

   L'obra constituïx el volum 22 de la Correspondència Joan Fuster i ha estat a cura dels investigadors Josep Ferrer i Joan Pujadas, assenyala l'editorial valenciana en un comunicat.

    Durant els anys vint i trenta, Arquer havia sigut dirigent de diversos partits comunistes dissidents de la III Internacional i contraris a l'estalinisme. Així, havia militat, successivament, al Partit Comunista Català, al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d'Unificació Marxista. A principis dels seixanta, vivia exiliat a París mentre mirava de recosir lligams amb l'interior i des d'on es dedicava a configurar una biblioteca i un arxiu sobre la Guerra Civil i sobre el moviment obrer.

   Fuster i Arquer es començaren a escriure el 1961, poc abans de coincidir personalment als Jocs Florals de l'Alguer d'aquell mateix any, i s'establí una relació epistolar que fou especialment intensa durant la primera meitat dels anys seixanta. Intercanviaren llibres i publicacions, però sobretot idees i informacions.

   Com que Arquer li demanava detalls de tot el que passava al territori valencià, les cartes que Fuster li envià són "uns documents valuosíssims per entendre els anys més decisius en la consolidació intel·lectual de Fuster: aquells en què publicà obres com 'Nosaltres, els valencians', 'Qüestió de noms' o 'El País Valenciano'".

   I també, apunten, per com li narrava la resposta que les seues obres reberen per part de sectors de la societat valenciana (la dreta local, el món oficial del franquisme, però també vells valencianistes envejosos o espantats per uns postulats massa 'catalanistes') en forma de campanya en contra des de la premsa. Fuster ho explicava tot amb detall tenint en compte que Arquer no coneixia els viaranys del context valencià.

   Així, en paraules d'Antoni Furió, director de la col·lecció i autor del pròleg del volum, "l'assiduïtat dels intercanvis, però sobretot el seu contingut i la llibertat i intensitat amb què s'expressen tots dos corresponsals, fan de l'epistolari un dels millors de la col·lecció".

   Així mateix, en les cartes, Arquer i Fuster també comentaven a fons diferents moments i circumstàncies del món de l'exili, com els referits Jocs Florals de l'Alguer el 1961, o el IV Congrés del Moviment Europeu, que reuní a Múnic entre el 5 i el 8 de juny de 1962 més d'un centenar de polítics espanyols de l'oposició al franquisme, tant de l'exili com de l'interior, i que provocà que un amic de Fuster com Vicent Ventura acabés a l'exili a París i entrés en contacte amb Arquer.

   Així, la correspondència "descobrix i il·lumina les trames de coneixença i de sociabilitat literària que articulaven la cultura catalana als anys seixanta, a l'interior i a l'exili", remarquen els responsables de l'obra.

   Fuster va escriure moltes cartes, milers de cartes, algunes de les quals d'un gran valor tant pel seu contingut com per la seua alta qualitat literària, i moltes altres, la majoria, circumstancials, marcades per la contingència del dia a dia i les exigències del seu ofici d'escriptor i de la seua condició d'intel·lectual.

MATERIAL "IMPAGABLE"

   Ell mateix era conscient de l'interès del seu vast epistolari per a futurs lectors i estudiosos, i no sols conservava ordenadament tot el que rebia --cartes, targetes, telegrames, notes manuscrites lliurades per baix de la porta, circulars, impresos, factures, avisos, insults, amenaces--, sinó que feia còpia de les cartes que enviava, i d'ací que la majoria siguen escrites a màquina i no a mà. Tot este material ingent resulta "impagable per a conèixer millor l'escriptor i la seua obra, per a entendre també la seua projecció pública, la seua dimensió alhora literària, cultural, cívica i política".

   Tenint en compte el valor documental, històric i literari, Edicions Tres i Quatre començà a publicar el 1997 la Correspondència Joan Fuster amb el catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València Antoni Furió com a director del projecte i, des de la seva creació, amb la col·laboració de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València. Cada volum està dedicat a aplegar l'epistolari amb un corresponsal o un conjunt de corresponsals relligats per un eix temàtic.

   D'aleshores ençà, se n'ha publicat 22 volums que reunixen les cartes de Fuster amb personatges com ara Josep Pla, Josep Carner, Marià Manent, Salvador Espriu, Carles Riba, Agustí Bartra, Vicenç Riera Llorca, Aina Moll, Francesc de Borja Moll, Eulàlia Duran, Teresa Lloret, Josep M. Castellet, Xavier Casp, Miquel Adlert, Ernest Martínez Ferrando, Joan Triadú, Josep M. Llompart, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Joaquim Maluquer, Raimon, Ovidi, Ferran Soldevila o Josep Fontana.